El Banc d’Espanya puja al 2,3% la previsió de creixement per al 2023
Diari de Girona. L’entitat financera corregeix a la baixa la previsió d’inflació per a enguany fins a una mitjana de 3,2%, cinc dècimes per sota de la seva anterior estimació al mes de març, si bé els aliments encara pujaran.
El Banc d’Espanya s’ha sumat als organismes i serveis d’estudis que han revisat a l’alça les seves previsions sobre l’economia espanyola per a 2023. L’organisme supervisor que governa Pablo Hernández de Cos va publicar ahir les noves projeccions macroeconòmiques, que eleven en set dècimes la seva previsió de creixement del PIB per a aquest any respecte a les publicades al març, fins al 2,3%, per damunt, fins i tot, de la previsió oficial del Govern, del 2,1%. Alhora, ha corregit a la baixa la seva previsió d’inflació per a enguany, fins a una mitjana del 3,2%, cinc dècimes per sota de la seva anterior estimació, de març, si bé, els aliments encara experimentaran enguany una pujada de l’11,5% (després de l’encariment del 12,2% de 2022).
«L’economia espanyola ha mostrat una resiliència notable en la primera meitat de l’any», subratlla el Banc d’Espanya en el seu `Informe trimestral i projeccions macroeconòmiques de l’economia espanyola’ corresponent a Juny de 2023. En el primer trimestre de l’any, el PIB espanyol va créixer el 0,5% -enfront de la caiguda del 0,1% de la zona euro, que va caure en recessió tècnica, segons l’estadística oficial de l’INE. Per al segon trimestre, el Banc d’Espanya preveu un creixement trimestral lleugerament accelerat, amb una taxa del 0,6%, al qual tornarà a contribuir l’impuls del consum privat.
Segons el director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya, Ángel Gavilán, la revisió a l’alça de la previsió de creixement de 2023 té a veure, sobretot, amb el major creixement estimat ara per l’INE per a l’última part de 2022. A més, d’acord amb l’avanç de la Comptabilitat Nacional del primer trimestre de l’any, el creixement en aquest període va sorprendre l’alça, amb una taxa del 0,5%.
En tot cas, i encara que el Banc d’Espanya aprecia que l’activitat del segon trimestre ha anat «de més a menys», l’organisme espera la citada millora del 0,6% en el període i preveu que «l’expansió de l’activitat econòmica vaig continuar en els pròxims trimestres» impulsada per «la resiliència del mercat laboral», la disminució de les pressions inflacionistes, la major intensitat en el desplegament dels projectes acollits al Mecanisme de Recuperació i Resiliència dels fons europeus i els guanys de competitivitat exterior de les empreses espanyoles.
Desacceleració en 2024 i 2025
No obstant això, el Banc d’Espanya subratlla que la conjuntura és «encara complexa i molt incerta», per la qual cosa els riscos de les previsions estan esbiaixats a la baixa.
En resum, les noves previsions del Banc d’Espanya apunten que l’economia espanyola, després d’haver crescut el 5,5% en 2022, pujarà el 2,3%, el 2,2% i 2,1% en 2023, 2024 i 2025, respectivament (la previsió de 2023 ha estat revisada a l’alça en set dècimes respecte de la projecció de març; la de 2024, no obstant això, s’ha retallat en una dècima i la de 2021, es manté). En la desacceleració de 2024 influirà, segons el Banc d’Espanya, l’impacte de la pujada de tipus d’interès sobre l’activitat econòmica, així com també la retirada d’estímuls públics i el previsible enduriment de la política pressupostària (amb la recuperació de les regles fiscals en la zona euro).
Pel costat dels preus, les projeccions del Banc d’Espanya preveuen que la inflació general -que en la mitjana de 2022 es va situar en el 8,3%- descendirà fins al 3,2% en 2023 i experimentarà un cert repunt fins al 3,6% en 2024 -per la retirada de les mesures per a afrontar la crisi energètica abans de reduir-se fins a l’1,8% en l’any 2025.
D’altra banda, es preveu que el component subjacent dels preus -que exclou els preus més creixerà un 4,1% aquest any —tres dècimes més que en 2022— i es desaccelerarà fins al 2,1% i el 1,7% en els dos anys següents. El principal risc que es percep per a la inflació resideix en els anomenats `efectes de segona ronda’, si els increments de beneficis i salaris es retroalimenten en una espiral alcista. En aquest sentit, el Banc d’Espanya veu en l’Acord Estatal de Negociació Col·lectiva (AENC) una basa a favor de mitigar el risc d’efectes de segona ronda.
Menys atur però més dèficit
El Ministeri d’Economia ha acollit amb satisfacció la revisió a l’alça del creixement del PIB publicada ahir pel Banc d’Espanya, així com la correcció a la baixa de la seva previsió de la taxa d’atur, que ara se situa al voltant del 12% per a 2022 (12,2%, la mateixa previsió que estima el Govern) i rebaixa encara més la seva estimació de desocupació per a 2025 (11,3%), 7 dècimes menys que en la seva previsió anterior (març 2023).
Respecte dels comptes públics, el Banc d’Espanya preveu que el dèficit públic se situarà enguany en el 4,8% del PIB previst pel Govern. No obstant això, per a 2024 el Banc d’Espanya preveu que el dèficit se situarà en el 3,8%, vuit dècimes més que el que es preveu pel Govern en l’Actualització del Pla d’Estabilitat (3%) i per sobre de límit del 3% del PIB que fixen les regles europees.
Els preus del menjar s’incrementarà una mitjana de l’11,5% el 2023 després d’haver-se incrementat el 12,2% el 2022.