Comerç, gastronomia, cultura i vi reivindiquen el turisme que retorna valor als residents
Diari de Girona. Albert Gómez, Martina Puigvert, Salvador Sunyer i Marta Pedra aporten mirades complementàries sobre el paper del turisme en la identitat i la vitalitat del territori.
El turisme no es pot explicar només amb hotels plens, restaurants oberts o carrers amb visitants. També pot preservar productes, sostenir comerços, donar continuïtat al món rural, projectar la cultura i fer que un territori es miri a si mateix amb més orgull. Aquesta va ser una de les idees principals de la taula rodona «El turisme des d’una mirada aliena», celebrada a Girona en una jornada de l’Agència Catalana de Turisme. La conversa, moderada per Oriol Puig, subdirector del Diari de Girona, va reunir quatre veus que no provenen estrictament del sector turístic, però que hi conviuen de prop: Albert Gómez, impulsor de La ComerÇiada i membre de la junta de la FOEG; Martina Puigvert, cap de cuina del restaurant Les Cols; Salvador Sunyer, director del festival Temporada Alta, i Marta Pedra, cofundadora del celler La Vinyeta.
Puig va plantejar la taula com una mirada al turisme «des del territori, des de la vida quotidiana» i des de persones que en reben els impactes directes sense formar part necessàriament de la indústria turística. La pregunta de fons era què retorna aquesta activitat als municipis i a la gent que hi viu tot l’any.
Comerç viu
Des del comerç, Albert Gómez va defensar que les botigues de proximitat no són només una activitat econòmica, sinó «un servei i una infraestructura social». Va advertir que, en molts municipis, si deixessin de venir visitants, turistes i segons residents, l’impacte seria «devastador» per al teixit comercial. No només per als establiments que tenen una part del negoci vinculada a aquesta demanda, sinó pel conjunt de la vida local. Aquesta funció, va afegir, va més enllà de vendre. El comerç és sovint el primer contacte del visitant amb el municipi. Per això Gómez va posar en valor el turisme que permet viure el comerç i va demanar suport per evitar la pèrdua d’identitat comercial que pot fer que pobles i ciutats acabin assemblant-se massa entre ells.
Cuina, vi i territori
La gastronomia va portar el debat cap a la Garrotxa. Martina Puigvert va explicar que el turisme compromès ha ajudat a recuperar i donar valor a varietats autòctones, com els fesols de Santa Pau, i a productes humils que formen part de la cultura de la comarca. A Les Cols, va dir, cada vegada hi ha més visitants que no busquen només menjar bé, sinó entendre d’on ve el producte, com s’ha cultivat i quina relació té amb el paisatge. Puigvert va defensar la cuina com una manera d’explicar el territori. Va parlar de «responsabilitat, solidaritat i coherència» amb l’entorn i amb les persones que el treballen. També va reivindicar una manera de fer més pausada, més con
La directora general de Turisme apunta que una destinació no pot ser bona si els seus habitants no hi viuen bé
nectada amb la terra i amb els productors. «Si aconseguim que un producte local interessi al que ve de fora, també ajuda a que la gent d’aquí el valori més», va assegurar.
Una idea semblant va aparèixer en el món del vi. Marta Pedra va explicar que l’enoturisme canvia la relació del visitant amb el producte. Quan algú trepitja el paisatge, coneix qui hi ha darrere del celler i entén la feina de tot l’any, deixa de veure «una simple ampolla de vi». «Darrere d’aquella ampolla hi ha persones, paisatge, territori, esforços i molta feina», va remarcar.
Per Pedra, aquesta experiència crea una vinculació emocional amb l’Empordà i predisposa el visitant a donar més valor al producte local. També ajuda a mantenir viu un paisatge agrícola que requereix feina, cura i continuïtat.
En el cas de La Vinyeta, va explicar que el projecte incorpora pràctiques d’economia circular i de sostenibilitat, com l’aprofitament de subproductes o la presència d’ovelles per mantenir el sotabosc i reduir el risc d’incendi.
Cultura pròpia
Salvador Sunyer va introduir una mirada més crítica des de la cultura. Va admetre que el turisme va aportar obertura al país, però va lamentar que la cultura no sempre hagi ocupat prou espai en el model turístic. Per al director de Temporada Alta, el visitant no viatja per trobar allò que ja pot veure pertot arreu, sinó allò que és propi d’un lloc.
Sunyer va defensar que un projecte cultural amb projecció exterior només interessa de debò si té caràcter propi. El públic de fora no busca una còpia d’un mo
Cristina Lagé, directora general de Turisme de la Generalitat, va tancar la taula rodona defensant que el repte actual ja no és només promocionar, sinó gestionar un èxit. Segons va dir, «el turisme ha arribat a un punt en què la gestió turística és tan important com la promoció». També va recordar que una destinació no pot ser bona si els seus habitants no hi viuen bé. En l’obertura de la jornada, la directora de l’Agència Catalana de Turisme, Arantxa Calvera, va situar el debat en la transició «del volum al valor». Va defensar que el valor no vol dir necessàriament turisme prèmium, sinó atreure un viatger conscient, interessat de debò per la destinació, la cultura, la gastronomia, el paisatge, la llengua i la vida local. del anglès, francès o alemany, sinó una veu arrelada. Aquesta singularitat, va dir, és la que pot connectar el resident amb el visitant i fer que la cultura no sigui només un reclam, sinó una experiència compartida.
D’aquest fil en va sortir la conclusió clara que el turisme té valor quan no utilitza el territori com un decorat. Quan no converteix la natura, la cultura, la cuina o el vi en un producte buit, sinó que ajuda a explicar-los millor, a preservarlos i a fer-los més vius. També quan el resident no queda reduït a algú que suporta el turisme, sinó que en forma part i en rep un retorn tangible.