Blog

Diari de Girona. La tramitació d’emergència va utilitzar-se en gran part per comprar subministraments sanitaris. S’han adjudicat més d’11 milions per aquesta via, que suposa un 30% del total contractat el 2020.

Entre l’inici de la pandèmia (març 2020) i el març de 2021 s’han adjudicat i formalitzat més de 150 contractes -inclosos els menors- per la via ràpida a un licitador i sense fer anunci públic del concurs. Es tracta de més d’onze milions d’euros que suposen el 30% del total contractat durant el 2020, que s’enfila fins als 2.524 contractes. La via d’emergència està contemplada a la legislació per aquells casos que requereixin urgència màxima i que no permetin que l’administració en qüestió tramiti l’anunci en els terminis fixats. No és habitual que s’apliquin, i de fet entre l’1 de gener de 2018 i el desembre de 2019 només se’n van adjudicar quatre, tots durant el desembre, i per fer front als aiguats de mitjans d’octubre, que van provocar desperfectes a diverses lleres i riberes fluvials de Girona.

Els supòsits que en permeten l’aplicació són catàstrofes, situacions de greu perill i casos de perill per la defensa nacional. A més, el Govern de l’Estat va decretar que totes les administracions podien utilitzar aquesta tramitació per fer front a la pandèmia.

Segons consta al Portal de Contractació Pública de Catalunya, la majoria dels contractes, i concretament 88, adjudicats i publicats entre el març passat i aquest van fer-se per comprar subministraments, un fet totalment lògic si es té en compte les necessitats de material que va haver-hi durant els primers mesos de la pandèmia, com ara la compra de mascaretes, respiradors i equips de protecció individual. Té, doncs, tot el sentit que gran part de les adjudicacions anessin a càrrec de l’Institut Català de la Salut (ICS), amb algunes contractacions també per part de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) -més de 500.0000 euros en material sanitari-, Servei Català de la Salut (CatSalut); així com de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO).

Pel que fa als ajuntaments gironins, han sol·licitat contractacions d’emergència diversos consistoris, com ara Girona, Calonge i Sant Antoni, Sant Feliu de Guíxols, Lloret de Mar i Figueres. Es van fer tots per decret d’alcaldia.

Llicències, acolliment i càmeres

Les adjudicacions fetes per part de l’Ajuntament de Figueres estan relacionades amb l’ajuda a gent sense llar que va prestar el consistori durant el primer període de confinament. Es va acollir durant un mes al pavelló municipal Rafael Mora gent sense llar, destinant 27.259,96 euros a Saura Serveis, ssl. Aquest servei es va allargar des del 27 d’abril fins al 26 de maig, amb un nou contracte de 35.031,78 euros.

L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, per la seva banda, va adjudicar tres contractes d’emergència per comprar llicències de programes informàtics per la plataforma electrònica, així com altres serveis d’allotjament d’internet pels webs municipals. El consistori justifica la necessitat d’aquesta compra per la via d’emergència per la situació de teletreball que vivia l’administració. A més, sosté que es tracta d’un producte que ja s’ha desplegat i que no es podia interrompre. Va adjudicar-se a dues empreses tecnològiques per uns 6.000 euros.

L’Ajuntament de Girona també va comprar llicències de programari per adaptar-se al teletreball i per fer front als atacs informàtics.

En el cas de Lloret, va adjudicar per la via ràpida 13 càmeres de vigilància amb sensors tèrmics que va instal·lar a les platges per establir un control d’aforament durant l’estiu per evitar contagis. El consistori va justificar la contractació apuntant al precepte de situació catastròfica que regula la llei de Contractes Públics. Sobre la necessitat d’adquirir les càmeres, va indicar que «el recompte manual de l’aforament és inviable per l’extensió de les platges i per manca de «suficients» recursos humans. Es va adjudicar la instal·lació de les càmeres a Telefónica per 43.278,57 euros.

Sant Feliu va adquirir sense concurs dos vehicles elèctrics per desinfectar les vies públiques per un cost de 42.955 euros. També va comprar 60.000 mascaretes per a la població i els treballadors del consistori. Es van comprar dos lots que van costar 50.561 euros.

Girona, el que més adjudica

L’Ajuntament de Girona és el que més contractes d’emergència va adjudicar. En part, perquè cinc van ser per reparar els estralls que el temporal Gloria va fer al pavelló Municipal de Fontajau.

Una de les contractacions del consistori gironí que van estar relacionats amb la pandèmia va ser la d’un sistema per llegir matrícules de cotxes a 11 punts del municipi per controlar que es complissin les restriccions, que es va adjudicar per 73.713,45 euros. També es va destinar prop de 100.000 euros en la gestió del pavelló de Palau com a refugi de persones sense llar arran de l’estat d’alarma.

Pel que fa a la resta d’òrgans, hi ha, per exemple, el Patronat de Turisme Costa Brava de Girona, que va adjudicar per 45.454 euros una campanya publicitària turística de la Costa Brava i del Pirineu gironí. La Diputació de Girona suma setze adjudicacions sense concurs, moltes per comprar material sanitari i higiènic. Entre les adquisicions també hi ha cinc ordinadors portàtils de 1.431 euros cadascú per equipar el personal que no podia fer teletreball.