El Baix Empordà, a la cua de les inversions per habitant
Diari de Girona. Rebrà només 49,19 euros per persona, el que la situa com la segona comarca catalana amb una xifra més baixa, només per darrera del Moianès, on de moment no es projecta cap inversió.
El pressupost de la Generalitat per al 2022 no ha estat especialment benèvol amb les comarques gironines. Malgrat que els fons europeus permetran elevar la despesa fins a un valor rècord de 38.139 milions d’euros, el que suposa un creixement del 17,3% respecte l’últim pressupost aprovat, les comarques gironines es quedaran pràcticament amb la mateixa dotació (només passaran de 96,3 a 97,39 milions d’euros) i, malgrat tenir aproximadament un 10% de la població catalana, només rebran un 6,5% del pressupost. Entre les deu comarques de tot Catalunya que rebran una menor inversió per habitant, n’hi ha tres de gironines. Es tracta del Baix Empordà, la Selva i la Garrotxa.
Per comarques, el Baix Empordà s’emportarà només 6,5 milions d’euros, en el que suposa una inversió de 49,19 euros per habitant. Aquesta xifra la situa com la segona comarca amb una inversió per habitant més baixa de tot Catalunya, només per darrera del Moianès, que de moment no té projectada cap inversió. La partida més destacada al Baix Empordà serà 1,88 milions d’euros per a rehabilitar el pont de la carretera C-252 sobre el riu Ter, entre Ultramort i Verges, més 412.880 euros per a la seva senyalització, abalisament i defenses. També destaca una partida de 933.000 euros per a la construcció de la nova escola de Vall-llobrega i 529.000 euros per al projecte de museïtzació de l’Espai Illes Medes del Parc Natural del Montgrí. A part d’això, i de les partides que tenen totes les comarques per a la conservació de carreteres, la resta de projectes baixempordanesos rebran xifres menors.
La segona comarca gironina amb una menor inversió per habitant és la Selva, que rebrà 17,9 milions d’euros, el que significa 104,95 euros per persona. En aquest cas, es tracta de la vuitena comarca catalana amb una inversió més baixa, tot i que compta amb dos projectes d’especial envergadura: la variant d’Anglès, que per a l’any que ve té pressupostats 4,2 milions d’euros (tot i que per al 2023 se’n preveuen 7,4 i pel 2024 n’hi ha projectats 10,45) i l’ampliació de l’hospital de Blanes,que s’emportarà 3,42 milions d’euros. Una altra inversió destacada són els 1,3 milions d’euros que es destinaran a les obres de sanejament i depuració de Can Carbonell, a Caldes de Malavella.
La Garrotxa, amb una inversió total de 6,8 milions d’euros que suposen 118,24 euros per persona, ocupa la desena posició entre les comarques on es preveu una menor inversió. En aquest cas, destaquen la reordenació de l’aparcament de l’àrea d’acollida de Can Serra, al parc natural de la Zona Volcànica (1,48 milions d’euros) i el desenvolupament de la zona d’activitats econòmiques del Pla de Llongafollia, amb 1,33 milions. També es destinaran 800.000 euros a l’ordenació dels espais exteriors del Mas Can Passavent, també al parc natural, i es destinaran 371.000 euros a la construcció del nou CAP Olot, tot i que les principals inversions vindran els propers anys, amb 2,5 milions previstos per al 2023, 129.400 per al 2024 i 661.000 per al 2025. A continuació, en onzena posició, hi ha l’Alt Empordà, amb121,26 euros per persona i un total de 16,9 milions d’euros.
Per la banda alta, només hi ha una comarca gironina inclosa entre les deu que tindran una inversió per habitant més elevada. Es tracta de la Cerdanya, que ocupa la novena posició i que en el pressupost de la Generalitat apareix dins l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran. La comarca rebrà nou milions d’euros, el que suposa 491,4 euros per persona. En aquest cas, la majoria d’inversions es destinaran a millorar les instal·lacions de l’estació d’esquí de La Molina. La comarca catalana amb una major inversió per habitant és l’Alt Ribagorça, que només té 3.856 veïns i comptarà amb una inversió de 1.136 euros per persona.
Finalment, en un terme mig, el Ripollès té una inversió de 329 euros per habitant; el Pla de l’Estany, de 325, i el Gironès, de gairebé 158.