Com treballar a l’asfalt a 32 graus
La Vanguardia. Així afronten les temperatures empleats d’obres o ‘riders’.
Del que és macro al que és micro hi ha un tros i per saber què li passa a la gent perquè no produeixi tant a partir dels 32 graus de temperatura, amb el consegüent impacte en el PIB que es descrivia a l’article anterior, el millor és preguntar directament als treballadors que estan davant aquesta situació.
A l’espai que inclou la Diagonal amb els carrers Girona i Roger de Flor de Barcelona s’obtenen respostes. És dijous, 17 d’agost a les 13 h, i la sensació tèrmica comptant la humitat arriba als 33 graus. En aquest ambient, sobre l’asfalt i envoltats de màquines, treballen desenes d’operaris a les obres del tramvia. “No cal cap estudi, ja et dic jo que treballar així és difícil; esclar que no rendeixes de la mateixa manera”, afirma en Wilson mentre carrega un carretó amb runa.
Com altres companys, porta una tovallola humida sota el casc per combatre la calor. El vestit reglamentari que han de posar-se per seguretat no ajuda a mantenir la temperatura a ratlla. “Sues més, però no tenim més remei. Jo em tapo fins i tot més, amb un drap em cobreixo el coll per darrere, perquè tot i que soc moreno també em cremo”, comenta un altre company. Cap no explica haver patit marejos ni efectes pitjors per la calor, “perquè anem amb compte”. “Ens refresquem, bevem molta aigua, intentem fer la feina més dura d’hora… però no parem mai, i és difícil moure més l’horari perquè no es pot fer soroll fins a les vuit del matí”, comenten altres tres obrers que reparen una vorera als voltants d’aquella zona. “Quan la calor puja acabes destrossat, més fet pols, i a sobre dorms pitjor”, intervé un altre. Durant la conversa surt el cas de l’escombriaire que va morir per un cop de calor l’any passat a Madrid. “Cal anar amb molt de compte”.
El Govern central va aprovar aquest any un reial decret que obliga les empreses a prendre mesures de seguretat en cas de temperatures extremes i la Inspecció de Treball ja ha fet més de 6.000 actuacions durant aquest 2023 per risc climàtic laboral, indiquen des del Ministeri de Treball. Des dels sindicats, però, consideren que la norma no ha canviat la situació “de manera substancial”, comenta Mònica Pérez, responsable de salut laboral de CC.OO. Catalunya. “S’ha notat en algunes mesures estètiques, com ara donar aigua o gorres, però encara trobem empreses que no prenen cap mesura”, lamenta. Antònia Fuentes, secretària de salut laboral d’UGT- Fica, considera que la nova norma proporciona més eines per protegir la seguretat en vista de les altes temperatures, tot i que ha de millorar el seguiment i control, amb més inspecció. “Les multes tampoc no són gaire elevades i de vegades a l’empresa li surt més barat pagar-les que no pas implantar les mesures obligatòries”, explica.
I si l’empresari es desentén totalment del treballador,
com passa amb els falsos autònoms, el problema és encara més sagnant. Així ho exposen el nombrós grup de riders que espera a recollir comandes a la cantonada del carrer Enric Granados amb la Diagonal. La majoria no estan contractats per la plataforma de repartiment a domicili amb què treballa malgrat la llei i la seva hora de més activitat coincideix amb la de temperatures més elevades. “T’has de controlar tu; l’altre dia gairebé em marejo pujant amb la bici pel carrer Amigó, perquè ja portava unes quantes comandes”, diu un d’ells. Per a ells, la recomanació de no fer exercici físic durant les hores centrals del dia és paper mullat.