El llegat dels Cabrera com a eix de promoció per a la Selva
El Punt. Crear producte. Pas en ferm en l’aposta del Consell Comarcal pel producte turístic i cultural Vescomtat de Cabrera. Aglutinar. El passat històric i compartit és la base de la marca que vol impulsar el projecte.
A més de compartir una administració comarcal, quin fil conductor pot unir avui municipis amb realitats i paisatges aparentment tan diferents com Susqueda, Arbúcies o Blanes? Doncs que comparteixen les petjades que va deixar la nissaga dels Cabrera a bona part de la Selva. Aquesta és l’aposta del Consell Comarcal de la Selva per –a partir d’aquest llegat històric– potenciar el “producte turístic cultural Vescomtat de Cabrera”. L’objectiu és destacar el valor del patrimoni material i immaterial del vescomtat de Cabrera, generant una proposta conjunta per atraure nous públics culturals i turístics, a través de la promoció de l’activitat cultural i econòmica entorn del territori vinculat a l’antic vescomtat.
El projecte es va començar a gestar el 2017 (amb cofinançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea (Feder), i aquest estiu ha arribat a una fase decisiva amb l’entrada en servei del Centre d’Interpretació del Vescomtat de Cabrera, al castell de Montsoriu. En paral·lel també han començat les obres d’ampliació del Museu Etnològic del Montseny, a Arbúcies, que acollirà el Centre de Divulgació i Investigació de la Batllia de Montsoriu i que tindrà com a objectiu la recerca i divulgació del vescomtat.
Tretze municipis selvatans són partícips avui dia d’aquesta dinàmica, i trenta-vuit elements patrimonials –esglésies, castells o fortificacions– ja són degudament assenyalats amb el logotip del vescomtat (vegeu infografia). El projecte té potencial per ampliar-se, ja que s’han identificat més de cent vint punts arreu de la comarca vinculats als Cabrera, i es considera que es podria estendre-se fins a dinou municipis dels vinti-sis que hi ha a la comarca.
Al Centre d’Interpretació del Vescomtat de Cabrera els visitants ja poden descobrir cinc rutes d’autodescoberta que els guiaran a través de diferents temàtiques (fortificacions militars, el poder religiós o econòmic…), amb punts de sortida i d’arribada entre els tretze municipis; pantalles interactives i deu recreacions virtuals completen aquesta contextualització. La idea és que a partir de la visita al castell de Montsoriu el visitant trobi al·licients per completar el recorregut a la comarca. El conjunt d’aquest material divulgatiu també es pot consultar al web larutadelscabrera.cat. El reclam escollit pel projecte és “La força d’un territori”, un concepte que van recalcar tant el president del Consell Comarcal, Salvador Balliu, com Pere Garriga, president del Patronat del Castell de Montsoriu, en la presentació del Centre d’Interpretació del Vescomtat de Cabrera, definint-ho com un projecte de comarca. “Un projecte amb capacitat de vehicular els diferents municipis des de la costa passant per la plana i fins a l’interior”, diu Balliu.
Una nissaga protagonista al llarg de més de 500 anys
Els inicis del vescomtat de Cabrera es remunten al segle XI, amb la unió d’Ermessenda de Montsoriu i Guerau de Cabrera. El protagonisme de la nissaga s’allargarà durant més de 500 anys i en el moment de màxim esplendor, a mitjan segle XIV, els seus límits van des de la serra de Cabrera (al Collsacabra) (d’on el llinatge pren el nom) fins a la zona costanera de Blanes i des del sector baixmontsenyenc de la depressió prelitoral fins a la plana selvatana. Els espais físics de poder d’aquest territori i els seus nuclis s’estableixen de ple a l’actual comarca de la Selva. Entre els més de trenta castells i cases fortes que formen part del vescomtat de Cabrera a mitjan segle XIV, el més important és el castell de Montsoriu (entre Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu). Amb la reforma arquitectònica ordenada per Bernat II de Cabrera al voltant de l’any 1350, “Montsoriu es transforma en un castell inexpugnable i en un palau gòtic amb elements constructius d’autèntic luxe, símbol del poder militar i senyorial dels Cabrera”, recull el portal web del castell. En l’àmbit administratiu, la vila emmurallada d’Hostalric centralitza les funcions de gestió i govern; en l’aspecte religiós, el monestir benedictí de Sant Salvador de Breda, fundat l’any 1038, és el centre espiritual del vescomtat. Entre altres aspectes, la façana litoral d’aquest territori prendrà embranzida amb l’expansió comercial i militar a la Mediterrània, i Blanes tindrà un paper significatiu quan Bernat IV de Cabrera esdevé comte de Mòdica, a Sicília.
Definir els productes culturals i turístics
Amb la fase de divulgació del patrimoni històric i arquitectònic del vescomtat de Cabrera ja encarrilada, les pròximes etapes en les quals treballen ara els tècnics del Consell Comarcal de la Selva són, d’una banda, l’edició i difusió de material (tríptics i díptics), i d’una altra, la definició dels productes turístics, culturals, gastronòmics o de natura que s’incorporaran al projecte amb assessorament a les iniciatives candidates. En aquesta fase s’aposta per una necessària col·laboració entre l’administració pública i les empreses del sector privat.
“A través de la via pública hem posat en servei uns elements; ara es tracta que des del sector privat s’integrin una sèrie de productes sota una gran marca compartida”, diu Pere Garriga. A tall d’exemple cita possibles menús gastronòmics, sojorns en hostatgeries, circuits de senderisme, possiblement un càmping, una casa de turisme rural en un edifici específic o un restaurant amb una oferta de cuina i productes molt concrets, entre altres possibilitats. Avança però, que també cal definir un marc d’actuació per acordar quins productes es podran comercialitzar sota el paraigua d’aquest projecte conjunt.
“L’objectiu és que aquesta dinàmica es traslladi ara cap als municipis i cap al sector privat, amb la voluntat que això es vagi eixamplant i que el Vescomtat de Cabrera, amb els anys, sigui un dels productes turístics i culturals més importants de la Mediterrània occidental, que és realment el valor que té i allò que li correspondria”, diu convençut el president del Patronat del Castell de Montsoriu
