Diari de Girona. Entrevista Genís Matabosch. Director del Festival Internacional de Circ Elefant d’Or de Girona.   Doctorat en Història del circ a Europa per la Universitat de Barcelona, Genis Matabosch (Figueres 1977) rebia el 2021 la medalla d’or al Mèrit a Belles Arts. Matabosch dirigeix la desena edició del Festival Internacional de Circ Elefant d’Or, un dels cinc més importants al món, que entre el 17 i el 22 de febrer torna a Girona en una gran carpa al camp de Mart de la Devesa que ja està instal·lada.

De petit, explica, anava al circ de Roses, què pensava aleshores en veure allò?

Em fascinava tant que a vegades pensava si allò que veia era real: homes que volaven, elefants que agafaven la cua del seu company… l’arribada del circ era un esclat de colors.

Per què va triar el circ com a forma de vida?

Em sentiria profundament infeliç treballant en qualsevol altra cosa que no fos el circ: aquesta màquina multicultural i universal capaç de fer feliç a persones de totes les edats i condicions.

Què transmet el circ que altres arts no aconsegueixen?

El circ és una celebració de la vida i de la humanitat, probablement el darrer espectacle coral que queda. En el circ, a diferència del cine o el teatre, no hi ha confrontació (uns davant dels altres) sinó que l’espectador envolta la pista que esdevé un espai de veritat.

Muntar un festival com l’Elefant d’Or de Girona és fer equilibri (entre les finances, la Covid, etcètera)?

Si de per sí ja era un «més difícil encara» potent, enguany serà més un miracle que un projecte [riu]. La gran sort del Festival I nternacional de Circ de Girona elefant d’Or és que amb nou edicions ha fet feliç a milers d’espectadors que han esdevingut fidels a la cita. Després de la pandèmia necessitem més que mai el circ: el gran antídot a la depressió, la desconfiança, la solitud…

Què ens diu el circ de nosaltres mateixos?

Que res és impossible si hi destinem esforç: dins la pista el més inversemblant acaba podent ser quelcom de quotidià. El circ és un món tan exigent que no hi ha lloc per a aquells que no n’estan profundament enamorats.

Ha estat intentant reivindicar el circ. Ho ha aconseguit?

És una tasca diària: cada dia tinc la impressió que començo de zero. La gent diu que he fet moltes coses pel circ però jo no en tinc aquesta percepció. Hi ha massa per fer tant en la creació de públics com en la investigació històrica d’aquest espectacle.

Per què durant tants anys es va prendre com un espectacle de segona categoria?

A Espanya la televisió va fer un flac favor al circ: a ulls dels televidents el va banalitzar i mostrar com un fenomen pueril. Ara cal trencar molts estigmes massa arrelats: que el circ és caduc, pueril, de baixa qualitat, repetitiu… tot fals quan parlem de circ internacional de nivell.

Trieu: escapista, home bala o faquir?

Probablement home bala per la seva espectacularitat, risc i autenticitat.

Quan avui dia es diu que el Parlament català es va convertir en un circ, l’ofèn?

Em molesta profundament l’ús pejoratiu de les paraules «circ» o «pallasso». Qui les usa en aquest sentit evidencia la seva ignorància davant d’una forma d’espectacle que fa més de dos segles i mig que existeix i que ha seduït a destacats pintors, literals o intel·lectuals de totes les èpoques.

Què ens pot avançar del Festival Elefant d’Or de la setmana que ve a Girona?

Que serà el millor espectacle de circ vist a Europa des de fa molt temps i no és publicitat gratuïta: 94 artistes arribats de 13 països per a oferir 24 atraccions mai vistes a Europa occidental. Estic impacient per a retrobar-nos amb el nostre públic després d’uns temps tant convulsos com els que la pandèmia ens ha fet passar.

Amb què li agradaria fer màgia?

Fem màgia amb les nostres produccions: ja sigui el Gran Circ de Nadal, cada desembre al pavelló de Fontajau; el Festival Elefant d’Or de Girona de febrer o les Nits de Circ a Besalú i a Roses. La preparació prèvia de cadascun d’aquests projectes comporta tants esforços i detalls que l’èxit de cada edició sembla un gran truc de màgia.