Comiat a l'hotel Llevant de Llafranc: 87 anys entranyables | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

Comiat a l’hotel Llevant de Llafranc: 87 anys entranyables

  |   Novetats

Diari de Girona. El recinte ha estat refugi de nombroses persones al llarg dels anys, entre ells, Tom Sharpe.

Bon vent i barca nova». Aquest ha estat el lema de comiat amb el qual els propietaris de l’Hotel Llevant han tancat les portes. El mític establiment hoteler de Llafranc, inaugurat per Maria Gratacos l’any 1935, ha vist passar generacions de famílies d’arreu del món i ha viscut en primera persona l’explosió del turisme a la Costa Brava. Gairebé un segle de vida més tard, la família ha decidit tancar-ne les portes per obrir-ne de noves. «Hem tancat amb la millor temporada dels últims 20 anys i la decisió ha vingut motivada per diferents factors. Per un costat, l’hostaleria familiar és una hostaleria que demana una dedicació de més de 24 hores al dia i les circumstàncies familiars per un costat, la covid per un altre i el canvi del tipus de clientela arran de mar -que no té res a veure amb la clientela d’abans- ens ha empès a canviar de lloc. La família obrirà diferents coses en un futur, però a diferents llocs de Catalunya», explica Carme Farrarons, membre de la tercera generació que regenta l’hotel.

Farrarons, que es va criar literalment a l’hotel, recorda que les dinàmiques del turisme han canviat molt els darrers 20 anys i això xoca amb el model de negoci familiar que fins ara s’ha dut a terme a can Llevant: «En els últims anys això ha canviat perquè ningú pensa passar 15 dies en el mateix lloc. Abans els estiuejants arribaven per Sant Joan i marxaven al setembre quan començava l’escola, però això és un món que ha desaparegut. Mantenir el tipus de servei que volem donar amb estades de 48 hores és molt complicat».

 Farrarons explica que, tot i que ara tanqui les portes, l’hotel Llevant sempre serà casa seva: «Nosaltres vam viure aquí en família. Ens hem criat a l’hotel i forma part del meu dia a dia. Una part era dels clients i partir d’una porta era casa nostra. Sempre hem viscut amb els clients. La gent que venia, passava totes les vacances aquí, i això creava una relació client-hotelers molt més estreta. Són anys d’història i nosaltres crec que hem format part de moments molt feliços de la vida de la gent: casaments, viatges de nuvis… Els hotels familiars tenen això, que acabes formant part de la vida de les persones. Nosaltres hem conegut fins a cinc generacions d’una mateixa família, i això no té preu», explica.

Després de tota una vida dedicada a l’hostaleria, la propietària té infinitat d’anècdotes viscudes entre les parets de l’hotel Llevant. «Nosaltres no teníem cuina, fèiem servir la de l’hotel! Jo mai he tingut ni sabatilles ni barnús, perquè teníem una sala d’estar i ja estava dins l’hotel, per tant, no tenia sentit. Quan ho explico la gent es xoca».

L’establiment també passarà a la història per ser un dels racons preferits de l’escriptor britànic Tom Sharpe -conegut per la novel·la còmica Wilt-, que es va enamorar de Llafranc i va convertir l’hotel en casa seva.

El futur de l’hotel Llevant

Tot i que la família marxa i tanca les portes per engegar nous projectes, l’hotel Llevant té nous compradors. L’establiment ha sigut adquirit per una cadena hotelera que hi mantindrà la seva activitat.