El cotxe de segona mà recupera pistonada | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

El cotxe de segona mà recupera pistonada

  |   Novetats

El Punt. El mercat retorna a la normalitat després de les crisis de la covid, els microxips i les matèries primeres. El vehicle usat es troba instal·lat en una franja de preus que el sector considera alta.

El 2023 va ser un any de tornar a arrencar per al mercat de cotxe usat a Catalunya, un cop superada la crisi dels xips, que va tensar la cadena de subministrament i va deixar el mercat sense estoc, cosa que va impactar de manera directa en el preu del vehicle. D’acord amb dades de la consultora MSI Insight, el 2023 es van vendre a Catalunya 273.701 turismes i vehicles 4×4 d’ocasió, un 3,6% més que l’any anterior, i 50.249 vehicles comercials, un 27,9% més.

Com recorda Marcel Blanes, responsable institucional de Coches.net, marketplace de mobilitat, “la combinació de la crisi dels semiconductors i la de matèries primeres que havia provocat el conflicte bèl·lic a Ucraïna va fer que s’interrompessin els lliuraments de vehicle nou, i, és clar, si no es venen cotxes nous, les grans empreses de rènting o de lloguer no poden renovar la flota, amb la qual cosa el mercat del vehicle d’ocasió queda sense estoc”.

Raúl Morales, portaveu de Faconauto, la patronal que integra les associacions de concessionaris oficials, reconeix que, després de l’atonia que havia viscut el mercat durant els últims dos anys, “podem dir que aquesta recuperació ha estat un xic inesperada”. “No esperàvem que la normalització de les matriculacions arribés tan amunt”, assenyala. Tanmateix, com s’encarrega de remarcar, “amb un altre context macroeconòmic, amb uns tipus d’interès no tan alts com els actuals, l’any hauria estat una mica millor. No podem oblidar que ens trobem un 20% per sota dels volums d’abans de la pandèmia de covid”.

El poc estoc de cotxe usat dels darrers temps s’ha traduït en un preu mitjà del vehicle d’ocasió totalment desfermat. A Catalunya, el preu mitjà del vehicle d’ocasió va ser el 2023 de 20.470 euros, per damunt de la mitjana de l’Estat espanyol, que va ser de 19.849 euros, segons MSI Insight. La gran pujada de preus es va experimentar sobretot durant l’any 2021, que va arrencar amb una mitjana de 16.474 euros i es va cloure amb una cotització per al vehicle d’ocasió de 19.160 euros, una pujada del 26,86%, segons Coches.net. L’any següent, el preu es va estabilitzar en aquest sostre, partint dels 19.360 euros del gener fins a arribar als 19.547 del desembre. El 2023 va ser un any de més sacsejades per al mercat del vehicle d’ocasió, amb un pic de 20.764 euros assolit al mes de setembre. Val a dir, però, que aquesta forta pujada va ser provocada sobretot pel vehicle seminou, és a dir, de menys d’un any d’antiguitat, que amb preus de 39.223 euros va empènyer cap amunt el preu general del vehicle d’ocasió.

Com relata Marcel Blanes, “la normalització de l’entrega al mercat de vehicles nous, a l’inici de l’estiu de l’any passat, suposa que es comenci a observar una tendència del mercat a ser com era abans, amb la renovació de les flotes de rènting i lloguer, i així entra al mercat cotxe de segona mà jove, híbrid i elèctric, i són més cars”. El sector considera que el vehicle d’ocasió es troba instal·lat en una franja de preus certament alta, amb la qual cosa serà difícil que pugui algun dia arribar a baixar fins als 18.000 euros. “Molt difícil”, com diu Blanes, ja que “els cotxes nous també pugen de preu”. Entre els anys 2019 i 2024, el vehicle nou ha pujat un 23,17%. Com remata Joan Blancafort, secretari general de Fecavem, Patronal Catalana de la Distribució de l’Automoció, “la tendència de les marques és treure al mercat de vehicle nou models d’una certa categoria, i això pot estimular el cotxe de segona mà, en la mesura que el consumidor es pot trobar amb diferències de preu de fins a 15.000 euros. És normal, doncs, que moltes butxaques mirin cap al vehicle d’ocasió, i més si a sobre es donen solucions de finançament interessants”. En aquest sentit, cal destacar el creixement del rènting de vehicle d’ocasió, una modalitat cada cop més apreciada pels compradors potencials d’automòbil. “El rènting té molt sentit, perquè el comprador pot decidir quina és la millor quota a pagar i li permet arribar a final de mes”, diu Raúl Morales, de Faconauto. A més, fins i tot dins del mercat de vehicles d’ocasió, el conductor es pot permetre anar canviant de tecnologia d’automòbil quan li convingui. El rènting en el mercat de vehicles d’ocasió guanya adeptes any rere any: segons el portal especialista RentingCoches, el 2023 aquest segment va créixer un 13,7%, fins als 201.000 vehicles a tot l’Estat, en contraposició amb els 177.000 registrats el 2022.

Joan Blancafort vol remarcar, però, que al capdavall “també hem de pensar que hi ha públic per a tot, és cosa de tarannà: hi ha públic avesat al mercat de vehicle nou i públic que s’estima més mirar les oportunitats del vehicle d’ocasió. Com remata Blanes, en la conjuntura actual, “les necessitats d’estalvi de les famílies desincentiven la compra de vehicle nou”. Segons l’Asociación Nacional de Vendedores de Vehículos (Ganvam), el pressupost per adquirir un vehicle s’ha reduït un 10%, fins a situar-se en 19.755, i això aboca el comprador potencial al mercat de segona mà.

En el nostre mercat, en algun moment es va témer que hi tingués lloc un fenomen semblant al que es va esdevenir als EUA durant els dos darrers anys, una forta pressió dels especuladors sobre el mercat de cotxe usat. Els fenòmens globals comuns a tots els mercats de cotxes, com ara l’escassedat de xips, l’encariment del cotxe nou i els llargs temps d’es-pera, que van provocar que cotxes de fins a quinze anys carreguessin un 36% més el seu preu, van desmentir arreu aquell principi inamovible –això semblava– que deia que “quan un cotxe traspassa la porta del concessionari ja val la meitat”. El trasbals sofert pel mercat de l’automòbil ha afavorit l’aparició dels anomenats car flippers (literalment, ‘aletes de cotxe’), que cerquen cotxes als mercats de vehicles d’ocasió per immediatament revendre’ls a preus molt més alts, aprofitant l’escassedat del mercat. Als EUA, es va donar la situació xocant que comprar un Tesla usat resultava més car que comprar un Tesla nou, ja que això permetia saltar-se la llista d’espera. Aquesta pràctica també s’ha pogut observar, tot i que en un grau menor, al nostre mercat.

Lluny d’altres mercats

Com anota l’informe d’MSI Insight, a Catalunya, amb unes vendes de cotxe nou l’any passat de 118.000 vehicles, versus les 273.701 de vehicle d’ocasió, la ràtio que es compleix és de 2,3 vehicles usats venuts per cada cotxe nou, lleugerament per damunt de la mitjana estatal, que és de 2. Són ràtios certament allunyades de les que s’observen a Europa en països com ara Alemanya, França i el Regne Unit, on s’arriben a vendre fins a sis vehicles d’ocasió per cada cotxe nou. Això s’explicaria, com certifica Blanes, pel fet que “aquí hem estirat massa la mitjana de vida del cotxe”. Com diu Morales, “en aquells mercats hi ha més rotació de vehicle: podem observar que hi ha molt més cotxe de 0 a 5 anys disponible per al comprador potencial, cosa que propicia la renovació”.

Efectivament, com reflecteixen de manera contundent les dades de l’estudi esmentat, la franja d’antiguitat preferida pels compradors de turismes i 4×4, per un marge molt important, va ser la de més de 10 anys, amb 154.589 vehicles venuts, un 56% del total de les vendes, mentre que la franja de 0 a 5 anys, amb 78.020 vehicles (28%), resta molt lluny. La franja de 5 a 10 anys ocuparia una quota molt reduïda, amb 41.092 vehicles (16%). Aquest repartiment, segons la prospectiva de l’estudi, es mantindrà en els pròxims anys: el 2024, els cotxes de més de 10 anys, amb 156.913 unitats venudes, suposaran un 55,6% de les vendes, i l’any següent, el 2025, amb 159.224 cotxes venuts, el 55,8%. Com és previsible, és la comparació de preus el que millor explica aquest pes abassegador del cotxe més vell en la totalitat de les vendes. Segons el baròmetre de Coches.net, l’any passat la mitjana de preus del cotxe de 10 a 15 anys d’antiguitat era de 8.500 euros i d’11.199 euros la de 8 a 10 anys, mentre que un cotxe de 5 a 8 anys es cotitzava a 14.400 euros, i a 17.990 euros el de 3 a 5 anys. I si anem a l’oferta del vehicle d’ocasió més jove, el preu s’eleva de manera notable: 22.990 euros per al cotxe d’un a tres anys i 29.900 per al que no arriba a l’any.Amb tot plegat, tenim un parc automobilístic massa envellit, com considera Joan Blancafort: “Des de fa vint anys, assistim a un procés de ràpid envelliment del nostre parc automobilístic, de 14,1 anys de mitjana, i ens estem acostant ja als 15.” Així doncs, “per frenar aquesta tendència, caldria dissenyar un sistema d’ajuts que promogués el desballestament dels vehicles, per evitar així que el cotxe es torni vendre”. Blancafort també considera, com altres agents del mercat, que si realment volem expulsar del trànsit els vehicles ambiental ineficients, el que convindria és un pla d’ajuts, “més que dibuixar un mapa de baixes emissions”. Per a concessionaris i distribuïdors oficials, és clar que prohibir circular als cotxes més antics és, segons la seva interpretació, una mesura regressiva, atès que penalitza les rendes més baixes. Al seu parer, seria més coherent crear unes condicions adequades de mercat per renovar el parc, tot facilitant a aquests perfils els incentius que els poden permetre canviar de cotxe.

Marcel Blanes també és taxatiu sobre aquesta qüestió, i creu que “cal rejovenir el parc, traient-ne els cotxes de més de deu anys mitjançant el desballestament”. Si no es fa així, “és impossible assolir l’objectiu de la Unió Europea de prohibir que circulin els cotxes de combustió a partir de l’any 2035. Sense ajuts, no es podran substituir a Europa cinc milions de vehicles”.

En vista del fet que més del 40% del mercat de segona mà el concentren els models de més de 15 anys, des de fa temps el sector és un clam per reformular els plans d’incentius de la demanda per donar impuls a la compra de vehicles d’ocasió de fins a cinc anys. Com explica Raúl Morales, l’ajut hauria de perseguir “ajudar les rendes més sensibles a canviar els seus cotxes antics per d’altres de més eficients, tenint en compte les restriccions de circulació que s’estan imposant als models que són molt contaminants”. “En el context actual de ple procés de descarbonització, el vehicle d’ocasió més jove i el vehicle elèctric poden esdevenir la primera palanca per fer fora de les nostres carreteres els cotxes de més de 10 anys, els que aporten més CO2 a l’atmosfera”, hi afegeix.

A Catalunya, en la comparació per demarcacions, Barcelona va tancar l’any 2023 amb 180.440 cotxes usats venuts, un 4,8% més que l’any anterior. Va demostrar així més dinamisme que els mercats de Girona, que va tancar l’exercici amb 34.686 vehicles venuts, només un 0,8% més que el registre anterior. Lleida, amb 20.320 vehicles, va experimentar un 1,2% d’increment d’un any per l’altre. Tarragona, per la seva banda, amb 38.255 vehicles venuts i un 1,6% d’increment, tampoc va mostrar gaire activitat. Per significar l’atonia de Catalunya, llevat de les comarques de Barcelona, val a dir que, en el conjunt de l’Estat, la mitjana d’increment del 2023 respecte al 2022 va ser del 2,6%.

Diferencial respecte a Madrid

En el conjunt de l’Estat, Catalunya va ocupar el tercer lloc en el pòdium, amb 273.701 vehicles d’ocasió venuts, darrere de Madrid (295.276) i Andalusia (354.331). Cal assenyalar que Madrid es beneficia de la gran concentració que hi ha de grans empreses llogadores que s’hi han domiciliat, com Avis, Europcar i Sixt, i els grans grups de rènting com ara ALD Automotive, Alphabet, Leaseplan i les branques d’aquest negoci de BBVA i Santander. Això determina, com explica el secretari general de Fecavem, Joan Blancafort, el qual explica que “molts dels vehicles que circulen a Catalunya no han estat pas matriculats aquí, sinó a Madrid, i és allà on es paga l’impost de circulació. A més, l’impost d’emissions de CO2 ha provocat la fugida de cotxes cap allà”. Aquesta circumstància ha determinat que Madrid, segons dades de l’Agència Tributària, en aquests moments, amb 288 milions d’euros, gairebé multipliqui per tres els ingressos de Catalunya, amb 103 milions. Amb els anys, la diferència s’ha incrementat: l’any 2019, la diferència d’ingressos no arribava al doble, amb uns ingressos de 209 milions i 108 milions per a Madrid i Catalunya, respectivament.