Com viuen els catalans residents a la zona zero la pujada de preus a Europa?
Diari de Girona. L’atur baix i el consum postpandèmia han agreujat un fenomen marcat per l’encariment del menjar i els combustibles.
Letònia, Estònia i Lituània s’han alçat com els països més damnificats de l’escalada de la inflació a Europa. Les tres repúbliques bàltiques van registrar pujades de l’IPC de més del 20% a l’octubre, quasi el triple que a Espanya. Diversos catalans residents allà expliquen a l’ACN com viuen aquest fenomen d’encariment generalitzat causat per la invasió d’Ucraïna i accentuat, segons el professor d’Esade Pedro Aznar, per altres elements com el baix nivell d’atur o el consum postpandèmia. Per a ells, la inflació es nota molt en els lloguers, l’energia i el menjar. Malgrat tot, no perceben una gran irritació en unes societats donades a la “resignació” i més preocupades per l’hivern i la guerra que per la cistella de la compra.
“Al setembre els plàtans anaven a un euro, ahir vaig anar a comprar i estan ja a 1,40 € el paquet”, afirma Marc Dolcet, que fa dos anys que resideix a Estònia. Personalment, aquesta pujada també l’ha notat en altres productes frescos com el peix, o el pollastre, que ha passat de cinc a vuit euros el kilogram. En el seu cas, reconeix que encara no s’està privant de res, però reconeix que el cost de la vida a Tallin ja és similar o superior al de Catalunya.
Segons aquest estudiant de doctorat, l’encariment de l’energia i el gas s’ha traduït també en pujades del lloguer d’apartament i habitacions. Ell ha passat de pagar 220 euros al mes a 280, incloent-hi les factures. També al seu lloc de feina, un laboratori, estan preocupats per les factures. “Ja ens han dit que ens preparem. Al meu departament han instal·lat sensors a tots els passadissos i les llums estan sempre apagades. Només s’encenen si hi passa algú”, relata a manera d’exemple.
Per en Roc Domingo, un veí d’Esplugues resident a Lituània des de fa més de mig any, la inflació es veu en el menjar, especialment el d’importació, i els productes bàsics. “Aquí es veu bastant descontrolat. A altres països fan polítiques per parar-ho, però aquí no”, reconeix. Aquest dissenyador gràfic ha vist com molts edificis antics, com el seu, han decidit no encendre la calefacció central per a fer que la gent estalviar a la força. “Vam estar unes setmanes a vuit o deu graus i sense calefacció”, explica abans de reconèixer que la factura de la llum s’ha doblat en pocs mesos.
Guerra, fred o inflació
Malgrat això, en reconeix que la inflació no és un tema de debat al carrer, on les converses, les notícies i la política gira únicament al voltant d’Ucraïna i l’arribada del fred de l’hivern. “Aquí la por principal és per la proximitat de la guerra, així que no es parla tant de preus”, apunta. L’Oriol, que resideix a Letònia des de fa anys, dona per fet que la inflació continuarà pujant. “Pel que sembla va per llarg, les previsions no són bones, així que la tècnica que tinc és bàsicament estalviar”, apunta. Tanmateix, reconeix que els països bàltics tenen societat “molt adaptables” i on hi impera una actitud que tendeix a la “resignació” més que a la protesta.
Els motius del 20%
Més enllà de l’impacte de l’encariment de l’energia i el menjar, factors que es repeteixen a tot Europa, els països bàltics tenen altres elements propis que han propiciat una major inflació. Tal com apunta el doctor en economia i professor d’Esade Pedro Aznar, als països bàltics es donen tres elements que estiren una mica més l’alça la inflació. Per un costat, el pes que tenen els aliments i l’energia en el seu càlcul de l’IPC. En representar una major despesa en comparació a Espanya, on l’habitatge decanta el càlcul, qualsevol increment accentua el còmput final. Paral·lelament, observa un factor com el mercat laboral. Segons Aznar, a Letònia. Estònia i Lituània les dades d’atur són molt i molt baixes, de manera que és més fàcil que l’increment de la inflació es tradueixi en més salaris, fet que, a la vegada, alimenta l’augment de preus.
Això no passa en països amb un mercat laboral poc competitiu i altes taxes d’atur, com Espanya. Quan hi ha molta mà d’obra, tot i que pugi el cost de la vida, les empreses no es veuen obligades a millorar salaris perquè sempre tenen treballadors disposats a ser contractats amb sous baixos. Un tercer element que per al professor d’Esade podria estar animant la inflació és l’increment de la demanda.
En aquest sentit, destaca que països com Estònia han tingut una recuperació molt pronunciada després de la Covid que ha animat el consum i, de retruc, ha apujat preus. “Seria molt difícil dir que la inflació als països bàltics és per un motiu, n’hi ha com a mínim tres o quatre motius, encara que el més rellevant és el pes més gran que l’alimentació i l’energia tenen a la seva cistella”, resumeix.
La URSS
Malgrat tot, no es pot perdre de vista el mapa. Letònia, Estònia i Lituana fan frontera amb Rússia de manera que la guerra ha posat en alerta les seves economies molt més que al centre i el sud d’Europa. “Geogràficament i geopolíticament estan en un context en el qual són molt més sensibles a aquesta crisi que ens afecta a tots. També són països on s’utilitza més la calefacció, com passa a Europa de l’est”, reconeix Aznar.
Finalment, el doctor menciona un element històric que podria blindar en certa manera l’estabilitat social de les petites repúbliques bàltiques de la inflació: la seva història recent, lligada a les turbulències econòmiques de l’URSS. “Són països que han viscut dificultats i crisis econòmiques molt greus. La gent de mitjana edat segurament tenen una resiliència diferent perquè ja han viscut situacions complicades, fins i tot més dures que les que tenim ara”, conclou.