El Govern usa per a habitatge social 31 milions de l’excedent de tresoreria
Diari de Girona. L’Agència de l’Habitatge podrà destinar els recursos, fins ara no adscrits a una finalitat, a subvencions per pagar el lloguer o cessió d’immobles als necessitats
El president Salvador Illa ho va anunciar el cap de setmana: el Govern treballa en un pla per actuar al mercat de l’habitatge. I a la reunió d’ahir l’executiu català va començar a fer passos en aquesta línia en autoritzar l’Agència de l’Habitatge de Catalunya a destinar 31 milions d’euros de romanent de tresoreria «no afectats», és a dir, no adscrits a cap finalitat concreta, a la concessió de subvencions per al pagament del lloguer o la cessió d’habitatges en aquest mateix exercici.
Aquesta decisió permetrà prioritzar que les ajudes es concedeixin en règim de concurrència pública competitiva «a les persones i famílies que més ho necessiten», segons la «súperconselleria» de Territori que encapçala Sílvia Paneque, que també és portaveu del Govern.
En la seva intervenció després de la reunió de l’Executiu, Paneque va ser contundent respecte el problema habitacional: «Que l’habitatge estarà a l’epicentre de l’agenda del Govern ho posarà de manifest el mateix president Illa dimarts que ve en l’inici del debat de política general al Parlament, la sessió que inaugura oficialment el curs polític a la institució», va anunciar Paneque. La consellera i portaveu de l’Executiu català va avançar que serà «un dels grans blocs» en què Illa centrarà l’exposició del seu pla per al mandat.
Aval de la Intervenció General
La incorporació del romanent de tresoreria autoritzada ahir compta amb l’aval de la Intervenció General el juny passat i ha estat condicionada a la llei de pressupostos del 2023, prorrogada per a l’exercici actual, assegura el Govern. Aquest acord del consell d’administració de l’Agència s’emmarca en l’objectiu de «reforçar les polítiques de suport a l’habitatge social i garantir una distribució territorial millor de les ajudes».
Amb aquesta injecció de fons, aquest organisme podrà «garantir el suport a les persones en situació de vulnerabilitat, facilitant l’accés i el manteniment de l’habitatge en un context de demanda creixent i dificultats d’accés». Aquest any, la convocatòria d’ajuts al lloguer per a joves «ha doblat el nombre de sol·licituds fins a 31.061, de les quals se n’han resolt positivament 27.467», va destacar la consellera. «I, per tant, també es duplicarà el nombre de recursos que destinarem», va afegir.
En previsió del que avancen aquestes dades, Paneque va anunciar també que «caldrà suplementar amb una altra partida per donar una cobertura econòmica a les tramitacions que, en aquests moments, s’estan donant i que estaran a punt per a finals d’octubre o principis de novembre». De fet, l’accés a l’habitatge és una de les preocupacions principals de la ciutadania i, en especial, d’aquelles persones «que han de fer un gran esforç per cobrir el cost dels lloguers». L’objectiu de la mesura és «alleugerir aquesta càrrega econòmica i facilitar l’accés a un habitatge digne».
Aquest pas es fa després de la visita a Barcelona del president de l’Executiu central, Pedro Sánchez, que va aprofitar per exhibir la seva aposta per l’habitatge social. La setmana passada, la consellera Paneque es va reunir amb la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, a qui va demanar fons per finançar part dels plans del Govern de construir 50.000 habitatges per un cost d’uns 8.300 milions d’euros durant els propers sis anys.
Paneque, en la primera intervenció al Parlament fa uns dies, va explicar que una de les vies que s’utilitzarà per assolir l’objectiu d’arribar a 50.000 habitatges socials fins al 2030 són les promocions directes o delegades per part de l’Institut Català del Sòl (Incasòl). La cessió de sòl que es durà a terme serà mitjançant dret de superfície per 75 anys. «El sòl continuarà sent públic i els habitatges seran socials i a preus assequibles, mitjançant la col·laboració público-privada», va afirmar. A més, Catalunya és, per ara, l’única comunitat que aplica la llei d’habitatge estatal, que inclou la limitació dels preus dels lloguers a les zones anomenades tensionades.
Mentrestant, el departament de Territori ultima el que serà el nou Pla Territorial Sectorial d’Habitatge, un projecte que, com va explicar Paneque, «portava més de 10 anys encallat per desacords en l’àmbit municipal i de les entitats municipalistes». Serà, va concloure la consellera, «la gran eina de planificació de desenvolupament d’habitatges a tot Catalunya». «El pla està dissenyat per ser aplicat durant els propers 15 anys i hi haurà una revisió anual dels objectius, en lloc de cada cinc anys, i els grups de treball que estem acabant de lligar amb les entitats municipalistes faran un seguiment cada tres o quatre mesos», va assenyalar.
Paneque assegura que el de l’habitatge serà «un dels grans blocs» d’Illa en el debat de política general