El Govern ha de dificultar l’acomiadament improcedent per la reprimenda europea
El Periódico. El Comitè Europeu de Drets Socials dictamina que el sistema espanyol no protegeix prou els treballadors i insta a elevar les indemnitzacions. La resolució respon a una denúncia de la UGT. Díaz és partidària d’establir un acomiadament restauratiu, és a dir, adaptat a les necessitats del cessat.
El Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS) ha emès una resolució mitjançant la qual reprèn Espanya per no tenir un sistema d’indemnitzacions per acomiadament que protegeixi els treballadors davant cessaments improcedents i dissuadeixi les empreses d’executar-los. Així ho va avançar ahir en roda de premsa la UGT, el sindicat la denúncia del qual ha motivat aquesta resolució. Des de la central insten el Govern que modifiqui la normativa per millorar la protecció dels empleats, una cosa que té contemplada la coalició en el seu programa electoral.
Són diversos els tribunals que, abans fins i tot de la resolució del Comitè Europeu de Drets Socials, ja estaven aplicant jurisprudència europea per elevar l’import de les indemnitzacions en determinats casos. Pioner va ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va obligar una empresa a abonar uns diners addicionals a un treballador cessat, al considerar que l’import que li tocava per llei era “insignificant”. L’esmentat empleat tenia dret a una indemnització de 941,78 euros i el tribunal la va elevar a 4.435 euros.
A Espanya la reforma laboral del PP del 2012, entre altres coses, va rebaixar el cost de l’acomiadament per dues vies. D’una banda, va disminuir l’import de les indemnitzacions per cessament improcedent, passant dels 45 dies per any treballat als 33 dies, amb límit ara de 24 mensualitats. De l’altra, va suprimir el que es denomina “salaris de tramitació”, que obliga l’empresa a abonar el salari que un empleat hauria d’haver percebut des del moment en què va ser cessat i fins al moment en què és readmès després de sentència judicial. Una quantia avui dia no menor, ja que el temps mitjà entre que un treballador presenta denúncia davant un jutjat i aquest resol és d’un any i mig a Catalunya. És a dir, si ara regissin els salaris de tramitació, aquest treballador s’emportaria un any i mig de sou, a més de les indemnització pertinent.
El cost de l’acomiadament, un dels pilars de la reforma laboral del PP, no va ser conscientment abordat en les negociacions per a la reforma laboral del 2021. La patronal va posar com a condició sine qua non no tocar aquest punt si el Govern volia el seu suport a la norma. No obstant, la UGT no va renunciar-hi i per això va presentar recurs davant els organismes europeus, avalat per decisions similars prèvies a França i Itàlia.
Divisió en l’Executiu
La resolució del CEDS insta el Govern a modificar l’actual normativa, si bé dins de la coalició no tots defensen la mateixa línia d’actuació. El març de l’any passat la UGT ja va denunciar que el Govern havia presentat al·legacions davant Europa defensant l’arquitectura normativa heretada del PP.
“El Govern d’Espanya considera que el sistema espanyol de protecció al treballador que ha sigut acomiadat de manera ‘il·lícita’ […] proveeix una indemnització adequada, i articula en qualsevol cas un mecanisme de reparació que resulta apropiat”, va afirmar l’Executiu en un escrit elaborat pel Ministeri de Justícia, dirigit pel PSOE.
En canvi, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, és partidària d’adaptar la normativa espanyola i establir un acomiadament restauratiu, és a dir, una espècie d’acomiadament adaptat a les necessitats del cessat. Es tractaria de donar més protecció a aquells col·lectius més vulnerables, com persones amb dificultats per trobar una nova feina per la seva edat o progenitors que si es queden al carrer tallen l’única o principal via d’ingressos dels seus familiars.
Ara l’Executiu haurà de decidir com modificar la norma per adaptar-la als estàndards europeus. En el seu acord de Govern figura el següent compromís: “Establir garanties per a les persones treballadores davant l’acomiadament, donant compliment a la Carta Social Europea i reforçant la causalitat en els supòsits d’extinció de la relació laboral”.
El Ministeri de Treball, una vegada conclogui les actuals converses per reduir per llei la jornada laboral, abordarà aquesta qüestió amb la patronal i els sindicats. “Serà susceptible de reforma, i que a més ho serà com sempre a la taula de diàleg social i acomodant-lo a la legislació europea”, va afirmar ahir la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz.