El Govern planteja limitar els contractes temporals a tres mesos
Diari de Girona. L’Executiu manté la seva proposta sobre negociació col·lectiva: la ultraactivitat serà indefinida i prevaldran els convenis del sector.
El Govern ha reformulat la seva proposta per interrompre la temporalitat i va traslladar ahir a patronal i sindicats un nou document en el qual estableix que els contractes temporals per pics de producció no poden durar més de tres mesos i que cada empresa, segons la seva grandària, no podrà superar un topall. Amb un major marge per a l’agricultura, donats els majors percentatges d’eventualitat existents. A la proposta de l’Executiu desapareix tal com estava redactat el model de nous ERTOS -el Mecanisme RED- que va generar un rotund rebuig tant per la part patronal com sindical. La previsió és que demà els ministeris els traslladin un nou redactat referent a això. També introdueix canvis en les seves propostes per reformular els contractes formatius, encara que manté els seus postulats en relació a aquells aspectes a la palestra de la negociació col·lectiva.
Les negociacions avancen i les parts van polint algunes de les mesures més complexes per solucionar una de les eternes assignatures pendents del mercat laboral espanyol: l’excessiva temporalitat. Aquí el Govern -en el seu conjunt- flexibilitza la primera proposta de Treball i crea una figura de contracte temporal per circumstàncies de la producció que no podrà durar més de tres mesos. És a dir, si una empresa té una necessitat temporal, puntual i delimitada en el temps degut a una major activitat podrà contractar una persona per durant un màxim de tres mesos. I depenent de la grandaria de l’empresa, podrà contractar més o menys gent per aquesta via. En aquest sentit, l’última proposta de l’Executiu aparca establir un topall general del 15% de temporalitat per tots els sectors i s’obre ara a adaptar-ho; segons expliquen fonts del diàleg social.
De l’última proposta han caigut dos elements. D’una banda, aquest topall comú del 15% i, per l’altre, el ‘Mecanisme RED’, que tant rebuig va generar entre els agents socials. El que sí que perdura, de moment, és el full de ruta del Govern en aquells compromisos explicitats en l’acord de coalició, però que no per això havien deixat de generar discrepàncies internes. Són els referents a la negociació col·lectiva. És a dir, recuperar la ultraactivitat indefinida dels convenis col·lectius i tornar a la prevalença del conveni sectorial sobre el d’empresa. Aquests dos punts no agraden a la patronal, perquè provoca que les empreses retrocedeixin posicions respecte a la reforma vigent -la del PP del 2012-. I tampoc són exactament del grat de la vicepresidenta primera, Nadia Calviño; que anteriorment va defensar mantenir la prevalença dels convenis sectorials, però només referent a salaris, no a la resta de condicions laborals.
El temps s’esgota, la data límit del 31 de desembre (obligada per la UE) cada dia està més a prop i l’Executiu ha intensificat els contactes en aquesta recta final. A partir d’ara i fins a tancar aquesta carpeta hi haurà dues reunions setmanals: els dimecres i els divendres.
El desmarcatge de la CEOE de la pujada de cotitzacions socials -que sí que van donar suport als sindicats- no bloquejarà la resta de taules ni qüestions. De fet, les negociacions en pensions segueixen en matèries com la transició a un sistema de cotització dels autònoms en funció dels seus ingressos o la nova cotització dels estudiants en pràctiques. I la patronal hi continua. El Govern, tant per boca de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, com per la de la ministra portaveu Isabel Rodríguez, va negar per activa i per passiva que el «no» de la CEOE en aquest punt de la reforma de pensions es reproduís a la reforma laboral. No obstant això, fonts presents en les taules de diàleg social veuen complicat que aquests s’acabin sumant.