Draghi posa deures a la UE
El Punt. Demana una inversió de 800.000 milions anuals perquè els Vint-i-set recuperin la competitivitat davant la Xina i els EUA. L’expresident del BCE aposta per una cooperació més gran entre els estats sense renunciar al model social europeu.
La pèrdua de competitivitat de la Unió Europea davant la Xina i els Estats Units fa temps que ha encès les alarmes a Brussel·les. La dependència del club comunitari respecte de les altres grans potències és cada cop més gran en àmbits que van des de la indústria fins a les matèries primeres crítiques, passant per l’energia o la defensa. És per això que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va encomanar a l’expresident del Banc Central Europeu (BCE) i una de les veus més reputades a la capital belga, Mario Draghi, un informe per posar remei a aquesta situació.
Ahir, i després d’un any de treball, el financer italià va presentar la seva recepta. El document –de més de 300 pàgines– enumera les accions que ha d’emprendre la Unió Europea si vol recuperar el terreny perdut, un informe que el pròxim executiu comunitari ha promès utilitzar com a full de ruta.
El pla de Draghi demana una inversió addicional d’uns 800.000 milions d’euros anuals, una xifra que equival al 4,7% del producte interior brut (PIB) de la UE i que suposaria un nivell de despesa mai vist des dels anys seixanta. “Per establir comparacions, les inversions sota el pla Marshall entre el 1948 i el 1951 van suposar entre un 1% i un 2% del PIB de la Unió”, diu l’informe.
Si bé en el document passa de puntetes sobre l’emissió de deute comú per finançar el pla, en la roda de premsa d’ahir Draghi va deixar clar que ell és partidari d’aquesta opció. “Calen uns fons europeus? La resposta és sí”, va dir. Sens dubte aquest serà un dels grans debats de cara a la pròxima legislatura, ja que estats com Alemanya s’han mostrat reticents a aquestes fórmules, al contrari de països com Itàlia, França o l’Estat espanyol.
L’informe identifica tres àrees principals d’actuació per reactivar el creixement econòmic de forma sostenible. Tot i que Draghi reivindica que la Unió no comença de zero i que té grans fortaleses, considera que “no està aconseguint convertir aquests avantatges en indústries competitives”.
En primer lloc, assenyala que Europa ha de reorientar “profundament” els seus esforços per tancar la bretxa d’innovació amb la Xina i els Estats Units, especialment en el camp de les tecnologies avançades. “Europa està en una estructura industrial estàtica, on molt poques companyies apareixen per irrompre en sectors existents o per desenvolupar nous motors de creixement”, lamenta. Per l’expresident del BCE el problema no és una manca d’idees, sinó la capacitat de traslladar la innovació al mercat.
La segona àrea d’acció és actuar en el camp de la descarbonització i la competitivitat. Draghi veu l’aposta per una economia verda com “una oportunitat” per impulsar la millora de l’economia, però alerta que una manca de coordinació pot derivar en la situació contrària.
I en tercer lloc, l’informe subratlla la necessitat de reduir les dependències de països tercers i incrementar la seguretat. El document posa de manifest que la Unió està “particularment exposada” a l’exterior en camps com ara la importació de tecnologia. En el cas dels xips, per exemple, entre un 75% i un 90% de la capacitat de producció global és a l’Àsia.
“Durant molt de temps, la UE s’ha beneficiat d’un ambient global favorable; […] en un món estable des del punt de vista geopolític no teníem motius per estar preocupats per ser cada cop més dependents de països que consideràvem amics, però aquests fonaments estan sent sacsejats i el paradigma global s’està diluint”, resumeix l’informe.
Per Draghi, el gran obstacle per a la UE és la falta de coordinació. El document assenyala una “manca d’enfocament” i la incapacitat dels estats membres d’articular “objectius comuns”, posant especial èmfasi en una burocràcia que considera “especialment costosa” per a les petites i mitjanes empreses i que, al mateix temps, condemna els sectors digitals. El financer italià també critica el malbaratament de recursos comuns provocat per una estructura financera encara fragmentada. En aquest sentit, fa una crida a reforçar el mercat únic, que creu que ha quedat “oblidat durant dècades”.
Si bé l’estudi remarca la importància de dur a terme profundes reformes, deixa ben clar que aquestes s’han de produir sense renunciar al model social europeu. “Europa és un territori marcat pels valors de la prosperitat, l’equitat, la llibertat, la pau i la democràcia en un món sostenible i la UE existeix perquè els europeus se’n beneficiïn; si no els en proporcionen, la UE haurà perdut la seva raó de ser”, va subratllar Draghi.
En aquest sentit, presenta la situació actual com un ultimàtum i, possiblement, el moment més transcendental des de la guerra freda. “Hem de témer per la nostra pròpia preservació; una resposta unificada mai ha estat tan necessària, i estic convençut que en la unitat trobarem la força per fer aquestes reformes”, va sentenciar.