El Govern espanyol rebaixa al 6,5% la previsió de creixement del 2021
Diari de Girona. Les estimacions de l’executiu central incorporen un menor impacte dels fons europeus aquest exercici. La Moncloa espera recuperar el nivell econòmic prepandèmia a finals de l’any que ve.
El Govern ha rebaixat set dècimes, fins al 6,5%, el creixement previst per a enguany, des del 7,2% que havia estimat inicialment. Aquesta mesura, que eleva el creixement per al 2022 al 7%, suposa retardar un trimestre la recuperació, segons va explicar la vicepresidenta segona i ministra d’Economia, Nadia Calviño, en presentar una actualització del quadre macroeconòmic per al període 2021-2024. La tercera onada del coronavirus ha tingut molt major impacte en l’economia durant el primer trimestre d’aquest exercici que el que van tenir la primera i segona, va explicar. També va afectar la tempesta Filomena i l’impacte de la pandèmia en els principals socis comunitaris, que han hagut d’aplicar mesures molt restrictives. La recuperació que va començar en el tercer trimestre de l’any passat s’ha alentit, amb un primer trimestre per sota del que es preveu, segons Calviño.
Segons les estimacions de l’executiu, els nivells previs a la pandèmia s’aconseguiran a la fi de l’any que ve, en lloc del 2023 com estimen altres organismes com el Fons Monetari Internacional (FMI). El creixement previst incorpora l’efecte dels fons europeus «Next Generation EU», la qual cosa suposa molt menys que l’estimat inicialment. De fet, a l’octubre passat es calculava una alça del producte interior brut (PIB) del 7,2%, que elevava fins al 9,8% per l’impacte dels recursos procedents d’Europa. L’efecte que tindran aquests recursos serà d’una mitjana del 2% fins a 2024, va estimar Calviño, si bé una part d’enguany es trasllada al pròxim.
El quadre revisat rebaixa la taxa d’atur al 15,2% enguany, el que suposa una millora de 1,7 punts respecte al càlcul anterior; i al 14,1% el pròxim exercici, pel fet que les mesures de protecció posades en marxa pel Govern han permès trencar la relació tradicional entre contracció econòmica i destrucció d’ocupació, segons la vicepresidenta.
Sobre aquest tema, va detallar que ha estat possible per l’esquema de protecció dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ertes), les ajudes a la solvència empresarial i les prestacions per a autònoms.
Menys ocupació
Enfront de la millora de la taxa d’atur, la previsió de creixement de l’ocupació s’ha empitjorat 1,6 punts per a 2021, fins al 4%, una taxa que s’anirà moderant al 2,7% en 2022, a l’1,1% en 2023 i al 0,9% en 2024.
Respecte a la pròrroga dels ertes més enllà del 31 de maig, va dir que haurà d’«incentivar la reincorporació de treballadors i la reactivació econòmica» per a acompanyar «l’intens creixement econòmic previst en el segon semestre de l’any», alguna cosa que tenen en compte les previsions macroeconòmiques i que tindrà també les fiscals.
La responsable de la política econòmica va afirmar que després d’aixecar-se les restriccions en avançar el mes de març s’han anat incorporant empleats que han sortit dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ertes), la qual cosa millora les perspectives de cara a la segona meitat de l’exercici. Calviño va assegurar que la prioritat actual és impulsar el creixement i l’ocupació. També va defensar la validesa dels Pressupostos de l’Estat per a 2021, tot i el canvi de previsions, ja que alhora que augmentarà la despesa també el faran els ingressos. En aquests comptes es van incorporar 27.000 milions procedent dels fons europeus.
La vicepresidenta, que va defensar les reformes en matèria laboral que s’han anat acordant amb els agents socials, va assegurar que l’evolució econòmica depèn de factors com el de l’evolució de la vacunació, amb l’objectiu del 70% de la població estigui immunitzada a finals d’estiu.