El BCE reduirà la compra de deute per combatre l’escalada de la inflació
Diari de Girona. L’autoritat monetària segueix el guió previst posant fi a les adquisicions de bons per la pandèmia i augmentant les del programa vigent des del 2014.
Atrapat entre la necessitat de combatre una inflació disparada i el nou risc per a la recuperació econòmica que suposa la variant òmicron del coronavirus, el Banc Central Europeu (BCE) va decidir ahir seguir el guió previst. Com ja va avançar a l’octubre, l’autoritat monetària de la zona euro va anunciar que el març vinent posarà fi al programa excepcional de compra de deute per la pandèmia (PEPP) llançat el març de l’any passat i dotat amb 1,85 bilions d’euros (dels quals ja s’han desemborsat 1,56 bilions). A canvi, augmentarà les adquisicions del programa llançat a mitjans del 2014 (APP) per evitar que les primes de risc es disparin a la primavera i va deixar els tipus d’interès en els mínims històrics en què porten instal·lats des del 2016.
«El consell de govern considera que els avenços en la recuperació econòmica i cap a l’objectiu d’inflació a mig termini permeten una reducció pas a pas del ritme de les compres d’actius durant els propers trimestres. Però encara és necessària una política monetària acomodatícia perquè la inflació s’estabilitzi a l’objectiu del 2% a mig termini. Davant la incertesa actual, el consell de govern necessita mantenir la flexibilitat i l’opcionalitat en la conducció de la política monetària», va argumentar el màxim òrgan de govern de la institució en un comunicat.
Les compres de l’APP, així, passaran a partir del març de 20.000 a 40.000 milions mensuals el segon trimestre del 2022, per després baixar a 30.000 milions al mes el tercer trimestre i tornar a 20.000 milions a partir de l’octubre. Al novembre, el BCE va comprar 88.085 milions de deute (68.085 milions només amb el PEPP). Addicionalment, el consell de govern va decidir ampliar fins al final del 2024 el termini en què reinvertirà el deute comprat mitjançant el PEPP que vagi vencent i va destacar que aquest programa «podria reprendre’s, si fos necessari, per contrarestar els xocs negatius relacionats amb la pandèmia».
Sota pressió dels mercats
El BCE està sota pressió dels mercats per la comparació amb la Reserva Federal, que dimecres va anunciar la reducció de les compres de deute per posar-hi fi al març i tres probables pujades de tipus entre mitjans i finals del 2022 (del 0-0,25% al 0,9%). La situació de les dues àrees econòmiques no és, tanmateix, exactament igual. L’economia nord-americana va recuperar el nivell de PIB previ a la pandèmia el segon trimestre d’aquest any, mentre que la zona euro va amb més retard.
I el que és més rellevant per als bancs centrals: la inflació als Estats Units va pujar al novembre al 6,8% (la més alta des del 1982), mentre que la subjacent es va situar al 4,9%, lluny del 2% objectiu. A la zona euro, per la seva banda, està al 4,9%, amb la subjacent al 2,6%. A Espanya, per la seva banda, va pujar al 5,5% el mes passat (màxim des del setembre del 1992), amb la subjacent a l’1,7%.
Els analistes i els inversors, en qualsevol cas, estan particularment expectants per la revisió de les previsions d’inflació que presentarà el BCE. Al setembre, va calcular que l’IPC se situarà de mitjana al 2,2% aquest any, l’1,7% el proper i l’1,5% el 2023 (1,3%, 1,4% i 1,5% la subjacent).