El BCE retalla els tipus en 0,25 punts per la inflació més baixa i la desacceleració
Diari de Girona. Lagarde evita avançar futures rebaixes i insisteix que es decidiran segons l’evolució econòmica. Confia que Escrivá adopti al consell una visió europea
Nou pas en la desescalada de la política monetària. El consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) va aprovar ahir la segona baixada de 0,25 punts percentuals dels tipus d’interès oficials de la zona euro des de començament de l’any, després de la retallada del juny i després de l’alça inèdita de 4,5 punts que va aplicar entre el juliol del 2022 i el setembre del 2023 per combatre l’espiral inflacionista. Com s’esperava, el tipus de referència (l’interès amb què el BCE remunera els diners que guarden els bancs, el que més afecta en el cost de crèdits i dipòsits) es redueix al 3,5%, el nivell del juny de l’any passat.
La baixada de la inflació i la debilitat econòmica estan darrere de la decisió. Així, la seva presidenta, Christine Lagarde, va destacar que el BCE ja fa 15 mesos que augura que la inflació baixarà al seu objectiu (2% sostingut a mitjà termini) abans que s’acabi el 2025, alhora que va subratllar que les dades estan apuntant que aquesta expectativa és correcta. «La informació entrant confirma les nostres projeccions anteriors i ens reconforta en la nostra confiança que estem en el camí per arribar al nostre objectiu», va argumentar.
Tot i això, i també com s’esperava, no va oferir pistes concretes sobre els seus pròxims moviments. «Estic temptada de citar en espanyol: qué será, será», va dir fent broma mirant el seu vicepresident, Luis de Guindos. Com passa des de fa molts mesos, va insistir que el BCE anirà prenent decisions en funció de les dades que vagin rebent i reunió a reunió. «El nostre camí -la direcció del qual és força òbvia, un camí descendentno està predeterminat, ni en termes de seqüència, ni en termes de volum», va reiterar.
Lagarde va evitar així alimentar les expectatives dels analistes i inversors, que es divideixen entre els que esperen dues retallades més de tipus en els dos consells que queden aquest any (17 d’octubre i 12 de desembre) i els que en preveuen només una en la reunió del darrer mes de l’any. També hi ha discrepàncies sobre la mida d’aquestes retallades (0,25 o 0,5 punts) i sobre el que passarà l’any que ve. Alguns experts creuen que el BCE passarà d’un ritme de retallades trimestral el 2024 a un ritme mensual el 2025, mentre que altres calculen que es mantindrà en les rebaixes cada tres mesos.
Davant d’aquestes diverses expectatives, Lagarde va revelar que la retallada de tipus d’ahir va ser aprovada de manera unànime pels 26 membres del consell de govern, però també va apuntar que «alguns són més optimistes i altres més pessimistes» sobre les perspectives de l’economia. Es tracta d’una pista rellevant, ja que al si del consell hi conviuen dues ànimes: la dels anomenats «falcons» (aquells que advoquen per cenyir-se a l’objectiu d’aconseguir l’estabilitat de preus) i la dels qualificats com a «coloms» (els que defensen una interpretació flexible i àmplia del mandat que tingui més en compte la situació econòmica).
El mercat, en qualsevol cas, donava per feta la nova retallada. Així, l’economia de la zona euro mostra signes de desacceleració creixents, amb Alemanya a la vora de la recessió. De fet, les xifres de creixement del PIB del segon trimestre han estat revisades recentment a la baixa, del 0,3% al 0,2%. Paral·lelament, la inflació general va baixar al 2,2% a l’agost, per sota del 2,6% del juliol i en el nivell més baix des del juliol del 2021. A més, la pujada dels salaris negociats es va frenar de manera significativa al segon trimestre fins al 3,55%, davant del 4,74% entre el gener i el març.
Inflació
Els economistes del BCE preveuen que l’IPC de la zona euro se situï de mitjana en el 2,5% el 2024, el 2,2% el 2025 i l’1,9% el 2026, igual que van calcular al juny. La inflació subjacent (que exclou els preus més volàtils de l’energia i els aliments) l’han revisat «lleugerament» a l’alça (una dècima, fins al 2,9 % aquest any i 2,3% el 2025 ). Però continuen esperant un «ràpid descens» d’aquest indicador i mantenen el 2% per al 2026. A més, projecten una mica menys de creixement econòmic per al trienni: 0,8%, 1,3% i 1,5%, davant del 0,9%, 1,4% i 1,6% anterior.
El consell del BCE, per altra banda, va ser el primer al qual va assistir el ja exministre José Luis Escrivá com a governador del Banc d’Espanya. A preguntes de la premsa, Lagarde va tenir un missatge significatiu per a ell: «Li hem donat la benvinguda. Com altres governadors, ha fet aportacions molt útils. I espero que, com qualsevol altre governador, segueixi aportant no només els seus punts de vista personals, que poden estar inspirats en part per la situació espanyola, sinó que tingui la dimensió europea que també tenen altres governadors quan s’asseuen a la taula del consell de govern. És un procés, un viatge, que espero que sigui productiu i agradable tant per a ell com per al grup de governadors».
El tipus principal de la zona euro queda marcat en el 3,5% previst pel mercat