El Govern prohibirà l’ús de les dutxes en els recintes esportius
Diari de Girona. Els centres i clubs hauran de decidir entre regar la gespa o emplenar les piscines i l’higiene als vestidors traurà més aigua dels rius per ajornar el final de les existències fins a 8 mesos.
El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, va concretar ahir que el Govern preveu decretar l’emergència per sequera al mes de gener, cosa que comportarà noves restriccions amb un màxim de 200 litres d’aigua per habitant/dia. En una roda de premsa després del Consell Executiu, Mascort va apuntar que «si no canvia res, ja que les previsions no són bones», l’entrada en emergència es donarà «durant el mes de gener», quan el nivell dels pantans de les conques internes estigui per sota del 16%.
L’entrada en emergència en una primera fase implica restringir l’aigua a 200 litres habitant/dia, que podria passar a 180 en un segon nivell i 160 en un tercer si anés empitjorant la situació. Algunes de les restriccions sobre la taula en el moment en què es declari l’emergència tindran incidència en el turisme i la indústria, entre d’altres sectors, i implica entre d’altres mesures que durant l’estat d’emergència no es puguin engegar nous hotels o d’altres activitats o serveis. Tot i que es permetrà seguir amb rec de les arbredes per evitar l’estrès hídric directament relacionats amb la caiguda d’exemplars i es preveu donar llum verda al rec d’alguns espais esportius federats, es demanarà restringir l’ús d’aigua en vestidors i dutxes. En aquest sentit, si en el recinte esportiu s’ha de regar o emplenar la piscina, no es podran usar les dutxes. Pel que fa a la ramaderia, no s’expediran autoritzacions d’entrada d’animals per a noves explotacions o per a l’ampliació de les que ja hi ha.
Pel que fa a l’opció que Mascort va avançar de portar aigua en vaixells des d’altres llocs que consumeixin menys aigua, com ara Tarragona, en virtut de la «solidaritat territorial», va apuntar que és un escenari que es preveu, entre d’altres coses, «si arriba el moment».
«No ho donem per fet que l’aigua vindrà de Tarragona o d’un altre lloc com Marsella. Dependrà d’on hi ha disponibilitat d’aigua i vaixells. Si arriba el cas es decidirà i es parlarà amb tothom», va dir sobre si ja està en contacte amb potencials «donants» d’aigua. El conseller va deixar clar que el que es traslladaria per vaixell són entre 20.000 i 30.000 hectolitres i que només es duria a terme si en aquells llocs no arriben a determinats nivells que garanteixen les seves pròpies reserves.
Reducció dels cabals
Una altra mesura decidida pel Govern és la reducció a la meitat dels cabals ambientals dels rius Llobregat, Ter i Muga. Els cabals ecològics és la quantitat mínima d’aigua que, segons una normativa aprovada el 2020, ha de circular per cada riu per assegurar la vida als hàbitats naturals fluvials. Com que aquest límit es flexibilitza fins a la meitat, hi haurà més aigua als embassaments. «Això permetrà endarrerir 136 dies l’esgotament de l’aigua als embassaments del Ter i el Llobregat i endarrerir 240 dies la fi d’existències al pantà de Darnius Boadella», va assegurar Mascort.
Aquesta mesura pot tenir conseqüències per als ecosistemes. Per minimitzar-les, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) farà una maniobra anomenada hidropunta. Consisteix a desembolsar més aigua de la prevista dues vegades per setmana durant sis hores. La idea és que durant aquests moments puntuals, flueixi més aigua per la llera dels rius afectats per salvaguardar al màxim l’equilibri mediambiental.
Els canvis al PES entraran en vigor quan es declari l’emergència, un escenari que avui ja afecta 37 municipis (la majoria a l’Alt Empordà). En alguns casos, el que s’inclou al pla s’esmena i es flexibilitza, com passa amb els cabals ecològics, i en altres se’n serà més exigent, com passa amb les dutxes en activitats esportives.
Les dotacions màximes permeses (inclouen activitats econòmiques i tota la despesa de cada municipi, no només llars) per a la fase d’emergència que es declararà en les properes setmanes no es modifiquen. «Aquesta és la sequera més dura i profunda des que hi ha dades», va insistir Mascort, justificant les noves mesures. «Són decisions difícils de prendre, repercuteixen en les activitats econòmiques i en la vida dels nostres rius, però la situació és molt complicada i greu. Cada dia tenim menys aigua i hem d’allargar la vida d’aquesta aigua», va afegir. En els últims mesos, el consum dels habitants del sistema Ter-Llobregat s’ha reduït un 12%, per la qual cosa Mascort va felicitar la ciutadania i es va mostrat «agraït» per aquest esforç.