El govern aprova uns pressupostos expansius per impulsar la reactivació econòmica i social
El Punt. Els comptes del 2022 eleven la despesa fins a un valor rècord de 38.139 milions d’euros, 5.618 milions més (17,3%). Les partides socials concentren el 74,6% del pressupost, i s’impulsen les polítiques d’habitatge, ocupació i cultura.
El govern ha aprovat el projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2022, que preveuen un increment excepcional de la despesa pública, que assoleix un valor global de 38.139 milions d’euros, 5.618 milions més (17,3%) que els comptes aprovats l’any 2020. El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, va exposar els trets principals del pressupost als principals agents econòmics i socials del país, en un acte celebrat a l’auditori del Parlament, i va destacar que seran “la palanca de la reactivació social i econòmica del país”.
Giró va dir que aquests pressupostos “són els que Catalunya necessita”, i en va subratllar la “intensa” vocació inversora i el caràcter social “indiscutible”. De fet, la despesa social concentra el 74,6% dels recursos totals, és a dir, tres de cada quatre euros pressupostats, un percentatge superior al 73,7% del 2020.
La despesa departamental és de 32.032 milions
En valors absoluts, els departaments que més incrementen la dotació són Salut (11.171 milions, 1.456 milions més), Educació (6.681 milions, 1.009 milions més), Drets Socials (3.969 milions, 905 milions més) i Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori (2.270 milions, 511 milions més). En conjunt, la despesa departamental del 2022 creix un 18,6% (5.022 milions) respecte als pressupostos del 2020, i arriba als 32.032 milions. La despesa social concentra el 74,6% dels recursos, un percentatge superior al 73,7% del 2020.
L’increment de despesa en els comptes del 2022 ha estat possible gràcies a l’aportació dels fons Next Generation, que pugen a 2.142 milions i que inclouen, d’una banda, 1.527,6 milions del mecanisme de recuperació i resiliència; i, de l’altra, 614,4 milions dels fons REACT. Els departaments de Salut, Drets Socials i Educació són els més beneficiats pels fons Next Generation, amb aportacions de 319 milions, 633 milions i 405 milions.
Un dels trets més destacats és el caràcter fortament inversor. Així, la inversió del conjunt del sector públic s’enfila als 3.951 milions i gairebé dobla la inversió pressupostada el 2020 (2.012 milions). Les polítiques que concentren més esforç inversor són Salut (585 milions), Habitatge i actuacions urbanes (529 milions), Educació (291 milions), Carreteres (265 milions), Societat de la Informació i Coneixement (227 milions) i Infraestructures ferroviàries (223 milions).
Dotacions Covid-19 de 500 milions i 205 per a personal
Al marge dels fons Next Generation, el govern també ha previst una dotació extraordinària de 500 milions per fer front a les despeses sanitàries derivades de la pandèmia en absència d’un nou fons Covid-19 estatal per al 2022. A més, es doten 205 milions addicionals per mantenir els programes extraordinaris de personal contractat amb motiu de la pandèmia, així com per al personal de gestió dels fons Next Generation.
En matèria de personal, els pressupostos preveuen un increment de 28.882 places respecte als comptes del 2020, el gros de les quals es concentren en el Departament de Salut (17.663 places). Destaca també l’increment de personal docent i PAS (5.498 places) i el reforç en l’àmbit de la seguretat (mossos, bombers i agents rurals), amb 1.122 noves dotacions.
Es destaca l’impuls sense precedents a les polítiques d’habitatge, amb un increment de 387 milions en les aportacions per a ajuts i subvencions destinats a la rehabilitació. Els comptes també preveuen una dotació de 141 milions per ampliar en més de 3.300 habitatges l’actual parc públic mitjançant la construcció i procediments de tempteig i retracte. A més, es destinen 100 milions a ajuts per al pagament del lloguer. Juntament amb l’habitatge, la despesa en polítiques d’ocupació, que creix en 248 milions, i el pressupost de Cultura, que assoleix els 385 milions, també registren increments rècord.
En matèria educativa, s’instaura la gratuïtat de l’educació infantil de 2 a 3 anys (P2), amb un cost de 90 milions per al curs 22-23, i es destinen 22,8 milions al desenvolupament d’un pla de xoc de la formació professional. Pel que fa a l’educació superior, es preveuen 980,1 milions per al finançament de les universitats públiques i s’incrementen en 212,8 milions les polítiques d’R+D+I. A més, s’hi inclou una inversió de 55 milions per a programes de suport a la indústria. En l’àmbit del benestar, es destinen 400 milions a la renda garantida de ciutadania, i es reserven 4 milions per finançar un pla pilot per implementar la renda bàsica universal, que es posaria en marxa el desembre del 2022.
Altres actuacions destacades són l’augment en 119 milions de l’assignació per al transport públic; 59 milions per avançar en els treballs de les línies L9 i L10 del metro de Barcelona; 92 milions per a polítiques d’igualtat i feminismes; 42 milions d’increment de la inversió per al desplegament de la fibra òptica i 149,2 milions per dotar el fons climàtic i el fons de patrimoni natural.
1.487 milions provinents del dèficit autoritzat
Al marge dels fons Next Generation, a l’apartat d’ingressos destaquen també els recursos provinents del dèficit autoritzat, per valor de 1.487 milions (0,6% del PIB, la taxa de referència per obtenir finançament l’any 2022).
En canvi, l’aportació del model de finançament es redueix en 978 milions, ja que el 2022 no s’ingressa cap liquidació positiva provinent de l’exercici 2020. Pel que fa a la resta d’ingressos, els comptes preveuen un increment de 588 milions en la recaptació de tributs propis i cedits i també l’abonament, per part de l’Estat, d’alguns endarreriments i deutes històrics. Cal subratllar que, malgrat l’increment del dèficit públic, el pes del deute català sobre el PIB es redueix en 2,2 punts respecte al 2021.