El BCE eleva els tipus un 0,75%, la pujada més gran de la història
El Punt. Les hipoteques variables s’encariran entre 124 i 288 euros al mes. La institució augmenta fins al 8,1% la previsió d’inflació.
Decisió històrica del Banc Central Europeu (BCE) per plantar cara a una inflació desbocada. La institució monetària accelera més del que es preveia i va apujar ahir un 0,75% els tipus d’interès, l’augment més gran de la història de la zona euro. Amb aquest pas sense precedents, els tipus d’interès se situen en l’1,25%, el nivell més alt en més d’una dècada. L’objectiu està clar: aplacar una inflació que se situa ja en el 9,1% i que amenaça d’arribar als dos dígits.
L’augment del preu del diner ja es donava per fet, però la gran depreciació de l’euro davant del dòlar, sumada a la incessant escalada dels preus, pressionava el BCE per anar més enllà. I ho ha fet, especialment després de constatar que les previsions d’inflació aquest any se situaven més d’un punt per sobre de les anteriors. Amb només dos moviments i en només dos mesos, la institució liderada per Christine Lagarde ha deixat ara ja de manera definitiva la gairebé una dècada de tipus negatius i l’expansió monetària.
Les resistències inicials del BCE a iniciar el camí de la pujada de tipus d’interès, a diferència del que feien la Reserva Federal dels EUA i el Banc d’Anglaterra, han hagut finalment de cedir i donar peu a l’augment més gran del preu del diner. Una de les dades clau que expliquen el moviment de la institució monetària és la previsió d’inflació. El BCE va publicar ahir la seva nova projecció, que, lluny de dissipar els temors, els augmenta.
Els últims càlculs del BCE apunten que la inflació se situarà en el 8,1% aquest any, més elevada que el 6,8% que projectava al juny. Per a l’any que ve les dades tampoc tranquil·litzen: l’acceleració dels preus serà del 5,5%, dos punts més de l’anticipat. No serà fins al 2024 que la inflació se situaria a pròp de l’objectiu del 2%. El principal impulsor de l’escalada de la inflació, tot i que no l’únic, és l’augment del preu de l’energia. Aquí el BCE hi té poc a fer. “No podem fer que baixi el preu del gas ni podem reformar el mercat elèctric”, va reconèixer Lagarde.
La pujada del preu del diner es produeix també mentre la zona euro viu encreuant els dits per no caure en recessió. Les últimes dades econòmiques han donat un respir amb un creixement a la zona euro del 0,8% el segon trimestre de l’any, el primer que inclou completament l’impacte de la invasió russa d’Ucraïna.
Impacte en la butxaca
Les previsions del BCE descarten, per ara, un empitjorament de la situació. La institució va elevar tres dècimes fins al 3,1% la previsió de creixement del PIB de la zona euro, però va rebaixar més d’un punt, fins al 0,9%, l’increment del 2023. L’escenari econòmic, però, és ara per ara difícilment previsible a llarg termini.
L’efecte de l’increment dels tipus d’interès va més enllà del paper i tindrà un impacte en la butxaca de les llars. L’objectiu d’aquest moviment és augmentar els costos financers per frenar la demanda i així frenar l’escalada dels preus. A partir d’ara, els ciutadans amb hipoteques variables tindran una despesa d’entre 124 i 288 euros més al mes, que pot significar fins a 3.400 euros més l’any.
Això succeeix perquè els tipus condicionen l’euríbor, que és el tipus d’interès al qual els bancs es presten diners. Quan s’incrementen els tipus, també ho fa l’euríbor. A l’Estat espanyol, uns quatre milions d’hipoteques estan referenciades a l’euríbor. Els que vulguin contractar una hipoteca tampoc s’escapen de l’impacte de l’augment dels tipus d’interès. Les fixes ara seran més cares. En canvi, la decisió del BCE beneficia els estalviadors: els bancs oferiran més rendibilitats en els seus comptes i dipòsits, cosa que no ha passat des de fa anys. Qui també tindrà més dificultat per finançar-se són les empreses. Ja sigui amb crèdits, bons, avals o préstecs, tots els formats de finançament s’encariran en els pròxims mesos.