El lloguer d’autocaravanes i velers via Airbnb obliga València a intervenir-hi
La Vanguardia. Turisme proposa seguir un model restrictiu com Sant Sebastià o Sevilla.
Fins a onze vaixells s’ofereixen a València per allotjar-s’hi com si fossin un hotel a Airbnb. Batejats com a velers hostal, són una modalitat de mobile home (‘casa mòbil’, en anglès) el preu de la qual oscil·la entre els 100 i els 433 euros per nit.
També a la plataforma Booking hi ha ofertes semblants, com ara el lloguer d’un veler amarrat al Club Nàutic de València amb una capacitat total de fins a sis persones i que costa 304 euros per dues nits. L’embarcació compta amb tres cabines i sala d’estar, està equipada amb dos banys i una completa cuina i forn on, tot i això, només es pot escalfar el menjar.
L’anunci adverteix, a més, que és un lloc “molt tranquil, ple de pau i silenci i a pocs minuts del centre de València”. Però no és l’única oferta mobile home localitzable en plataformes en línia de lloguer vacacional, ja que també es lloguen autocaravanes com a habitatge turístic per preus que s’acosten als 306 euros per dues nits.
S’està superant l’oferta turística a València? La consellera de Turisme, Nuria Montes, està observant amb “molta preocupació” l’evolució del mercat de lloguers turístics, expliquen fonts del seu departament, i assenyalen que és un fenomen que passa en molts punts de la Comunitat Valenciana, però especialment a la ciutat de València.
A la capital hi ha actualment, segons dades de Turisme, un total de 5.614 habitatges turístics, un augment de gairebé un 49% respecte al nombre d’allotjaments registrats set anys abans, ja que el 2017 n’eren un total de 3.776. Els registres històrics mostren un gran creixement entre els anys 2017 i 2018 –es va passar de 3.776 a 5.910 habitatges turístics registrats en només un any–, amb un lleuger decreixement des del 2019, previ a la pandèmia, fins ara.
Una embarcació amb tres cabines i una autocaravana per a quatre persones costa uns 300 euros
La conselleria del ram defensa que el model passa per restringir “aquest tipus de lloguers” i avançar cap a un model restrictiu com el de Sant Sebastià, ciutat que ha decidit no autoritzar la implantació de nous allotjaments i que impedirà la instal·lació de més hotels. I fins i tot com el que es proposa a Sevilla. L’alcalde de la capital andalusa parla de “saturació turística” i no concedirà cap llicència turística més al centre.
L’altra eina que vol plantejar el Consell és l’augment de les inspeccions, però per això ha d’augmentar el nombre d’inspectors: actualment en són catorze, en total. Són cinc per a tota la província d’ Alacant, cinc més per a la de València i quatre a Castelló: tots han de revisar l’oferta d’allotjament turístic de la Comunitat Valenciana.
Per això, i per suplir el dèficit d’inspectors que hi ha per província, la conselleria estudia desenvolupar eines d’i ntel·ligència artificial que permetin supervisar les ofertes i comprovar si compleixen o no amb els criteris de registre, ja que és la fórmula més ràpida per detectar irregularitats, detallen.
Amb tot, la Generalitat Valenciana insisteix que el model turístic és d’autonomia local, ja que, tot i que el registre dels habitatges és autonòmic, la concessió de llicències passa per les ciutats. De fet, és imprescindible acreditar que l’habitatge turístic disposa de l’informe favorable de compatibilitat urbanística emès
per l’Ajuntament on hi ha l’habitatge que pretén ser d’ús turístic.
El creixement del turisme i la tensió que genera també és un debat obert ja a València, on l’alcaldessa María José Catalá va anunciar aquest estiu una nova ordenança d’apartaments turístics i un pla d’inspeccions per provar de frenar la proliferació de pisos turístics irregulars a la ciutat, que xifra en 4.000, l’altra cara de la moneda.
Aquests allotjaments coneguts com de la modalitat ‘mobile home’ fan d’hostals a preus gens mòdics
Tot i això, l’èxit turístic de la ciutat és evident i el focus ja no és només el centre històric, sinó que els barris perifèrics també es van convertint de mica en mica en conquestes dels turistes. De fet, l’últim mes les zones que més han augmentat l’oferta en línia d’apartaments i de places turístiques, amb creixements superiors a un 34%, són els barris perifèrics de Rascanya, Benicalap i, en menys mesura, Jesús.