¿Com maridar el paisatge que embotellen els germans Roca a les seves noves begudes?
El Periódico. Els caps d’El Celler de Can Roca treuen Esperit Roca, una gamma de sis beuratges que defineixen com a «cuina líquida». Dos membres del seu equip, el doctor en Química Orgànica Bernat Guixer i el sommelier Dani Martínez, et suggereixen amb quins menjars pots acompanyar aquestes begudes.
El Celler de Can Roca ha tret Esperit Roca, la seva línia de «cuina líquida» amb sis begudes que s’inspiren en els paisatges que captiven els germans Joan, Josep i Jordi. És el resultat de la recerca feta durant els últims set anys, en els quals han desenvolupat moltes begudes que s’han servit al seu restaurant: aiguardents, licors destil·lats i macerats, vins fortificats fermentats de fruites i llegums o cerveses.
Els executors del projecte que dirigeix Josep Roca són el doctor en Química Orgànica Bernat Guixer i el sommelier Dani Martínez. I ja que parlen de «cuina líquida» i com que pertanyen a l’equip d’El Celler de Can Roca… què mínim que posar-los el repte que proposin maridatges amb quatre d’aquestes noves begudes. Són aquests.
Licor de cacau i panettone
«És obvi que una miqueta de xocolata fa bona parella amb aquest licor. Però podem anar més enllà, per exemple, amb el panettone de Casa Cacao, que porta una xocolata amb notes a fruita que li va molt bé a aquest licor. De tota manera, qualsevol panettone amb fruites funciona de meravella. Especialment si porta taronja, que li va molt bé a la xocolata, perquè la potencia. A més, el torrat i el pa fermentat són bons companys de la xocolata. Més idees: aquest licor encaixa genial amb qualsevol pasta seca dolça, de sobretaula».
«Aquest vi negre fortificat de 18 graus alcohòlics té notes amargues gràcies a la genciana que porta tot i que són subtils, gens excessives, perquè volíem que respectés l’essència del vi. L’altra arrel és la regalèssia, que explica el nom d’aquesta beguda, que també conté ginebrer, farigola de muntanya, pi negre i una mica de llima. No té sucre residual i, per tant, no és dolç. I no té res a veure amb el típic bíter destil·lat i macerat, que és més fort en grau alcohòlic, amargor i dolçor. Amb aquest vi aromatitzat la nostra proposta és recordar Can Roca, el restaurant dels pares dels germans Roca: uns bons calamars a la romana o qualsevol fregit d’aperitiu, fins i tot unes braves, ¿per què no? En definitiva, el que acompanyaries amb un vermut, qualsevol cosa salada: anxoves, seitons, patates xips… És una beguda superoberta que admet un rajolí de soda de sifó, o fins i tot tònica, per fer-la més llarga i divertida i perquè t’ajudi a netejar la boca amb les bombolles».
Ginebra de te de roca i olives verdes
«Aquesta ginebra és molt aromàtica, simple, purista; una ginebra seca, afruitada, una mica resinosa. La base és aiguardent de raïm i deu la seva part floral al te de roca i al ginebrer. Amb una ginebra estem molt acostumats a fer un gintònic, i de fet ja està pensat per a això, perquè potencia la tònica a la barreja, tot i que també es pot prendre en un ‘dry’ Martini o directament sola. En qualsevol cas, si la vols maridar amb una cosa sòlida, encertaràs amb alguna cosa salada, vegetal o torrada, des d’unes olives verdes fins a unes ametlles».