El Diputació i FOEG volen potenciar el comerç local com a punt de distribució de la paqueteria
Diari de Girona. Han presentat un manual per a la gestió de les zones de càrrega i descàrrega.
El manual de bones pràctiques impulsat per la Federació d’Organitzacions Empresarials (FOEG) i la Diputació de Girona per a la distribució urbana de mercaderies a les comarques gironines recomana potenciar el petit comerç local com a lloc de recollida en el repartiment a particulars. Segons indiquen, es tracta d’una iniciativa en expansió «que afavoreix tots els implicats», ja que el transportista pot entregar diverses comandes en un sol punt de recollida amb un horari clar i preestablert; el comerç local genera un petit ingrés i atreu un major nombre de visitants, de manera que més persones poden conèixer la seva oferta; i el receptor sap que té a disposició el paquet i els horaris concrets on li serà entregat. Segons el mateix document, les taquilles també poden fer una funció similar.
Per tal d’evitar que els vehicles més grans hagin d’entrar als nuclis urbans -amb les conseqüents interferències de mobilitat que això suposa-, una altra opció que proposa el document és la creació de petites plataformes intermodals en les quals es puguin agrupar mercaderies per tal de realitzar de forma coordinada el repartiment final amb vehicles més petits, de manera que es generi menys soroll i contaminació i, en la mesura del possible, amb una transició cap a vehicles híbrids o elèctrics. Aquestes plataformes, apunten, haurien d’estar situades als polígons industrials més propers a la població, a una distància inferior als tres quilòmetres. A més, el text suggereix que caldrà definir en funció si el repartiment posterior el fa un únic operador logístic o bé cadascun de forma separada.
El manual, presentat ahir al saló de sessions de la Diputació, recull consells i recomanacions sobre diversos aspectes, com les característiques que han de tenir les zones de càrrega i descàrrega, els vehicles autoritzats, les senyalitzacions o les campanyes informatives. S’hi fan recomanacions adaptades a perfils diversos, des de capitals de comarca fins a municipis costaners que multipliquen la seva població durant els mesos d’estiu. També s’hi impulsa la creació de taules de treball. El projecte compta amb un grup pilot de 26 municipis de la demarcació, que, segons expliquen, ha servit per conèixer de primera mà «les inquietuds dels gestors municipals de l’espai públic». L’estudi, elaborat per la consultora QGlobal de Costa Brava Centre, ha tingut en compte perfils municipals diversos.
L’objectiu de tot plegat és millorar la distribució urbana de mercaderies, l’última part de la cadena de subministrament en què es reparteixen les mercaderies dins l’àmbit urbà. I per fer-ho, el manual ofereix recomanacions en diversos àmbits.
Per exemple, no es recomana que les zones de càrrega i descàrrega continguin aparcaments en bateria, ja que no s’adapten a les seves necessitats. Segons indiquen, l’aparcament en bateria comporta que s’hagi de destinar una gran part de la calçada a aquest ús, i queda desaprofitat pels vehicles més petits o desbordats pels més llargs, amb el risc que ocupin els vials de circulació.
Pel que fa a la longitud de les zones de càrrega i descàrrega, assenyalen que cal definir-les en funció de les necessitats detectades (relaciondes amb la densitat del comerç, l’hostaleria, la restauració, la població residencial i la proximitat d’altres zones). En tot cas, en línies generals es recomanen zones d’entre 12 i 15 metres de longitud per poder garantir l’estacionament de dos o més vehicles alhora, i que mai siguin inferiors a deu metres. En relació a l’amplada, es recomana que sigui sempre de com a mínim de dos metres, i preferentment de 2,5. Aquesta recomanació es basa en la possible amplada dels vehicles implicats, que amb mides inferiors envairien el carril de circulació lateral.
A prop dels punts d’entrega
Una altra qüestió analitzada és la situació de les zones de càrrega i descàrrega. Segons indica el manual, cal situar-les el més a prop possible dels diferents punts d’entrega per tal de facilitar la tasca de lliurament, evitant que hagin de recórrer un tram llarg amb transpalets, carretons o a mà, ja que hi ha el risc que els transportistes acabin aturant-se en zones no regulades. En nuclis urbans, doncs, es recomana una distància màxima de cent metres, i sempre que sigui possible cal que hi hagi voreres d’un mínim de dos metres d’amplada per facilitar el pas de carretons i la descàrrega sense destorbar els vianants. Quan hi hagi passos de vianants, guals, parades d’autobús o interseccions a prop, es recomana instal·lar-les a continuació dels mateixos, segons el sentit de la marxa, evitant canvis de rasant i corbes que puguin impedir la visibilitat.
A més, recorden que cal evitar que els vehicles aparcats puguin impedir la visibilitat de senyals de trànsit o semàfors, i que si hi ha voreres altes, que es puguin instal·lar rampes per facilitar l’accés amb transpalets i carretons.
Calendaris i horaris
Un altre aspecte analitzat són els calendaris i horaris. Pel que fa al calendari, en general no es considera necessari establir una ordenació en diumenges i festius, ja que no és un dia hàbil per a distribuïdors ni per a bona part del comerç. El que sí que es pot estudiar, apunten, és alguna regulació en funció dels temes concrets, com ara els mercats setmanals en cap de setmana i festius.
Pel que fa a l’amplada del punt de càrrega i descàrrega, hauria de ser com a mínim de dos metres i preferiblement arribar fins als dos i mig
En relació als horaris, els responsables del document són conscients que és «un tema especialment complex de gestionar», de manera que suggereixen un procés de diàleg que es podria canalitzar a través de canals de participació com ara taules de mobilitat, comissions de treball o consultes als agents implicats. La voluntat és arribar a acords que tinguin en consideració les necessitats de l’administració, el comerç, l’hostaleria, la distribució i el conjunt de la població. Com a proposta genèrica, tanmateix, s’estableix un horari general de 7h a 20h, de 7h a 11:30h i de 15h a 17h a les zones pacificades, de vinanats o properes als centres d’interès i un horari mínim en tots els casos de 7 a 11:30h.
Finalment, pel que fa al temps autoritzat, es recomana mantenir l’actual, de 30 minuts, però intentant reduir-lo allà on es vegi que és possible.
Necessitat d’implantar sistemes de control digital
Tal i com es recull en el text, fins fa poc, els sistemes de control que s’utilitzaven en les zones de càrrega i descàrrega eren manuals, basats en discs horaris, malgrat que aquests normalment són omesos pels transportistes en les seves aturades habituals. Això ha propiciat, indiquen, un cert «mal ús» de les zones de càrrega i descàrrega, a vegades encadenant diversos moviments de disc i en d’altres no posant-lo. Com a avantatges, és un sistema conegut, de baix cost i que pot ser entregat només als vehicles del registre autoritzats (tot i que podria passar de mà en mà).
Actualment, però, s’estan implementant cada cop més els sistemes de control digital a través d’aplicacions de mòbil. D’aquesta manera, es pot fer una gestió intel·ligent d’aquestes zones, ja que hi pot haver una regulació flexible en funció de diversos paràmetres. Això sí, requereix que el transportista es decarregui l’app i registri el vehicle i una inversió per part de l’administració. També cal confiar en les habilitats tecnològiques dels transportistes i el fet que existeixen moltes app diferent. Per això, es recomana que s’implanti un sistema digital i que les app estiguin unificades.