El Banc d’Espanya apunta a tipus «restrictius» un temps «prolongat»
Diari de Girona. El seu governador afirma que mantenir l’estabilitat de preus és la contribució més gran per garantir un creixement sòlid. Aclareix que «s’ha deixat enrere el pic d’aquest episodi inflacionista».
La pujada dels tipus d’interès s’acosta al final, però això no significa que baixin properament. El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, durant una conferència al Cercle Financer a Barcelona, va afirmar ahir que el preu dels diners haurà de romandre en «territori restrictiu», és a dir, en els nivells actuals, durant un temps «prolongat» per assolir l’objectiu d’inflació del 2% a mig termini de manera «sostinguda en el temps».
Durant la seva conferència, en què va estar acompanyat pel president de la Fundació La Caixa, Isidre Fainé, -qui el va qualificar com «un dels economistes més brillants del nostre país»- va admetre que aquesta política monetària té «una mica de camí per recórrer». Però, va afegir, el manteniment de l’estabilitat de preus és la contribució més gran que el Banc Central pot fer per garantir un creixement econòmic sòlid a llarg termini. Abans de la seva intervenció, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, el va definir com a «una figura capital» en la supervisió del sistema financer no només a Espanya sinó a Europa. Va destacar a més la seva «independència política».
Escenari més optimista
Després d’admetre que queda una mica de camí per recórrer després de l’increment de 25 punts bàsics a principis d’aquest mes en el preu dels diners, Hernández de Cos va destacar que «l’escenari és una mica més optimista per a aquest 2023» i es va atrevir a dir que s’ha deixat «enrere el pic d’aquest episodi inflacionista».
El Banc d’Espanya va anunciar recentment que revisarà a l’alça la previsió de creixement per a Espanya el 2023 fins a l’entorn del 2%, prop del 2,1% que estima el Govern en l’actualització del pla d’estabilitat 2023-2026 remès a Brussel·les. El governador va assegurar que les expectatives dels mercats amb les previsions del mes de març eren d’una facilitat de dipòsit del 3,75%, davant del 3,25% actual.
Tot i això, Hernández de Cos va explicar que es continua imposant la incertesa sobre la resiliència de l’economia de l’àrea de l’euro, el curs de l’economia mundial, els efectes de l’obertura de l’economia xinesa, els nous brots d’inestabilitat financera com els recents ocorreguts als EUA (amb el Silicon Valley Bank) i Suïssa (amb el Credit Suisse), que fins ara ha tingut repercussions limitades.
El Banc Central Europeu (BCE) prendrà les seves decisions en funció de l’evolució de les diferents dades i va reconèixer que les alces dels tipus d’interès ja es noten a l’economia amb «un enduriment de les condicions financeres més intens» del que preveien les mateixes entitats.
De fet, s’està complicant l’accés al crèdit, així com la concessió, i es redueix el flux de crèdit. Alhora s’està produint una translació més lenta dels tipus d’interès de mercat a la remuneració dels dipòsits detallistes per l’«excés de liquiditat al mercat».
I malgrat que la inflació es modera i «hem deixat enrere el pic al que es va arribar al novembre del 2022» per la caiguda dels preus de l’energia, la millora de les cadenes de subministrament i la moderació de la demanda, la taxa subjacent, la més estructural, que exclou els preus més volàtils de l’energia i dels aliments no elaborats, continua patint pressions que «continuen sent elevades».
A més, s’enlairen les pressions salarials, amb un increment de la remuneració per assalariat i per hora, que van ser del 5% i el 4,3%, respectivament, l’últim trimestre del 2002, davant del 3,9% i 2,9% del tercer.
A Alemanya, s’ha arribat al 6% en alguns casos. Els marges, per la seva banda, augmenten «amb força» en alguns sectors, si bé altres indicadors basats en dades individuals d’empreses suggereixen comportaments més moderats.