Demanen canviar els criteris que limiten les immersions a les Illes Medes
Diari de Girona. ELS CENTRES DE SUBMARINISME REGISTREN XIFRES SIMILARS A LES D’ABANS DE LA PANDÈMIA.
El Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) de les illes Medes estableix que, com a màxim, es podran fer 74.876 immersions a l’àrea protegida. La xifra final de les que s’autoritzen, però, va en funció dels resultats del seguiment científic que es fa a l’arxipèlag. En aquelles zones de les Medes on es detecta que l’estat de conservació ha empitjorat, les immersions es redueixen; i en aquelles altres on hi ha millora, se’n permeten més.
Els centres d’immersió de l’Estartit veuen, però, com cada any la xifra final acaba anant a la baixa. Per posar un exemple, el 2021 la Generalitat va permetre 70.754 immersions a les Medes; i aquest 2022, en són 70.628. La presidenta de l’Associació Costa Brava Sub, Míriam Prat, lamenta que, a l’hora de preservar els hàbitats i la biodiversitat, el PRUG no contempli altres mesures que no siguin retallar immersions.
«Es va establir que s’haurien de reduir si es detectava que l’estat de conservació del fons marí empitjorava», explica Prat, que gestiona un centre d’immersió a l’Estartit. «Però en aquell moment no es va tenir en compte que el canvi climàtic podria afectar de manera significativa els resultats del seguiment marí, i repercutir damunt la nostra activitat encara que la causa no es pugui atribuir als submarinistes», afegeix la presidenta.
«Amb el pas dels anys, ens hem adonat que amb aquest escenari, el dany al medi ambient hi serà sempre», concreta Prat, en referència a l’escalfament global. Per evitar que això derivi en successives retallades d’immersions «sense sentit», els centres reclamen un canvi de criteri a la Generalitat. I de fet, ells mateixos ja han pres la iniciativa per impulsar-lo.
Seguiment a submarinistes
L’objectiu és avançar cap a immersions cada vegada més sostenibles. Ja fa temps que abans de llançar-se a l’aigua, els instructors fan un ecobrífing als clients. Se’ls explica, entre d’altres, que no s’acostin massa ni trepitgin el fons marí, que no alimentin els peixos o que no agafin les espècies que viuen a l’arxipèlag.
L’ecobrífing es va impulsar arran d’un estudi de seguiment a submarinistes que, ara fa una dècada, l’entitat Submon va fer per encàrrec de la Generalitat. Ara aquest estudi s’ha tornat a repetir i, com concreta Míriam Prat, ha demostrat que els contactes que fan els bussejadors amb el fons marí han arribat a reduir-se «fins a un 30%» gràcies als consells que se’ls donen abans d’entrar a mar.
A partir d’aquí, els centres d’immersió de l’Estartit ja han impulsat un pla estratègic conjunt «per millorar encara més aquests resultats» i incidir damunt aquells perfils que encara fan massa contactes amb el fons. «L’objectiu és demostrar a la Generalitat que aquest és el camí, en comptes de disminuir cada any la xifra d’immersions», explica Prat.
«Aprendre dels errors»
Míriam Prat també confia que, a l’hora d’aprovar el futur PRUG del Cap de Creus, pel que fa a les immersions, la Generalitat no repeteixi «els errors» de les Medes. En el cas del parc natural de l’Alt Empordà, d’entrada, la presidenta de Costa Brava Sub concreta que «encara queda molt camí» abans no se n’aprovi definitivament el pla rector.
Míriam Prat recorda que al Cap de Creus encara hi ha «molta activitat extractiva», i que s’ha de garantir que hi hagi zones on es pugui practicar el submarinisme sense que aquesta es dugui a terme. «Si es volguessin limitar les immersions s’hauria d’aprendre dels errors de Medes, i apostar per un pla estratègic de millora del busseig sostenible abans que reduir-les», subratlla la presidenta de l’associació.
Incivisme i desconeixement
La presidenta de Costa Brava Sub també lamenta que ha proliferat el lloguer d’embarcacions «que es poden dur sense cap titulació ni noció bàsica de navegació», i que això els crea problemes durant les immersions. «En aquests casos, tot sovint els qui les lloguen desconeixen els senyals i les normes que caldria complir, per civisme i per seguretat», explica.
«Sempre et trobes amb una part d’incivisme; allò que s’hauria de fer és més pedagogia, donar-los més informació abans de sortir a mar, i fer entendre que hi ha unes normes que tots hem de complir», afegeix.
Fregant xifres prepandèmia
L’Associació Costa Brava Sub aplega 40 dels 55 centres de busseig que hi ha a la Costa Brava. Es calcula que el sector dona feina directa a unes 300 persones.
Després de dos estius marcats per la covid-19, Míriam Prat explica que aquest 2022 s’està «a prop» de la plena normalitat. Les reserves han remuntat i ja freguen les xifres prepandèmia, si bé aquest any, explica la presidenta, «potser no s’arribarà a aquells nivells». Entre d’altres coses perquè tot i que els turistes internacionals han tornat, els francesos -sobretot els que es mouen en grups- encara no s’han recuperat del tot.
Prat també concreta que la recuperació no ha estat «homogènia» arreu de la Costa Brava, perquè també depèn molt de quin sigui el client majoritari de cada zona del litoral. Allà on les xifres han remuntat més ràpid ha estat a la part sud, entre Blanes i Tossa de Mar, on la majoria dels clients són catalans i els centres estan més focalitzats en la formació.
De Sant Feliu de Guíxols en amunt, el turista internacional ja hi agafa més pes. I entre l’Estartit i el Cap de Creus, aquell que és majoritari és el francès. «Hem recuperat aquells clients europeus que ens van fallar durant la pandèmia, com els belgues o els holandesos; però en el cas dels francesos, ens han fallat una mica aquells que venen a fer submarinisme amb clubs», concreta Prat.