Dotze països europeus ja apliquen algun tipus d’impost especial als bancs
Diari de Girona. A més d’Espanya, la llista inclou Suècia, Dinamarca, Holanda, Bèlgica, Itàlia, Hongria, Àustria, Romania, República Txeca, Polònia i Lituània.
Un mínim de dotze països europeus ja apliquen algun tipus d’impost especial a la banca. Així ho recull l’Autoritat Bancària Europea (més coneguda com l’EBA, per les seves sigles en anglès) en el seu informe d’avaluació de riscos del sistema financer del continent de dimarts passat. Aquest document inclou una mostra significativa dels estats que tenen en vigor algun tipus de tributació particular per als bancs. A més d’Espanya, la llista inclou Suècia, Dinamarca, Holanda, Bèlgica, Itàlia, Hongria, Àustria, Romania, República Txeca, Polònia i Lituània. No recull, a més, països com Irlanda, que per a l’any que ve ha anunciat un increment del gravamen que cobra a les entitats que van rebre ajudes públiques en l’anterior crisi financera.
L’informe del regulador comunitari presidit per l’espanyol José Manuel Campa destaca que la recaptació per impostos sobre els bancs a Europa s’ha incrementat un 30% entre els mesos de juny de 2022 i 2023. D’una banda, es deu a l’impacte positiu en la recaptació de l’impost de societats de l’augment dels beneficis de les entitats propiciat per l’alça dels tipus d’interès (explica un 91% de l’increment). De l’altra, respon a l’existència d’altres impostos i gravàmens, «inclosos els impostos sobre els guanys extraordinaris, fixats en funció dels grans guanys obtinguts pel sector».
En aquest sentit, i com també ha fet el Banc Central Europeu (BCE), l’EBA ha alertat els països que l’augment del nivell impositiu que suporten els bancs podria afectar-ne la rendibilitat. «Totes aquestes mesures s’han d’avaluar degudament des d’una perspectiva cost-benefici. En particular, la introducció d’aquestes noves mesures hauria de considerar si algunes característiques dels impostos no impliquen una incertesa més gran per al sector bancari», ha advertit.
L’impost espanyol -en realitat una «prestació patrimonial de caràcter públic de naturalesa no tributària» per intentar superar esculls legals- grava amb un 4,8% els interessos i comissions obtinguts a Espanya dels bancs que el 2019 van tenir uns ingressos per aquestes dues partides iguals o superiors als 800 milions d’euros. En principi, s’aplicaria temporalment sobre els resultats del 2022 i el 2023 (i es pagaria el febrer i el setembre del 2023 i el 2024, respectivament), però el PSOE i Sumar van incloure en el seu acord de Govern« readaptar-lo i mantenir-lo »- juntament am bel d eles energètiques perquè la banca continuï« contribuint a la justícia fiscal i al sosteniment de l’Estat de benestar». El primer any va aportar una recaptació de 1.263 milions d’euros, i previsiblement en el segon serà més elevada donada l’evolució dels ingressos.
Xoc Calviño-Díaz
Precisament, la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, assegurava ahir divendres en una entrevista a Antena 3 que «és el moment de revisar i veure si cal ajustar alguns dels paràmetres al nou escenari on som, en el qual ja no hi ha aquesta pujada tan ràpida dels tipus d’interès». Així, l’euríbor –el tipus de mercat que més impacta en els ingressos de la banca– està caient perquè el mercat anticipa una rebaixa dels tipus de referència del Banc Central Europeu (BCE).
«Hem de veure si en aquests dos impostos cal fer algun ajustament o no. Sempre hem dit que hauríem de fer l’anàlisi d’aquests dos impostos per veure si cal mantenir-los de cara al futur, amb quins paràmetres de cara a que segueixin tenint el mateix impacte positiu des del punt de vista de la recaptació i des del punt de vista econòmic, tenint en compte que les circumstàncies han canviat», ha assegurat Calviño.
La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, li va respondre a Bilbao. Tot i que Calviño no ha parlat clarament d’eliminar-lo, la líder de Sumar ha expressat el seu rebuig a les seves paraules. «Estic en total desacord i diria a la senyora Calviño que `pacta sunt servanda’ (allò pactat obliga) i que acabem de signar un acord que va donar la presidència al senyor Sánchez, en el qual de manera clara, justament en moments de crisi d’inflació sense precedents, els que tenen més, més han d’aportar. Les dades de beneficis abans d’impostos de les energètiques i entitats financeres són absolutament contundents. Per tant, més que mai, hi han d’aportar. Insisteixo, és un acord entre el PSOE i Sumar que ha de ser complert i respectat», va afirmar.