El Gironès és la segona comarca catalana on més creix la renda per habitant
Diari de Girona. A l’Alt Empordà l’increment dels ingressos familiars s’estanca amb una pujada de només l’1,8% el 2019, la més baixa de Catalunya.
Les rendes dels habitants del Gironès van ser les que van experimentar el segon major creixement l’any 2019 a Catalunya. Les darreres dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) revelen una pujada del 7,1% a la comarca, la més pronunciada en termes percentuals respecte el 2018 després de l’Aran (7,5%). Les xifres també desglossen les remuneracions mitjanes dels assalariats per comarques i pels principals municipis i conformen una radiografia de la situació dels ingressos familiars just abans de la pandèmia.
Amb aquest increment les rendes per habitant del Gironès van passar dels 16.400 euros de mitjana que hi havia el 2018, als 17.600 euros del 2019. En termes absoluts, 1.200 euros més que van sumar un volum combinat de 3.344 milions d’euros.
Tot i aquesta crescuda, el Gironès no és la comarca catalana amb les rendes més elevades. El rànquing l’ocupen les comarques més properes a Barcelona: Vallès Oriental (17.900 euros), Maresme (18.400 euros), Vallès Occidental (18.500 euros), Garraf (18.600 euros), Baix Llobregat (18.900 euros) i Barcelonès, que és la més alta de Catalunya amb una renda de 20.400 euros. Aquests valors fan pujar la mitjana de Catalunya, que creix a un ritme d’un 4,2% i presenta unes rendes mitjanes de 18.200 euros.
Increment general
El Gironès tampoc és la més alta de les comarques gironines. L’increment del 7,1% la posa al mateix nivell que el Ripollès, que augmenta un 3,1% fins als 17.600 euros. Just per sota hi ha la Garrotxa amb 17.500 euros i una pujada del 4,2%; el Pla de l’Estany creix un 3,2% i se situa en 17.000 euros; a continuació venen la Cerdanya (3% i 15.800 euros), el Baix Empordà (4,7% i 15.300 euros), la Selva (3,1% i 14.500 euros). La comarca gironina on menys van créixer les rendes al 2019 va ser l’Alt Empordà, amb un increment de només l’1,8%, el més baix de Catalunya. En aquest sentit, també va ser la comarca de la província amb uns ingressos per càpita més baixos, concretament de 14.700 euros, i es va mantenir un any més a la cua de Catalunya pel que fa a les rendes, un rànquing que encapçalen el Baix Ebre (14.500 euros), les Garrigues (14.300 euros) i el Montsià (13.200 euros).
La remuneració d’assalariats representa el 58,8% dels principals recursos de les famílies a Catalunya, i va ser la principal font d’ingressos en totes les comarques, tot i que hi ha diferències en el territori. El Gironès és, de nou, allà on els salaris suposen una proporció més gran de les rendes; concretament, el 62,2% dels ingressos. El 19% restant correspon a l’anomenat excedent brut d’explotació (rendes empresarials i professionals), mentre que les prestacions socials corresponen al 17,9%. La resta de províncies es mouen amb valors similars, sent el Pla de l’Estany la que més s’acosta al Gironès pel que fa a la proporció salarial respecte el total de rendes (61,2%). La segueix la Garrotxa (59,1%), la Selva (58,2%), l’Alt Empordà (56,6%), el Baix Empordà (55,5%), el Ripollès (51,7%) i la Cerdanya (51,3%). La comarca amb el major percentatge de rendes empresarials és la Cerdanya amb el 33,9%, seguida pel Baix Empordà amb el 26%. I la que té en les prestacions socials la major proporció és el Ripollès amb el 26,4%.
Desigualtat als municipis
En el capítol dels municipis, trobem grans desigualtats de rendes en funció de les seves característiques, sovint en espais molt reduïts. L’exemple més paradigmàtic és el de l’àrea urbana de Girona, que concentra en un mateix lloc el municipi amb la renda més elevada de la província (Fornells de la Selva, 21.900 euros per habitant), i també un dels que té la renda més baixa (Salt, amb 12.400 euros). Els principals municipis de les comarques gironines comptaven amb la següent disposició de les rendes per habitant: Girona (19.000 euros), Figueres (14.000 euros), Blanes (15.100 euros), Lloret de Mar (12.300 euros), Olot (17.200 euros), Banyoles (17.000 euros), Palafrugell (14.200 euros), Palamós (16.100 euros), Sant Feliu de Guíxols (15.100 euros) i l’Escala (15.400 euros).
Al conjunt de Catalunya el municipi amb més rendes per càpita és Sant Just Desvern amb 29.700 euros, seguit de Matadepera amb 28.100 euros. Barcelona se situa en 22.100 euros i Tarragona en 16.600 euros, els mateixos que Lleida. A la cua hi ha Aitona (Segrià) i Ulldecona (Montsià) ambdues amb 12.100 euros.