El concurs de focs de Blanes, entre bastidors
El Punt. El gerent de Pirotecnia Valenciana, Manolo Crespo, avança que faran noves combinacions. L’any 1891 ja es llançaven coets per les festes de Santa Anna, però el concurs va néixer fa 54 anys.
“Blanes és un aparador magnífic per a qualsevol pirotècnia i és un lloc ideal per exhibir-se”, afirma Manolo Crespo, gerent de Pirotecnia Valenciana, companyia que ha guanyat el Concurs Internacional de Focs d’Artifici de la Costa Brava-Trofeu Vila de Blanes durant cinc anys consecutius –sis vegades en total–. El conegut pirotècnic torna enguany al prestigiós certamen amb l’objectiu clar de revalidar el seu lideratge indiscutible, un repte majúscul que l’obliga a buscar constantment la innovació.
Crespo explica a aquest diari com es prepara per al 54è concurs, que se celebra del 23 al 27 d’aquest mes de juliol. Admet que la pressió de mantenir-se al capdamunt fa que sovint “es compliquin la vida” dissenyant espectacles completament nous. Segons el gerent de la firma valenciana, un concurs d’aquest nivell exigeix el màxim de creativitat: cal intentar trobar noves idees de manera constant i superar tot el que s’ha ofert al públic en les edicions anteriors.
Amb aquesta premissa, busquen noves combinacions entre els focs aquàtics, els terrestres i els aeris per crear sensacions diferents de les que acostumen a oferir a Blanes. Volen que l’experiència sigui totalment diferent del que s’ha vist fins ara, i no ho tenen fàcil després de 54 anys de focs. Saben que l’espectador blanenc és exigent, i volen donar una altra visió dels focs artificials: “Més que fer un castell tradicional, volem convertir-lo en un espectacle amb identitat pròpia que sorprengui el públic”, explica amb un somriure d’orgull. Reivindica el mèrit, si bé també sent la pressió de les cinc victòries consecutives, perquè aquest ofici és viu, en directe, i no tot depèn de la perícia i professionalitat dels pirotècnics.
Crespo es mostra agraït pel suport i l’estima que els ha donat Blanes, i ho vol demostrar de la millor manera que sap, que és oferint els millors espectacles possibles.
Distàncies i calibres
Aquest any, llançaran gairebé 700 quilos de material pirotècnic i ja està tot preparat. Primer, estudien l’espai de tir: les distàncies, els metres disponibles i totes les limitacions que els marca Protecció Civil i els Bombers, com ara els calibres màxims o les inclinacions. A partir d’aquí, van visualitzant l’espectacle, decidint quines seqüències volen destacar i acaben construint tot el castell amb els articles pirotècnics disponibles, tant de producció nacional com d’importació i, en alguns casos, també n’elaboren de propis.
Guanyar aquest concurs, segons paraules de Crespo, dona molt prestigi i reforça enormement el nom de la seva empresa. “Blanes és un dels concursos més bonics de disparar i més gratificants per a un pirotècnic. A més, és un dels més antics d’Europa, amb més de cinquanta edicions, i això li dona una consolidació i una projecció molt importants”, assevera. Cada vegada hi participen més empreses estrangeres, i això demostra que tot el sector de la pirotècnia, també a escala internacional, té els ulls posats en el concurs de Blanes.
Tot plegat forma part d’una tradició molt més antiga del que molts imaginen. Tot i que aquest any el concurs arriba a la 54a edició, la passió de Blanes per la pirotècnia ve de lluny. Enrique Quique Pérez, regidor de Fires i Festes de l’Ajuntament de Blanes, recorda que a l’Arxiu Municipal hi ha documents que acrediten que ja l’any 1891 es llançaven coets durant la festa de Santa Anna, una tradició que, més d’un segle després, continua convertint el municipi en un dels grans referents pirotècnics del país.
Pérez coneix aquest món des de fa més de trenta anys. Va començar l’any 1995 com a jurat popular i, quatre anys més tard, coincidint amb la seva entrada al consistori, va passar a formar part de la comissió organitzadora. Des d’aleshores ha contribuït a transformar la manera de treballar del concurs fins a convertir-lo en una cita de referència per a les millors pirotècnies de l’Estat. “Començava a fallar una mica això que les pirotècnies vinguessin de cap a Blanes”, recorda, i afegeix que volia potenciar-los. Davant d’aquesta situació, la comissió va decidir canviar la manera de treballar: deixar de mirar només cap endins i començar a conèixer de primera mà què es feia en altres llocs.
Aprofitant les vacances, va començar a visitar concursos com els de Sant Sebastià, Bilbao, Pamplona, Logronyo o Reus, a més de fàbriques pirotècnies d’Astúries, Galícia, València i Múrcia. L’objectiu era establir contactes, descobrir noves empreses i convèncer-les perquè participessin a Blanes. L’estratègia va donar resultat. “Hem arribat a tenir disset o divuit candidatures per cobrir quatre places, una xifra que molt pocs concursos aconsegueixen”, destaca.
Segons Pérez, el secret no és el pressupost, sinó el tracte: “Aquí els cuidem.” Les pirotècnies treballen amb el suport constant de l’organització, que els facilita infraestructures perquè puguin centrar-se exclusivament a preparar l’espectacle. Aquesta proximitat és, assegura, un dels grans atractius del concurs.
El regidor també reivindica la singularitat dels focs de Blanes contra qui pensa que tots els espectacles són iguals. Explica que sa Palomera obliga les empreses a treballar el cel en diferents alçàries i a integrar la roca dins del disseny, un repte que converteix cada actuació en una proposta única. Aquest any, a més, avança que hi podria haver alguna sorpresa i que els focs aquàtics tornaran a ser un dels moments més espectaculars.
Per altra banda, una de les principals novetats que s’ha incorporat al 54è concurs és l’augment de la dotació econòmica que rebran les empreses participants. Cadascuna percebrà 30.000 euros només per participar en el famós concurs i disparar el seu espectacle. Pel que fa als premis, el primer classificat obtindrà 6.000 euros i el segon, 2.000.
Per completar els premis en metàl·lic, una altra novetat és que el primer classificat també serà contractat perquè dispari la Mascletà Nocturna del primer dia de la festa major de l’any següent, valorat en 8.000 euros. També rebrà un trofeu acreditatiu durant el pregó d’inici de les festes.
L’empresa guanyadora també tindrà dos contractes en perspectiva: per tornar a participar l’any 2027 al concurs blanenc i per tancar la festa major de Santa Cristina, al veí municipi de Lloret de Mar.
Cronològicament, la primera a actuar el dijous serà la Pirotècnia Josman Santa Bárbara, de Cambeo-Coles (Ourense), que ja és coneguda pel públic blanenc per haver disparat en anteriors edicions. L’endemà divendres serà el torn d’una de les dues estrangeres: Pirotècnia Duarte de Britiande (Portugal), seguida dissabte de la Pirotècnia Xaraiva d’Albarellos (Ourense), una altra vella coneguda en aquest municipi. El dia central de la festa major de Santa Anna, el diumenge 26 de juliol, dispararà la Pirotecnia Valenciana. Finalment, el dilluns 27 de juliol tancarà el concurs l’altra estrangera, la Pirotècnia Yinli Fireworks-Liuyang Jinli Fireworks Co. de la Xina.
Els focs són la gran atracció del poble, amb una mitjana de 150.000 visitants durant la setmana d’espectacles. És a dir, quadruplica la població aquells dies. Avui seria difícil entendre la festa de Santa Anna sense aquest esdeveniment. Ara bé, també concentren molta més gent de la que Blanes pot absorbir habitualment. Això genera tensió als aparcaments, a la mobilitat i als serveis.
Però ja està previst habilitar aparcaments dissuasius, tot i que encara no s’han especificat. L’any passat, els dies de més afluència, es va restringir el trànsit de vehicles al voltant de les sis de la tarda. També van arribar a un acord amb diversos establiments per permetre l’ús gratuït dels seus aparcaments privats durant l’horari dels focs, la qual cosa els va permetre aconseguir unes 525 places. En canvi, a la Ciutat Esportiva no s’hi va permetre estacionar. Durant cinc nits, Blanes deixa de ser un municipi de la Costa Brava per convertir-se en l’epicentre de la pirotècnia i, al darrere, hi ha mesos d’organització i preparació.
Les expectatives del comerç durant la setmana dels focs
Des del punt de vista del comerç, l’impacte dels focs és desigual. “La gent no ve amb actitud de comprar. Ve a passejar, anar a la platja, trobar-se amb amics o veure els focs”, explica el president de l’Associació de Comerç de Blanes, Lluís Pascual. Per això, mentre que la restauració i els supermercats en surten beneficiats, moltes botigues no noten un augment de les vendes. “Els visitants descobreixen comerços i potser hi tornen un altre dia, però durant els focs l’objectiu principal no és comprar”, resumeix. Pascual explica que les campanyes que impulsa l’associació, sempre lligades a la cultura i la vida del municipi, abans sí que es traduïen en un increment de les vendes. Ara, en canvi, serveixen sobretot per dinamitzar el poble, però tenen molt poc impacte directe en la facturació dels comerços. Ho atribueix a l’arribada de les grans superfícies, les cadenes comercials i les compres per internet, una transformació accelerada per la pandèmia.