El Govern central convocarà dimarts unes 45.000 places d’ocupació pública
Diari de Griona. L’objectiu és que el Consell de Ministres aprovi l’inici del tràmit, després que les eleccions del 28-M trastoquessin el calendari habitual.
El Govern central ha iniciat les negociacions amb els sindicats més representatius de funcionaris per aprovar l’oferta d’ocupació pública (OEP) de l’exercici 2023. L’objectiu és portar-la al Consell de Ministres de dimarts que ve 11 de juliol, segons apunten diferents fonts consultades i reconeixen des de l’Executiu. Les fonts consultades coincideixen que sobre la taula hi ha la possibilitat d’adoptar un acord pluriennal, que tanqui les convocatòries de places fins al 2025.
El que és habitual cada any és que la corresponent OEP s’aprovi durant el mes de maig. En aquesta ocasió, les eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig i l’immediat avenç dels comicis generals al 23 de juliol van trastocar el calendari habitual. Finalment, el Govern pretén donar llum verda a una de les ofertes públiques d’ocupació més multitudinàries dels darrers anys a dues setmanes de les eleccions del 23-J. A la reunió celebrada ahir entre Funció Pública i els representants sindicals no va transcendir la xifra final de places que el Govern pretén oferir. Les centrals van criticar que no se’ls facilités i temen que això compliqui les negociacions exprés, que l’Executiu sondeja tancar abans de dimarts que ve.
L’any passat per a l’Administració General de l’Estat (AGE) es va oferir un total de 29.578 places. La sensació estesa entre les centrals és que en aquest exercici la xifra serà, com a mínim, semblant a la del 2022. Si se sumen les places corresponents a les forces i cossos de seguretat i als processos d’estabilització, l’oferta va arribar les 44.787 places el 2022. Dilluns que ve està previst que els representants del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública mantinguin noves reunions des de les 10 del matí amb Csif, CCOO i UGT per definir la xifra final i rematar les negociacions. A partir de la mateixa i durant els propers mesos, cada organisme i departament anirà convocant les proves d’accés.
Els sindicats pretenen pressionar perquè l’oferta sigui ambiciosa, amb la intenció de recuperar el saldo negatiu d’ocupació pública que s’arrossega a partir de les retallades de la dècada passada.
Segons estimacions de Csif, l’Administració General de l’Estat ha perdut més de 54.000 llocs de treball des del 2010. A això s’afegeix l’amenaça que en els propers 10 anys es jubilarà el 60% de la plantilla, de manera que caldrà reemplaçaments per no perdre efectius.
Oferta plurianual
Fonts consultades de CCOO i UGT expliquen que el seu plantejament serà tancar un acord plurianual, probablement a tres anys, amb la intenció d’avançarse a previsibles jubilacions, poder generar més places ara a càrrec de les taxes de reposició futures. Si el Govern recull aquest guant, es generaria un nombre molt alt de places aquest any, sota el compromís de reconvocar aquelles places que quedessin sense cobrir quan se n’anessin traient.
Durant els darrers mesos el Govern i els seus diferents ministeris han anat arribant a acords amb les centrals sindicals per anar reforçant diferents serveis o departaments. Són acords que han permès desactivar les vagues, com en els casos de la Seguretat Social o de l’administració de Justícia.
El 2023 és l’any de les oposicions, marcat pels macro processos d’estabilització que totes les administracions estan fent per intentar rebaixar l’eventualitat entre les seves files a una xifra propera al 8%. Segons l’INE, actualment la taxa la temporalitat al sector públic dobla l’existent al privat i se situa per sobre del 30%. Per això, la justícia europea ha criticat en reiterades ocasions Espanya per abusar de la figura de l’interí i el Govern ha optat per activar aquests macro processos d’estabilització. Per això els sindicats esperen per a aquest any una OEP ambiciosa, amb una partida àmplia per a l’estabilització ordinària de llocs de treball.
L’Administració General de l’Estat ha perdut més de 54.000 llocs de treball des de l’any 2010