“El client busca experiències a l’hotel, no només dormir”
El Punt. “El sector és optimista i tenim bones previsions. Veiem el 2022 com una rampa de llançament cap a l’estabilització”. “Les transaccions d’hotels s’han fet amb preus del 2019. Ser a Barcelona s’ha de pagar”.
En la situació actual, el sector turístic percep elements que convidin a un cert optimisme?
En línies generals, el sector és optimista i tenim bones previsions. Al març i a l’abril s’espera la recuperació de les Canàries i a partir de l’estiu creiem que serà més generalitzat, amb l’arribada de turistes internacionals. Veiem el 2022 com una rampa de llançament cap a l’estabilització.
Dins el territori català, Barcelona és la que més està patint els efectes de la pandèmia?
No podem oblidar que un segment molt important de la demanda a Barcelona prové del turisme MICE [meetings, incentives, conferences and exhibitions], que és la gent que ve per congressos. Aquest any es podria recuperar aquesta demanda, però és cert que ja tenim gener i febrer perduts, que eren molt intensos. Els congressos segurament vindran més forts els anys 2023 i 2024.
Un avantatge és la velocitat a la qual el sector hoteler ha demostrat que es pot recuperar si sobreviu?
És així, i és perquè hi ha molt d’interès. Ho vam veure l’estiu passat. Malgrat que hi havia preus més alts del que és habitual perquè hi havia molta demanda, sobretot a les illes, la gent tenia necessitat de sortir.
Professionals del sector assenyalen les dificultats per cobrir les vacants. Com es combat?
Primer hem de dignificar la professió, i això vol dir que tant els empresaris com els treballadors han d’arribar a un consens per desplegar carreres professionals, intentar treballar més mesos, intentar donar més qualitat de vida als treballadors i no només més sou, i això inclou disposar d’un bon conveni laboral i també que la gent tingui flexibilitat horària. Quan hem vist aquestes fugues del sector turístic cap a altres sectors, no era només per un tema econòmic. Hi pesaven molt els horaris, i això s’ha de resoldre. L’estiu passat ja hi va haver hotels que no podien obrir a totes hores el restaurant perquè no tenien cambrers o no podien obrir totes les plantes perquè no tenien prou cambrers de pisos.
Molts propietaris s’han hagut de vendre l’hotel i han donat entrada a fons inversors i a capital estranger. Aquests equipaments podrien acabar perdent la seva personalitat?
El 2021 hi ha hagut força transacció hotelera. Parlem d’uns 3.000 milions d’euros al conjunt de l’Estat espanyol. Però també s’ha demostrat que el sector hoteler fa molt bé la seva feina. En molts casos, només ha canviat el propietari, i veiem exemples com ara H10 Ítaca, Tryp Apolo i Grand Hotel Central que mantenen el gestor i la marca. Per tant, el client que passa per l’hotel no hi troba cap canvi.
Els nous propietaris intervindran poc en la gestió?
Normalment ningú compra res per deixar-ho tal com estava. M’imagino que milloraran els establiments i possiblement pujarà la qualitat del producte i, per tant, els preus.
Qui s’ha venut l’hotel ho ha hagut de fer per sota del preu de mercat perquè la situació l’ofegava?
No. Les operacions a Barcelona s’han fet amb preus del 2019 i, en algun cas, per sobre. Ser a Barcelona s’ha de pagar.
Dins del sector hoteler, qui ho tindrà millor i pitjor per sortir d’aquesta crisi?
Hi ha ciutats on es creu que se sortirà molt aviat de la crisi, com Madrid i Màlaga, perquè hi ha molt d’interès a obrir hotels, atès que creuen que la recuperació tindrà lloc a partir de finals del 2022 i, en canvi, es considera que la recuperació de Barcelona vindrà una mica més tard pel tema congressual. Però no tinc cap dubte que es recuperarà.
Quan un client es posa en contacte amb vostè perquè vol invertir a l’Estat i li parla de Barcelona, quina reacció es troba?
El suposat client ha sentit coses sobre Barcelona i ha sentit aquesta mala premsa que algunes branques estan intentant fomentar, però és un tema més polític. Els inversors tenen uns criteris clars i estan força allunyats d’aquests comentaris que no són apropiats. Per als inversors, Barcelona és en el top 5 perquè hi ha oportunitats. Hi ha ciutats que han fet molt bé els deures i ara s’estan posicionant millor, com Màlaga, però això no vol dir que tu no siguis a dalt d’aquí a cinc anys.
A Catalunya hi ha alguna zona on s’hagin fet especialment bé les coses?
S’han despertat molt les comarques interiors. Estan funcionant molt bé el turisme rural, els càmpings… Girona també és un destí molt ben posicionat.
En manté la tendència a l’especialització?
Ara estem enfocats en un hotel fora de Catalunya destinat als gamers [jugadors de videojocs] i al tema dels drons i els macroconcerts. Cal omplir l’hotel de contingut i buscar rendibilitat en cada metre quadrat. No pots tenir un lobby buit. Hi han de passar coses. Al matí pot ser un espai d’English breakfast i un restaurant obert als veïns; després, un espai on es faci coworking o on un músic toqui el saxo o on et vingui un DJ. Al final tot són ingressos i cal rendibilitzar cada metre quadrat. Si tens una dimensió petita, un bed&breakfast pot ser rendible, però si tens espai t’has de plantejar que passin coses al teu hotel. La gent busca sensacions i experiències als hotels, ja no hi va sols a dormir.