El dolor envaeix Cadaqués
Diari de Girona. El poble plora el tancament del Bar Boia com ha de fer-ho Salvador Dalí des del cel
El Bar Boia de Cadaqués era, fins al dia 5 de gener, el local més emblemàtic d’aquesta localitat de l’Empordà. El Boia era més que un bar. Un podia escriure una crònica cada vegada que s’asseia a la seva terrassa. No obstant això, la llei de costes, que ningú sap qui va redactar, ha estat per sobre de la voluntat d’un poble i de milers d’amics de Pere Vehí, el propietari del local, del seu fill Manel, que regentava la cocteleria, i de la resta de la família. Doncs sí, el bar on esmorzava Salvador Dalí amb Marcel Duchamp ha estat tancat per una ordre judicial. I, clar, quan succeeixen aquestes injustícies, es produeix la reacció popular. Cadaqués plora el tancament del Boia com ha de fer-ho Dalí des del cel o aquests milers d’estiuejants de Barcelona que el tenien com el seu lloc de referència.
El doctor Bonaventura Clotet, a més de bon amic de Pere, era un dels habituals. Després de córrer els seus deu quilòmetres diaris, parava sempre al Boia per agafar forces amb un suc de taronja. Clotet ha estat un dels qui ha pujat a Cadaqués només per a abraçar Vehí. El periodista i presentador Manel Fuentes era un altre dels quals sempre hi anava a esmorzar. La seva indignació a Instagram és una mostra del que sent pel que ha passat.
Pere Vehí té més de 1.000 missatges al seu mòbil, l’Instagram del Boia ha rebut més de 300.000 visites, hi ha articles en premsa internacional i els vilatans s’acosten al local amb llàgrimes als ulls. Els últims empleats, 26 són els que es queden sense feina, estan destrossats. El món de la gastronomia mostra la seva ràbia, i amics de la casa, com els xefs Ferran Adrià, Paco Pérez, Mateu Casañas o Albert Raurich, estan indignats pel tancament d’aquest local de gairebé 80 anys.
Aquest mateix estiu, un matí del mes d’agost, aviat, els pescadors de Cadaqués Isca i Moises prenien cafè a la mateixa taula en la qual a la nit la cantant Bad Gyal havia degustat un dels fantàstics còctels de Manel. Un dia abans vaig veure a Pilar Rahola, a mitjan tarda amb el polític Albert Batet i amb Quim Forn. Rahola era una de les habituals, com fa uns anys ho era l’empresari Javier de la Rosa. Perquè al Boia tothom tenia el seu espai.
Joan Laporta era un altre dels qui passava a prendre una copa cada vegada que realitzava alguna escapada a l’Empordà. El cineasta tristament mort Ventura Pons era un altre dels fixos, com ho eren l’actriu Aina Clotet, el seu germà Marc, la també actriu Natalia Sánchez o Marcel Borràs. Els quatre també han mostrat la seva sorpresa i indignació en les seves xarxes socials.
Doncs sí, un local al qual acudia Josep Pla quan viatjava al seu Cadaqués o Artur Mas en la seva etapa com a president. Una terrassa on podies trobar-te a Isona Passola, a la periodista Helena García Melero, a l’editor Ferran Rodés o a Víctor Font amb el seu amic Jordi Barceló. Em deixo infinitat d’empresaris, polítics i gent de la pintura com els germans Moscardó. Al Boia la gent s’asseia per a observar i parlar de la vida. I, mentre això succeïa, Pere Vehí entrava, sortia, s’asseia a la teva taula sense perdre la conversa amb la del costat o feia veure que parlava per telèfon per evitar saludar al pesat de torn.
Vehí, a més de ser la persona de tot el planeta que més coneix la història de Dalí, és un personatge estimat. Amic dels seus amics. Sí, dalinià i tocat per l’aire de l’Empordà, però generós. Ara està tan trist com reconfortat per la infinitat de mostres d’afecte que ha rebut. «Sembla un enterrament. Em ve la gent del poble plorant», em va comentar el dia després del dolorós tancament.
El tancament del Boia és com tallar una part de Cadaqués. Ha deixat orfes als pescadors de Portlligat, als restauradors del poble, com el seu amic Rafa Martín, o el productor Quique Camín, un altre dels quals esmorzava sempre amb El Periódico de paper a la taula.
I no sols això: ha produït tal tristesa, que hauria d’arribar a qui va signar l’ordre final. Almenys, perquè s’assabenti del dolor que ha causat. Amb decisions així, Cadaqués és cada dia és menys Cadaqués. Una pena.