Blog

La major part de les mesures tindran una periodicitat de tres mesos -des de la seva entrada en vigor entre el 31 de març i l’1 d’abril- fins al 30 de juny, quan es revisaran per a una possible extensió en funció de l’evolució del conflicte, segons va confirmar ahir la vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, en companyia de les altres dues vicepresidentes, Yolanda Díaz i Teresa Ribera.

Tres o quatre setmanes

El rebut de la llum està format per tres conceptes: energia, impostos i costos regulats (peatges i càrrecs). El principal objectiu de l’executiu és reduir, almenys a la meitat, el primer (el preu de l’electricitat al mercat majorista, que avui marca 225 euros per megawatt-hora) posant un límit al preu del gas amb què es genera electricitat, i per això caldrà esperar «tres o quatre setmanes».

Mentre això no passa, el descens més immediat es produirà a través de la reducció dels càrrecs de la factura de 1.800 milions d’euros per l’avançament de la liquidació de les centrals renovables, les plantes de cogeneració i els residus (Recore), que suposarà una rebaixa mitjana de 6 euros al mes a partir de divendres. Aquestes plantes tenen una rendibilitat raonable, però amb el mercat elèctric en els nivells actuals la seva remuneració és molt superior, per la qual cosa el Govern el que fa és demanar-los que avancin aquesta devolució. A més, des de l’1 de gener del 2023 podran vendre la seva electricitat al marge del mercat majorista, a operadors industrials i comercialitzadors que venguin electricitat a les llars.

Una altra de les mesures aprovades ahir va ser l’ampliació de la retallada dels beneficis caiguts del cel que algunes tecnologies (nuclears, hidràuliques i eòliques) reben per l’alça del gas al mercat elèctric, encara que el seu efecte tampoc serà immediat i la seva recaptació és, ara mateix, desconeguda. Aquesta mesura, que finalitzava el 31 de març, s’estendrà fins a finals de juny però ampliada, per incloure els contractes nous o renovacions que es facin amb un preu superior als 67 euros per megawatt-hora.

Inicialment es va estimar que suposaria una rebaixa en la factura de 2.700 milions d’euros (de setembre a abril), però dues setmanes després de la seva aprovació es va suavitzar per eximir de la retallada tots els contractes que signessin les elèctriques a preu fix, després les dures crítiques de les companyies, que asseguren que no tenen beneficis caiguts del cel. D’altra banda, el Govern injectarà més de 1.000 milions en ajudes al transport i destinarà 430 milions al sector primari –193,47 milions per a agricultura i ramaderia, 169 per als productors de llet i 68,18 per a la pesca-. Mentrestant, les grans empreses electrointensives rebran un paquet de 500 milions, dels quals 225 aniran a parar a rebaixar el rebut de la llum, a través de la reducció del 80% dels peatges fins al 31 de desembre, i 65 milions es destinen a augmentar els ajuts per compensar els costos d’emissió de CO2 fins al màxim permès per la CE (244 milions d’euros). Es dedicaran 125 milions a ajudes directes per a les empreses gasintensives que beneficiaran unes 1.600 companyies de sectors com el paper i el cartró, el vidre i la ceràmica.

Per altra banda, el Govern ha distingit entre petits i grans propietaris en la limitació de les pujades de les quotes del lloguer d’habitatge habitual inclosa en el pla de xoc per pal·liar els efectes econòmics de la guerra d’Ucraïna. Així, els llogaters i els grans arrendadors podran negociar la pujada, però, en cas de no arribar a un acord, aquesta no podrà ser superior al 2%. En el cas dels petits propietaris, l’alça pactada podrà ser superior a aquest percentatge, però si no hi ha pacte també haurà de ser del 2%.