El BCE segueix retallant tipus davant la debilitat econòmica i els abaixa al 3%
El Periódico. El banc central continua abaratint el preu del diner davant una inflació i un PIB més baixos del previst. La situació a Alemanya i França i la política aranzelària de Trump afegeixen incertesa
El Banc Central Europeu (BCE) prossegueix amb la desescalada de la política monetària davant els creixents senyals de desacceleració econòmica i contenció de la inflació. Com s’esperava, el seu consell de govern va aprovar ahir la quarta retallada de 0,25 punts percentuals dels tipus d’interès oficials de la zona euro des de començament d’any i, més significativament, la tercera consecutiva. Així, el tipus de referència (l’interès amb què el BCE remunera els diners que guarda als bancs, el que més afecta en el cost de crèdits i dipòsits) es redueix al 3%, el nivell més baix des de març del 2023.
“Encara no podem cantar victòria ni dir que la missió està completada, però la inflació està realment camí del nostre objectiu del 2% a mitjà termini”, va argumentar la seva presidenta, Christine Lagarde. La nova retallada de tipus respon a tres motius, segons va afirmar. Primer, que el BCE fa ja 18 mesos que calcula que la inflació baixarà al 2% l’any que ve. Segon, a la tendència positiva de la inflació subjacent (la que exclou els preus de l’energia i els aliments, més volàtils). I tercer, que els riscos que la inflació no es comporti com s’espera estan més equilibrats en els dos sentits, quan fins ara predominaven els riscos que fos més alta de l’augurat.
Petit repunt el 2027
Aquesta previsió d’una pujada més moderada dels preus dona marge al BCE per retallar els tipus i combatre el deteriorament de les projeccions d’activitat econòmica, que també s’han deteriorat. Els seus economistes preveuen ara una recuperació del PIB encara més lenta, del 0,7% el 2024, 1,1% el 2025, 1,4% el 2026 i 1,3% el 2027, davant el 0,8%, 1,3% i 1,5% de setembre.
Com acostuma a ser habitual, la decisió d’abaixar tipus de l’autoritat monetària de la zona euro era llargament anticipada i els analistes i inversors estaven més pendents que Lagarde els donés una mica més de visibilitat sobre quin podria ser el camí del BCE al llarg del 2025. D’entrada, la presidenta es va cenyir al missatge habitual que el consell de govern anirà decidint reunió a reunió en funció de les dades que vagi rebent, i va insistir que no hi ha cap compromís d’abaixar els tipus a cap ritme o fins a un punt concret.
Lagarde, no obstant, sí que va afegir certes pistes, com que la decisió d’abaixar els tipus en 0,25 punts percentuals va ser adoptada per unanimitat dels membres del consell de govern, si bé alguns d’ells van plantejar la possibilitat de retallar-los en 0,5 punts. Així mateix, va deixar entreveure que el consell no va voler anar més lluny de moment davant l’”elevada incertesa” que provoquen la “situació política de diversos estats membres” de la zona euro (en velada referència a Alemanya i França) i la política aranzelària que ha assegurat Donald Trump que implementarà (“Les mesures proteccionistes van en contra del creixement i tenen un impacte incert en la inflació”).
El sentit del viatge
L’escenari, va apuntar Lagarde, s’aclarirà “en els pròxims mesos, no setmanes”. El BCE, per tant, vol deixar-se marge de maniobra per si la inflació es desvia de les seves previsions. “Ja hem cobert un munt de terreny, hem retallat els tipus d’interès quatre vegades en 100 punts bàsics (el 2024)”, va justificar. Però alhora, “la direcció del viatge és actualment molt clara”: continuar baixant els tipus. Prova d’això és que l’organisme ha modificat dues frases que estava incloent des de feia temps en els seus comunicats, una eina que sol utilitzar per llançar el missatge que s’està produint un canvi en la seva posició.
Així, en el comunicat d’ahir va eliminar la menció que el BCE “mantindrà els tipus d’interès oficials en nivells prou restrictius (per a l’activitat econòmica) durant el temps que sigui necessari” per abaixar la inflació al 2%. Així mateix, ja no afirma que les decisions es prendran reunió a reunió per “determinar el nivell de restricció i la durada apropiats”, sinó per “determinar l’orientació apropiada de la política monetària”. Lagarde ho va explicar en el fet que els riscos per a la inflació a l’alça i a la baixa estan ara més equilibrats, quan abans primaven més els que indicaven que es desviava a l’alça, mentre que els riscos a la baixa per al creixement han augmentat.