El 28% dels habitants de la Cerdanya hi ha anat a viure en els últims cinc anys
Diari de Girona. Les dades són de 2021, quan ja es començaven a notar els moviments demogràfics cap a segones residències a conseqüència de la covid-19.
Gairebé el 28% de les persones que resideixen a la Cerdanya hi han anat a viure al llarg dels últims cinc anys, segons les dades del Cens de Població i Habitatges de l’Institut d’Estadística de Catalunya corresponents a 2021. La Cerdanya és, juntament amb el Baix Penedès, la comarca catalana que té un major percentatge de població arribada durant l’últim lustre. Tenint en compte que les dades són de 2021, ja reflecteixen part dels moviments demogràfics que hi va haver arran de la pandèmia de la covid-19, durant la qual moltes persones van empadronar-se a les segones residències gràcies al teletreball, per tal de passar els confinaments en un entorn més tranquil i natural que la ciutat.
Després de la Cerdanya, les comarques gironines que compten amb més habitants arribats durant els últims cinc anys són l’Alt Empordà (22,7%) i el Gironès (22%), mentre que les que registren un menor percentatge són el Ripollès (17,3%) i el Pla d el’Estany (18,4%). En un terme mig hi ha el Baix Empordà (21,9%), la Selva (21,6%) i la Garrotxa (19,6%).
Una altra de les dades que mostra l’estadística és la població que ha arribat en els últims cinc anys a Catalunya. En aquest cas, la que compta amb un major percentatge és l’Alt Empordà (9,7%), tot i que en segon lloc -a molt poca distància- es troba també la Cerdanya (9,3%). De nou, hi torna a haver el Ripollès (5,4%) i el Pla de l’Estany (5,6%) amb un menor percentatge de nouvinguts, mentre que la Garrotxa i el Gironès (en ambdós casos, amb un 8,6%), el Baix Empordà (8,3%) i la Selva (8,9%) es troben entremig.
Pel que fa a l’edat de la població, l’Idescat constata que la mitjana dels habitants del conjunt de Catalunya és de 43,1 anys. Tot i això, molts dels municipis que se situen per sota d’aquesta mitjana es troben en determinats àmbits territorials: les comarques gironines, l’àmbit metropolità iel Camp de Tarragona. A més, la ciutat de Girona també es troba per sota de la mitjana. A l’altre extrem, la majoria de localitats on la mitjana d’edat és més elevada -arribant a superar els 50 anys d’edat- se situen a les comarques pirinenques i a la meitat occidental de Catalunya.
Seguint amb les dades del conjunt del país, hi ha un 23% de la població que ha fixat la seva residència a Catalunya després de l’any 2000, és a dir, al llarg de les últimes dues dècades. D’aquestes, el 78,5% són nascudes a l’estranger, l’11,7% procedeixen d’algun altre punt de l’Estat i un 9,8% són han nascut a Catalunya. Aquestes xifres inclouen gent que hi ha arribat per primera vegada i gent que hi havia viscut prèviament, però que ha residit temporalment a fora.
L’arribada de persones nascudes a l’estranger, molt recent
En aquest context, destaca el fet que l’arribada de població nascuda a l’estranger és molt més recent, ja que el 48,8% de les persones nascudes en altres països que viuen a Catalunya hi han arribat per darrera vegada entre el 2011 i el 2020, i un 40% ho va fer entre 2001 i 2010. També destaca l’elevada migració residencial des de Catalunya, ja que gairebé la meitat dels nascuts a l’estranger ha arribat al municipi en els últims cinc anys.