El Bulli reobre… com a museu
Diari de Girona. L’exposició, tant a l’exterior com al remodelat edifici històric del restaurant, obrirà entre el 15 de juny i el 16 de setembre, amb entrades a la venda a partir de dilluns.
És al final de la primera visita amb uns quants convidats a El Bulli 1846, sota la cúpula rocosa de l’anomenat El Bulli DNA, quan Ferran Adrià mou el braç com si volgués abastar els 4.000 metres quadrats: «Quan ens pregunten: ‘¿I què heu fet?’. Tot això». Tot això. Un tot això amb un part llarg, que va començar el 30 de juliol del 2011, amb l’últim sopar, i culmina el 15 de juny del 2023, quan El Bulli, el llegendari restaurant de cala Montjoi, a Roses, reobri convertit en museu, el primer del seu gènere al planeta. Cinc vegades millor restaurant del món, pioner en tantes coses, també a tancar en el seu apogeu, dona una nova dimensió al terme restauració: restaurat i museïtzat. «Aquí es guarda el llegat d’El Bulli », resumeix el fundador. No, a El Bulli 1846 no s’hi menjarà. Adrià ho deixa clar: «Només aigua i cafè. Es menja coneixement». ¡Ni tan sols una màquina de vending amb olives esfèriques! (atenció: podria ser un negoci). «Si vaig a una exposició sobre Norman Foster, ¡també m’encantaria que l’arquitecte em fes la casa!», reflexiona Adrià perquè es comprengui la no-cuina. Vesteix de negre del tòrax als peus com un… arquitecte. A l’entrada, en l’anomenat Espai Exterior, amb instal·lacions a l’aire lliure, Adrià dona una xifra d’impacte: «La inversió és d’11 milions d’euros». I més d’un milió de pressupost anual. D’acord, 11 milions d’euros, guanys que provenen dels sopars exclusius que van fer per a empreses a la recerca d’ingressos, de la venda del celler, de les conferències i treballs i acords amb els anomenats àngels (Telefónica, CaixaBank, Lavazza i Grifols).
El Bulli Foundation
«Diners que podrien haver anat a les nostres butxaques, però que vam destinar a El Bulli Foundation ». La fundació va ser creada el 2013, amb Lluís Garcia, com a director general. El Lluís va tenir, potser, la pitjor/millor feina a El Bulli: era l’home encarregat de gestionar les reserves. ¿I no serà el responsable de tramitar les entrades?, se li llança a tall de broma. Durant la jornada, sobrevola, inevitable, una absència: la de Juli Soler, soci d’Adrià, mort l’estiu del 2015. Va ser aquesta mort un fre a la tornada a l’acció. «Era el projecte de dues persones… ¿Continuar o no continuar?», es va plantejar Adrià.
Una altra, els canvis en els plans per les pressions dels ecologistes: existia una llei especial per acomodar el vell edifici i les noves construccions en els usos del parc natural del cap de Creus, a la qual van renunciar a la recerca de consens. La pandèmia, lògic, va ser un altre obstacle. En el pla original, la data del retorn era el 2014 i ha passat gairebé una dècada per les circumstàncies descrites. Els impacients poden comprar les entrades anticipades a partir del 17 d’abril. Aquest primer any, el museu tancarà el 16 de setembre. «Ens hem entès bé amb els ecologistes i hem treballat junts», diu Ernest Laporte, un dels patrons de la fundació, completada per Ferran Adrià, Albert Adrià, Isabel Pérez (parella de Ferran) i Marta Sala (viuda de Juli). «Hem quedat bé amb tot el món», segueix Adrià. Se li pregunta si, en algun moment de la circumnavegació, li va passar pel cap abandonar: «No vam pensar a llançar la tovallola, però ha sigut dur. ¡Posar 11 milions d’euros i que la gent no estigui contenta!».
Guia multimèdia
Passem. Vegem-ho. «Hi ha 69 instal·lacions», delimita Laporte, amb una guia multimèdia per descarregar al telèfon. A l’Espai Exterior, ¿invitació per a extraterrestres?, l’audàcia d’una exposició a l’aire lliure, al costat del mar i les seves emanacions salades i sotmesa al rigor de la tramuntana. Acer de barco per a la singladura. «Reflexions entorn de la cuina i la innovació», explica el fullet que orienta, «metodologia Sapiens i les seves aplicacions», segueix.
En resum, la mostra d’eines del neolític (amb la mà com a primer instrument), una estructura que recorda un xilòfon amb què expliquen els passos per comprendre una recepta (¡uns 150 peral pollastre al curri!), una rosa dels vents per orientar-se en la innovació, les connexions cerebrals necessàries per comprendre el fet culinari (disseny de Luki Huber, que va ser qui va crear plats i coberts, entre els quals, aquestes pinces quirúrgiques fetes servir a tants establiments), els llibres de la Bullipèdia o l’homenatge als bullinians, les 2.000 i escaig persones que van treballar al restaurant. A l’altre costat, la immutabilitat de la cala per relaxar la ment.
L’edifici històric
La part emotiva transcorre a l’edifici històric, amb una llarga i minuciosa obra de substitució i recuperació perquè tot sembli com es va deixar. Bigues corcades que es van haver de canviar, terres que recorden ahir i són d’avui. La terrassa sobre el Mediterrani i les taules per rebre i centenars d’objectes que expliquen com i per què un grup de visionaris van aconseguir que aquest lloc apartat fos el centre del món gastro. Després, el menjador, que deixarà atònit qui el contempli per primera vegada, i melancòlic els que el van utilitzar, perquè és inimaginable que el classicisme «rústic-tronat», com el va batejar Juli Soler, allotgés l’avantguarda.
A continuació, la cuina, rupturista llavors com ara, també amb la seva part expositiva, i la selecció de 28 tasts icònics, resum dels 1846 que van crear i que correspon a l’any de naixement del cuiner Auguste Escoffier. La finestra per la qual els comensals tafanejaven des de l’exterior abans de passar al restaurant segueix, com a picada d’ullet i consol, al seu lloc. A sobre, l’ampliació, anomenada Les Relaciones Interdisciplinars, amb espai per a la influència del Japó, la participació en la Documenta de Kassel, portades de llibres i revistes i les 6.000 pàgines de les llibretes d’Adrià, que és com seguir les línies del seu cervell. Finalment, El Bulli DNA, que representa una roca del cap de Creus, on es desenvoluparan les investigacions, segons la metodologia Sapiens, el temps en què el museu estigui tancat. Existeix una instal ·lació secreta, no visitable, la número 70, que ocupa l’antic magatzem. Obra de l’artista Antoni Miralda, es titula Sant Stomak i és una reflexió sobre el menjar i les seves contradiccions, la gana i l’obesitat. És l’infern d’El Bulli al paradís d’El Bulli, una idea dins d’una altra idea.
Quant costarà entrar a El Bulli 1846?
El Bulli 1846, un museu per reflexionar sobre el coneixement, la innovació i la història d’El Bulli, que dirigeix Ferran Adrià a Roses, no està pensat per a les masses sinó per a la visita còmoda i tranquil ·la. Amb gairebé 4.000 metres quadrats, 2.500 d’exteriors i 1.300 d’interiors, només té previst rebre 200 persones al dia. «36 persones cada mitja hora», ha calculat Lluís Garcia, director general de la fundació, entre el 15 de juny i el 16 de setembre del 2023.
El preu de l’entrada és de 27,50 euros (elbullifoundation. com), 20,50 la reduïda, i recomanen accedir a l’aparcament gratuït de Roses i agafar el Bullibús fins a la 0cala Montjoi, inclòs en el preu. També és possible arribar- hi amb vehicle privat i aparcar als terrenys del museu, amb reserva prèvia, per 19,50 euros durant tres hores, tot i que es desaconsella per reduir l’impacte ambiental al parc natural del cap de Creus.