Deu platges de la Costa Brava de visita obligada
Diari de Girona. Una selecció amb les platges i cales de la Costa Brava que no et pots perdre.
El que ha fet popular la Costa Brava, aquí i més enllà de les nostres fronteres, són les seves platges, cales i paratges. En aquesta franja litoral del nord-est de Catalunya es barregen en perfecta harmonia les roques, els penya-segats, els pins i l’aigua del mar Mediterrani.
A continuació trobaràs una llista de deu platges i cales de la Costa Brava de visita obligada. No es tracta d’un rànquing de les millors, sinó d’un recull amb espais de tipologies diverses.
Cala Montjoi – Roses
Situada al Cap de Creus, és una cala aïllada, silenciosa, que combina la sorra grisa amb petits còdols. L’acusada profunditat en entrar a l’aigua és una de les característiques d’aquest racó rocós del litoral empordanès. El puig de la Morisca i el puig del Gall, protegeixen cala Montjoi de les inclemències meteorològiques i la converteixen en un bon punt d’ancoratge per a les embarcacions. L’espai es va popularitzar per acollir el restaurant El Bulli de Ferran Adrià., ara, reconvertit en elBullifoundation.
Platja de Sant Pere Pescador – Sant Pere Pescador
És una de les platges més extenses de la Costa Brava. Els corrents marins i els forts vents de tramuntana fan d’aquest indret un punt de trobada dels amants dels esports aquàtics com el surf, el kitesurf o el windsurf. I per aquells que els hi agradi la naturalesa, també podran passejar per la desembocadura del riu Fluvià o visitar el parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà, molt pròxims a la platja.
Cala Montgó – L’Escala
El puig que alberga la torre de Montgó és una barrera natural que arrecera de la tramuntana la cala Montgó. L’aigua és poc profunda, la sorra de gra fi i d’un color bastant clar. Des de la talaia de la torre de Montgó, construïda per defensar el litoral dels atacs dels pirates en l’antiguitat, es pot admirar el golf de Roses. Els nombrosos penya-segats rocosos de l’entorn també són un dels atractius d’aquesta zona.
Cala d’Aiguablava – Begur
El mateix nom ho diu. Els tons blaus i verds de l’aigua d’aquesta petita cala són el seu encant i tret més distintiu. L’accés, entre els turons de Begur, es fa per mitjà d’una carretera molt sinuosa que arriba fins a la mateixa platja. L’aigua és poc profunda i la sorra bastant fina. Els camins que voregen els penya-segats replets de pins aferrats a les roques, fan inevitable al visitant no fer-hi una passejada. Per una d’aquestes vies arribarem a l’únic parador nacional de turisme de la Costa Brava i les comarques gironines. Via marítima també es poden visitar algunes coves que hi ha pels voltants. La més coneguda, la cova d’en Gispert.
Platja del Port Bo – Calella de Palafrugell
La del Port Bo és una de les nombroses platges que té Calella de Palafrugell, la localitat marinera —junt amb Cadaqués— més pintoresca del litoral català. La platja del Port Bo no és ni extensa, ni ample; però el seu encant recau en l’estampa que formen els bots dels pescadors i les voltes de les tavernes que hi ha al darrere. També és la platja que acull cada any la tradicional Cantada d’Havaneres. Un no pot marxar de Calella sense visitar una de les tavernes que poblen la localitat i prendre un bon cremat.
Cala Estreta – Palamós
L’accés a Cala Estreta tan sols es pot fer per una pista forestal —tancada durant els mesos estivals— o pel camí de ronda. És una zona rocosa, repleta de pins i d’aspecte verge; un dels màxims exponents de la Costa Brava. Precisament el camí de ronda, utilitzat en l’antiguitat pels mariners i contrabandistes, ens portarà a d’altres petites cales que combinen la sorra de gra mitjà amb còdols i una aigua transparent ideal per observar el fons marí. En algunes d’aquestes cales és habitual la pràctica nudista. Des de les nombroses talaies que trobarem pel sender que serpenteja el litoral, es pot observar el conjunt de roques que formen les Illes Formigues.
Platja de Castell – Palamós
La platja de Castell, tot i que en els darrers anys s’ha donat a conèixer bastant, és una platja tranquil·la. Una de les poques platges del litoral català considerada verge, ja que ha sobreviscut a la urbanització sense control d’anys enrere. Aquest fet es va donar gràcies a un petit col·lectiu anomenat Salvem Castell que va preserva el paratge on es volien construir 400 habitatges, un hotel i un camp de golf. Per mitjà del camí de ronda podrem accedir al poblat ibèric de Castell i a la curiosa barraca d’en Dalí.
Platja de Torre Valentina – Calonge i Sant Antoni
Torre Valentina deu el seu nom a una torre de vigilància situada a l’extrem sud de la platja i que, avui dia, destaca entre els nombrosos edificis d’apartaments. És una platja urbana de notable extensió i molt freqüentada, darrerament, pels amants dels esports aquàtics. Al nord, la desembocadura de la riera de Calonge dona principi a la platja de Sant Antoni —considerada una de les millors platges urbanes de Catalunya— i, al sud, podem enfilar un tram de camí de ronda de molta bellesa que ens portarà a un seguit de cales de difícil accés.
Platja de Vallpresona – Santa Cristina d’Aro
Per arribar a la platja de Vallpressona haurem d’agafar un camí que neix a la carretera GI-682 i que discorre entre un paratge ple de vegetació molt frondosa. En arribar a la platja trobarem un paisatge ple d’esculls i roques, sense serveis de cap tipus, excepte alguna paradeta que exerceix com a bar en l’època estival. Des dels anys setanta, l’aïllament d’aquest indret de la Costa Brava ha estat aprofitat per comunitats naturistes que han visitat periòdicament la zona.
Platja de sa Boadella – Lloret de Mar
Una platja llarga, de sorra gruixuda que s’ha mantingut bastant verge tot i tenir dos nuclis turístics tan importants i massius com Lloret de Mar i Blanes. El visitant també pot gaudir del jardí noucentista de Santa Clotilde que està a escassos metres en direcció nord. Des d’allà, hi ha unes excel·lents vistes de la Costa Brava al seu pas per la Selva marítima.