Creix la demanda de préstecs per arribar a final de mes
La Vanguardia. La urgència més gran dels consumidors topa amb un crèdit més car.
Les dificultats per arribar a final de mes incrementen la demanda de finançament per afrontar despeses del dia a dia, segons el IV Baròmetre deal consum de l’ Associació d’Usuaris Financers ( Asufin), a què ha tingut accés La Vanguardia .
Un 29,3% dels enquestats confessen que tenen intenció de demanar diners, cinc punts més que fa un any i un màxim des que es fa l’enquesta. La raó principal és “necessitat de diners” –pot recollir des de falta de pressupost fins a imprevistos–, que creix del 22,7% al 26,9% en destinació de la despesa, i es consolida com el primer ús. També augmenta el
capítol de “refinançar deutes”, que salta del 15,40% al 16,20%, cosa que plasma les dificultats que viuen les famílies en un
entorn de més despesa per la inflació i el cost energètic.
Es frenen les peticions per finançar la compra d’un cotxe o fer obres a casa
Una necessitat més gran coincideix amb la pujada de tipus d’interès. “Cal fer un exercici crític i tenir en compte els costos més elevats, veure si cal ajornar certa despesa. No creure que anirem cobrint amb això”, exposa Antonio Luis Gallardo, responsable d’estudis d’ Asufin. Els préstecs a curt termini passen d’un interès mitjà del 9,46% al 10,43% en un any, tenint en compte bancs i establiments financers de crèdit. A llarg termini, puja del 9,53% al 10,06%. “La pujada de tipus es trasllada amb més rapidesa que en altres productes com hipoteques”, diu Gallardo.
Encara que creixi la demanda per a la despesa recurrent, “la incertesa pot frenar molts d’altres”. Això ja s’estaria donant en categories centrades en béns o serveis més cars. Per exemple, el préstec que té per finalitat comprar un cotxe passa de representar el 17,90% al 16,40% i el que es destina a obres a casa cau del 9,30% al 8,90%. “Demostren la prudència del consumidor a l’hora d’assumir decisions més costoses, que es deixen per a un altre moment”.
Amb les ombres en l’economia i el crèdit més car, augmenta la preocupació. “El risc és cada vegada més alt”, planteja Gallardo, per la possibilitat de sobreendeutament i perquè els clients amb pitjor perfil financer i exclosos financerament, per falta d’ingressos estables o per morositat, veuran més dificultat per accedir al crèdit bancari. Podrien optar per alternatives com les targetes revolving o els microcrèdits, que poden convertir un deute de 300 euros en 1.000 en tot just tres mesos quan no es pot tornar, ja que es dispara l’interès. Segons dades del Banc d’Espanya, en aquesta modalitat el tipus al juny va ser del 18,15% (també compten les targetes de crèdit), molt per sobre d’altres alternatives. “Cal pensar en la capacitat de devolució que es té abans de sol·licitar un préstec”, alerta Gallardo. En tot cas, des d’ Asufin no detecten encara una etapa en què es restringeixi el crèdit de manera generalitzada, com en situacions de crisi, ja que la morositat es manté controlada.
Amb aquestes dades, Espanya amplia la tradicional bretxa en el cost del finançament amb la resta de la Unió Europea. Mentre que aquí un crèdit d’un a cinc anys té una taxa del 10,43%, a la UE és del 4,82%. El diferencial creix vuit dècimes a curt termini i quatre en el llarg respecte al 2021. En part és perquè les entitats s’han de protegir de la morositat. També perquè els espanyols “ assumim pagar més”. A això s’hi suma que “tenim moviments més bruscos quan hi ha canvis en els tipus d’interès, amb una reacció més ràpida”.