Blog

És partidari d’un gran fabricador o de projectes més corals?

Ha de ser un projecte de futur i això és el que hem de valorar ara. No menysprearia cap opció, tots són vàlids i tots són potencialment vàlids per a Catalunya. Vull dir, hem de triar el millor projecte per a Nissan, però això no significa que eliminem la resta, perquè potser es pot reubicar a la resta del país.

Nissan a part, han iniciat un nou Pacte Nacional per a la Indústria (PNI) per mirar de revertir la pèrdua de pes del sector. Per què aquest funcionarà si l’anterior no ho va fer?

A l’anterior es va executar la majoria del pressupost, fet que no significa que tingués capacitat transformadora. Iniciem aquest Pacte perquè és una prioritat, no només del departament, sinó del Govern. Necessitem ordenar la reindustrialització, necessitem instruments per a fer-la viable i el Pacte ho és.

Vol dir que ara és més prioritari que a l’anterior legislatura?

Per a nosaltres és una prioritat absoluta. És veritat que durant massa anys ha imperat aquesta idea del ministre Carlos Solchaga que deia que «la millor política industrial és la que no existeix». No, no és cert. Volem ser una administració proactiva, assumint part del risc, però també la potencialitat de creixement. I volem fer-ho de manera consensuada amb els agents socials.

Aquesta setmana han anunciat una primera inversió de 20 milions, amb quin pressupost comptarà el PNI?

Seria aventurat per part meva definir primer el pressupost i després les mesures. Però òbviament hi haurà recursos.

Un altre tema són les ajudes COVID a empreses i autònoms. A la primera tanda van repartir 463 dels 993 milions disponibles. La segona es va tancar el 30 de juliol. Quants es van repartir i quants queden per assignar?

Haurem d’esperar a tenir les dades de la segona convocatòria, que depenen de l’Agència Tributària. De totes maneres, el nostre compromís és que no quedi ni un euro sense atorgar. El que estem fent amb les diferents convocatòries és resoldre el problema que va crear el propi Govern espanyol amb el seu reial decret. Que és un nyap.

Mes i mig després de tancar la convocatòria no tenen les xifres per a obrir una tercera?

Quan ens arribi la informació de l’Agència Tributària pagarem les ajudes de la segona convocatòria i sabrem quant queda. Són unes 12.000 sol·licituds la informació de les quals hem de corroborar. No vull aventurar-me a parlar de romanents.

Ada Colau va dir que cap companyia li havia demanat ampliar l’aeroport. A vostè alguna empresa li ho ha demanat?

No, en aquests termes no. Però és evident que l’aeroport és un factor de competitivitat que atreu talent i persones. Som conscients d’això i estem disposats a parlar d’inversions, però especialment de com ha de ser aquest aeroport, de la seva gestió, de la seva relació amb els altres aeroports del país… És un debat complex i els criteris mediambientals havien de ser prioritaris. Això s’havia de fer en el marc del pla director i el que ens trobem és un xantatge d’Aena.

No ampliar l’aeroport resta competitivitat a Catalunya?

El que segur no ajuda a la competitivitat és actuar amb ultimàtums i xantatges. Això és vella política, és un model del creixement pel creixement. I nosaltres volem un creixement sostenible. El que ens hauríem de preguntar és si l’actitud del Govern espanyol i aquesta sobreactuació té a veure purament amb la infraestructura o amb la falta de consens dins del propi Govern espanyol. Perquè l’ultimàtum es produeix el dia abans que la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, vingui al Prat a dir que no està a favor de l’ampliació. Qui ha tingut una posició més homogènia i coherent ha estat el Govern.

Vostès també han tingut les seves diferències, com la polèmica d’anar o no anar a la manifestació contra l’ampliació.

Tenim una taula on estan representats els departaments implicats i s’ha traslladat una posició conjunta i compartida per tot el Govern.