El BCE apuja 0,50 punts el preu dels diners, el primer augment en 11 anys
El Periódico. L’entitat presidida per Christine Lagarde aprova també un instrument per protegir el deute dels països perifèrics. La pressió sobre el banc central es veu agreujada per la situació d’inestabilitat política a Itàlia.
S’ha acabat l’era dels diners al 0%. La persistència de la inflació, desbocada fins al 8,6% a l’eurozona i al 10,2% a Espanya al juny, ha empès el Banc Central Europeu (BCE) a emprendre la primera pujada del preu del diner en 11 anys. L’entitat presidida per Christine Lagarde ha optat per apujar 0,50 punts els tipus d’interès, el doble del que havia previst inicialment.
El fet que la decisió s’hagi donat a conèixer més tard del que és habitual revela que en el si del consell de govern de l’organisme que regeix la política monetària a la zona de l’euro s’ha produït un intens debat sobre la medicina que calia aplicar i l’abast de l’augment dels tipus d’interès. Al seu torn s’ha complicat el context amb la crisi política a Itàlia amb la dimissió del primer ministre, Mario Draghi, cosa que ha disparat la prima de risc del deute del país transalpí. És per això que ha aprovat, al seu torn, un instrument per a la protecció de la transmissió (‘transmission protection instrument’, TPI).
La idea inicial era un increment de 0,25 punts, però els elevats nivells de l’índex de preus de consum (IPC) han fet que hi hagués membres del consell de govern, essencialment representants dels països del nord i centre d’Europa, els anomenats ‘falcons’, que han defensat un augment de 0,50 punts.
En tot cas, també està prevista una nova pujada al setembre. Als EUA ja hi ha hagut tres alces per part de la Reserva Federal, però la diferència és que allà l’escalada del nivell general de preus és per una empenta de la demanda. El problema és que a Europa es deu a l’oferta, i cal veure que l’augment del preu dels diners sigui l’eina adequada i, en qualsevol cas, el BCE que presideix Christine Lagarde ha d’afinar molt per evitar frenar la demanda per l’encariment del finançament i provocar una recessió.
La rendibilitat més elevada als EUA ha reforçat el dòlar i l’ha portat fins a la paritat amb l’euro per primera vegada en 20 anys. En tot cas, en els últims dies, la divisa comuna ha recuperat valor. L’evolució dependrà de la política que porti a terme el BCE.
De moment, es va produir una escalada dels rendiments del deute dels països perifèrics, entre els quals, Espanya, que va portar el Banc Central a reunir-se d’urgència i anunciar mesures per frenar aquesta evolució. El problema agreujat ara és la inestabilitat política a Itàlia, la tercera economia de la zona euro, que ha disparat de nou la prima de risc del deute del país transalpí.
La pressió de la inflació i les expectatives de pujada del preu dels diners han portat l’euríbor a 12 mesos, la principal referència per a les hipoteques a Espanya, a situar-se per sobre de l’1%. A l’abril va deixar el terreny negatiu en què s’havia situat fa sis anys.