Científics identifiquen un gen que duplica la producció de llegums sense transgènics
Diari de Girona. El CSIC i la Universitat Politècnica de València acaben de presentar la troballa.
Un equip de recerca liderat per l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP) ha comprovat que un gen anomenat FUL podria ser utilitzat com a eina per prolongar la fase de floració i augmentar així la producció de fruits i llavors com el pèsol i altres llegums com cigrons, llenties o mongetes. El treball, en què també han participat el centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), s’ha publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).
Segons ha explicat l’equip investigador, les plantes anuals tenen un sol període reproductiu durant el qual produeixen flors i fruits. Els científics han afirmat que busquen els factors genètics que fan que les plantes deixin de florir i que, per tant, controlen la durada de la seva fase reproductiva.
El grup que dirigeix la professora de recerca del CSIC Cristina Ferrándiz a l’IBMCP va identificar fa uns anys un gen anomenat FUL com un regulador molt important de l’aturada de la floració. “Volíem saber si aquesta funció de FUL és la mateixa en altres espècies, en particular a les de cultiu, i si podem utilitzar aquest coneixement per generar plantes que produeixin flors i fruits durant més temps, i tinguin així un major rendiment”, ha assegurat .
L’investigador del CSIC Francisco Madueño ha informat que han vist que “les mutacions que causen la pèrdua de funció dels gens FUL en pèsols porten al fet que les plantes produeixin flors i, per tant, fruits durant molt més temps”. “Això ens indica que FUL controla la durada de la fase reproductiva no només a la planta de laboratori Arabidopsis, sinó també en altres espècies, incloses les plantes de cultiu”, ha afegit.
Mètodes clàssics
Els autors d’aquest treball han destacat que per obtenir les mutacions als gens FUL analitzades van utilitzar bancs de mutants obtinguts per mètodes clàssics, sense necessitat de generar plantes transgèniques. Així, “el mètode per a l’obtenció de noves varietats de plantes es pot basar en mutagènesi tradicional, tal com s’utilitza avui dia, i també en aquest estudi, o en edició gènica mitjançant CRISPR, l’eina més prometedora i poderosa per a l’agricultura de precisió en un futur pròxim”, ha avançat Madueño.
La potencial aplicació daquests resultats és utilitzar els gens com una eina biotecnològica per millorar el rendiment de les lleguminoses de cultiu. En concret, han assegurat que l’augment més gran en el rendiment de llavors l’han observat en varietats de pèsol amb una producció moderada, mentre que, en varietats d’alt rendiment, ja per si mateix amb una producció molt elevada, l’efecte de les mutacions als gens FUL és petit.
Per als investigadors de l’IBMCP, els gens FRUITFULL podrien ser de gran utilitat per millorar de manera ràpida i directa varietats de lleguminoses que són molt valuoses per tenir característiques d’interès, com ara una elevada resistència a patògens oa la sequera, però que no s’utilitzen actualment per tenir una producció baixa. De fet, han sostingut que “mutar els gens FUL en aquestes varietats molt probablement faria que també tinguessin un rendiment alt i les faria útils per al seu ús agrícola. Això pot tenir gran importància si tenim en compte els desafiaments a què ens enfronta la crisi climàtica i la necessitat de generar varietats que la suportin millor”