El 60% de les grans empreses han de fer ajustaments
“L’impacte negatiu de la guerra d’Ucraïna ha afectat dràsticament els costos energètics i de matèries primeres, que ja havien pujat de forma preocupant l’any 2021.” Aquesta és una de les conclusions principals de l’informe Girona 100, elaborat conjuntament entre la consultoria KPMG i la Universitat de Girona i que ha tingut com a objecte d’estudi les 100 empreses amb més facturació de la demarcació. Per aquest motiu, un 60% de les grans empreses s’han vist abocades a fer ajustaments o preveuen tirar-ne endavant a curt termini. En un 11% dels casos, les mesures inclouen acomiadar treballadors. L’estudi recull que la pujada desorbitada dels preus de l’energia i la dificultat de trobar matèries primeres ja preocupen set de cada deu empresaris.
L’informe assenyala que l’any passat la majoria de les empreses van superar els estralls de la pandèmia de covid-19. Un 89% van tancar l’exercici amb un augment de la facturació, un 71% van créixer en plantilla i un 49% van impulsar-se a l’estranger, especialment les de la indústria manufacturera. Aquestes dades contrasten amb les del 2020, any en què el 57% de les firmes van perdre negoci a causa de la covid-19 i una de cada tres es va veure forçada a acomiadar personal. “Veiem com la tendència s’ha invertit i hi ha un canvi de situació”, subratlla la responsable de la Càtedra Cambra d’Empresa Familiar de la UdG, Pilar Marquès.
Però per bé que l’impacte de la pandèmia s’ha deixat enrere, l’optimisme empresarial ha durat poc a causa del conflicte bèl·lic a Ucraïna. L’escassetat de matèries i el seu encariment i l’augment desorbitat de l’energia preocupen el 70% de les grans empreses gironines, un percentatge que queda molt per sobre d’altres preocupacions, com ara la manca de personal qualificat (32%) o el descens de la rendibilitat (27%).
L’augment del cost de l’energia i de les matèries primeres ha afectat un 93% de les empreses consultades. Això ha provocat una disminució del marge en un 60% de les empreses. El sector més perjudicat en marges és el de la indústria alimentària, seguit del comerç i serveis. El sector amb més casos de marge de millora és la indústria manufacturera.
Més ajustaments
Segons subratlla l’estudi, sis de cada deu grans empreses gironines admeten que aquest 2022 s’han vist forçades a fer ajustaments, o preveuen fer-ne a curt termini, per intentar trampejar la situació. Sobretot, les prioritats són rebaixar la factura energètica (36%), impulsant per exemple sistemes d’autoconsum, o bé reduir altres costos (33%). Hi ha, però, un 11% de firmes que responen que no tindran més remei que acomiadar treballadors.
“La principal prioritat és garantir la viabilitat de l’empresa”, concreta el soci responsable de KPMG a Girona, Manel Blanco. “I en aquest escenari d’incertesa, les solucions inclouen negociar millors condicions amb les companyies i reduir el consum energètic”, hi afegeix Blanco, que concreta que, si bé no se’n parla obertament, les aturades de producció també “són damunt la taula i hi seran”.
Per acabar, pel que fa a les principals demandes de les grans empreses, la tònica es repeteix. Al capdavant de tot hi ha reclamar que les administracions donin ajudes per afrontar l’alça de les matèries primeres i l’energia (51%), seguit d’incentius a les inversions (41%) i reducció de la burocràcia (38%). De la llista, en destaca també que guanya pes la demanda perquè els acords laborals siguin més senzills i flexibles (36%).
El cost per empleat el 2020 va créixer un 4,2%
El cost per empleat el 2020 ha deixat de disminuir per a tornar a nivells al voltant del màxim assolit el 2014. Concretament, augmenta en un 4,2% respecte al 2019. Això es tradueix econòmicament en 1,35 milers d’euros més per empleat. Aquest augment és la conseqüència de l’efecte acumulat d’una caiguda d’un 4,09% del cost mitjà a les empreses no familiars i del creixement del cost mitjà en un 4,6% a les empreses familiars. La inclusió d’un equip de futbol, el Girona FC, dins l’índex des de l’exercici 2018 pot explicar, en part, aquest increment en el diferencial. En l’estudi s’ha inclòs per tercer any una visió retrospectiva des de l’exercici 2007 de diferents indicadors claus. En la pràctica totalitat dels indicadors, s’observa una millora generalitzada en comparació a les dades del 2007. Amb tot, el 2020 aquests indicadors es mantenen constants o, fins i tot, mostren una lleugera caiguda. Pel que fa a l’ocupació, s’observa, en general, una evolució positiva des de l’exercici 2012, ja que la xifra d’ocupació total ha passat d’uns 20.000 treballadors el 2007 a 40.000 el 2019. Tot i la baixada d’ocupació del 2020 ja esmentada, la xifra mitjana d’ocupació ha crescut un 75% en els últims 14 anys. Finalment, s’observa que el cost mitjà per empleat és més gran el 2020 que l’any anterior, però sense superar la marca dels 34 milers d’euros que es va assolir el 2009 i posteriorment el 2011. Si observem l’evolució per als dos col·lectius, s’observa que el cost mitjà per empleat a les empreses no familiars ha estat superior al de les empreses familiars en el període de 14 anys des del 2007.