El BCE suavitza per primera vegada els ajuts per la pandèmia | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

10 setembre
0

El BCE suavitza per primera vegada els ajuts per la pandèmia

Federació d'Hostaleria   |   Novetats

Diari de Girona. El programa estava dotat amb 1,85 bilions de dòlars. Primera retirada parcial i limitada d’estímuls a l’economia per part del Banc Central Europeu (BCE) des de l’arribada del coronavirus. El seu consell de govern va decidir ahir que el ritme de compres de deute públic i privat del seu programa d’emergència enfront de la pandèmia (PEPP) serà entre octubre i desembre «lleugerament inferior al dels dos trimestres anteriors».

Aquest programa, llançat al març de l’any passat i dotat amb 1,85 bilions de dòlars, cerca comprimir les diferències entre les primes de risc nacionals (risc d’impagament a ulls del mercat) i reduir així els costos de finançament generals en les economies de l’euro. El març passat, les compres mensuals es van elevar fins als 80.000 milions davant les tensions detectades en alguns mercats, i ara es reduiran.

Diversos analistes consideraven possible aquesta mesura. També que el BCE mantingués intacte la resta de l’arsenal mobilitzat contra els efectes econòmics de la COVID. I efectivament, l’autoritat monetària ha decidit que els tipus d’interès de referència segueixin en els nivells mínims històrics en què porten instal·lats des de març del 2016 (el preu oficial dels diners en el 0%, l’interès que el BCE cobra als bancs per prestar-los en el 0,25%, i el que els cobra per guardar-los els diners en el 0,5%).

A més, el programa de compres d’emergència enfront de la pandèmia (PEPP) mantindrà la seva dotació total de 1,85 bilions d’euros i seguirà en vigor «almenys fins a final de març de 2022 i, en tot cas, fins que consideri que la fase de crisi del coronavirus ha acabat», mentre que el programa de compres d’actius (APP), llançat molt abans de l’arribada del coronavirus, continuarà a un ritme mensual de 20.000 milions d’euros.

Expectació

Totes les mirades estan posades, en qualsevol cas, en la roda de premsa que donarà al migdia la seva presidenta, Christine Lagarde. El gran dubte és si els membres del consell de govern de l’autoritat monetària han començat a discutir formalment per fi que faran amb el PEPP quan el programa venci al març de l’any que ve. En la seva última reunió de finals de juliol, Lagarde va assegurar que la «recuperació de l’economia de la zona de l’euro va per bon camí», però va matisar que la «pandèmia continua llançant una ombra, especialment en la mesura que la variant delta constitueix una font creixent d’incertesa».

La veritat és que l’impacte d’aquesta variant en l’economia de la zona euro sembla haver estat menys greu del que es temia. El BCE té previst actualitzar aquest dijous les seves previsions econòmiques, la base sobre la qual pren les seves decisions de política monetària, i el seu vicepresident, Luis de Guindos, ja va avançar fa uns dies que les revisaria a l’alça malgrat la cinquena ona. «Tots els indicadors avançats del tercer i el quart trimestre són positius», va justificar. Al juny, l’organisme va estimar que la zona euro creixerà un 4,6% enguany, un 4,7% el pròxim i un 2,1% en 2023, enfront del 4%, 4,1% i 2,1% que va calcular al març.

Creixement accelerat

Fa uns dies, Eurostat, l’oficina estadística europea, ja va informar que la zona euro va créixer un fort 2,2% en el segon trimestre respecte al primer, per sobre del 2% estimat inicialment i després de caure el 0,3% entre gener i març a conseqüència de les restriccions per a frenar la pandèmia. Però encara més rellevant per al BCE, el mandat del qual està limitat a aconseguir l’estabilitat de preus, és el repunt de la inflació. A l’agost va pujar al 3% en l’eurozona, el seu nivell més alt des d’octubre de 2011.