El 40% del deute de Catalunya és causat per deficiències en el model de finançament
La Vanguardia. La Sindicatura de Comptes quantifica quina part de l’endeutament ve per falta de recursos
Gairebé el 40% del deute de la Generalitat es deu a deficièn – cies en el sistema de finançament autonòmic. Una part és per l’infrafinançament general de totes les comunitats a causa del model vigent des del 2009 i que hauria d’haver-se renovat i actualitzat fa una dècada. Una altra part de les deficiències que han provocat que creixi el deute és perquè Catalunya rep proporcionalment menys que altres autonomies que aporten menys al sistema. són les conclusions d’un informe de la sindicatura de Comptes fet públic ahir i que va ser encarregat pel Parlament.
Des del 2002 fins al 2022, el deute de Catalunya gairebé es va multiplicar per vuit fins als 84.000 milions d’euros. el deute es genera a partir del dèficit en què incorre la Genera – litat quan les seves despeses superen els ingressos. És l’habitual en la majoria de les administracions. Quan hi ha dèficit, Catalunya ha de demanar diners per pagar les factures, de manera que s’incrementa el deute any rere any.
segons l’informe de la sindicatura, que dirigeix Miquel salazar, “una part significativa de l’endeutament de Catalunya és a causa de la insuficiència financera col·lectiva soferta per les comunitats autònomes de règim comú al final del boom immobiliari i durant els anys de la crisi iniciada el 2008”. Per això la majoria de les comunitats reclamen el disseny d’un nou model. Catalunya en concret reclama un model “singular” que li garanteixi recursos extra.
La segona causa és la d’“un problema d’infrafinançament relativa en comparació amb la mitjana de les comunitats autònomes de règim comú”, diu l’informe. Malgrat que l’import és molt més baix que el que afecta el conjunt de comunitats, la part del deute actual que es deu a aquest menor finançament relatiu a Catalunya “representaria un 7,42% del total”. L’informe matisa que “tot i que el finançament de Catalunya per habitant ajustat és molt semblant al de la mitjana de les comunitats autònomes de règim comú, els seus recursos estan clarament per sota dels de set comunitats que tenen una capacitat tributària més petita que Catalunya”. L’explicació que dona la sindicatura és que aquelles comunitats “es van beneficiar de rebre els traspassos de competències en més bones condicions” perquè van ser les últimes a rebre’l. La conclusió és que “no es compleix el criteri d’ordinalitat”. Aquest principi vol evitar que una “comunitat rebi menys per habitant que cap altra la contribució de la qual hagi estat menor”. Com que no es compleix, Catalunya rep menys que altres comunitats que aporten menys.
La sindicatura aprofita l’informe per fer algunes recomanacions, com precisament la de respectar el principi d’ordinalitat i la de reformar el conjunt del sistema de finançament. L’informe recorda que el model es va posar en marxa quan va esclatar la crisi del 2007 i 2008, que va provocar una caiguda dels ingressos i un augment de les despeses malgrat les retallades pressupostàries. La sindicatura detalla que “les respostes de política monetària i fiscal donades per l’estat i per la Unió europea a la crisi del 2008 van ser molt diferents de les donades amb la crisi de la covid”. en el primer cas es va retallar la despesa, i en el segon, es va dur a terme una política expansiva.