Cau l’oferta de lloguer tradicional en el 80% dels municipis turístics
Diari de Girona. Lloret de Mar, Sant Feliu i Palamós lideren el descens del número de contractes a les comarques gironines
Hi ha municipis turístics a la costa catalana on el problema de l’habitatge està tan enquistat que, lluny de resoldre’s, sembla que en els darrers temps les coses encara s’han complicat més. En aquestes poblacions, a moltes de les quals costa trobar habitatge assequible al llarg de l’any, la temporada alta es converteix en un maldecap afegit per l’arribada de treballadors per cobrir la campanya.
A això s’hi ha afegit, des que el març passat van entrar en vigor les mesures per a la contenció de preus de lloguer, una retirada progressiva de pisos del mercat d’arrendament. Al 80% dels municipis turístics de Catalunya s’ha reduït el nombre de contractes de lloguer tradicional o de llarga durada signats entre la data d’entrada en vigor del límit de preu i finals de setembre del 2024, segons les dades que maneja l’Institut Català del Sòl (Incasòl). A les localitats turístiques incloses a les zones tensionades la disminució ha estat una mica superior, arribant al 85,3% en el mateix període.
Sitges i Cambrils
A Sitges, per exemple, l’aplicació de la llei d’habitatge i el seu polèmic límit als preus dels lloguers no ha aconseguit l’efecte que es buscava, almenys en els primers sis mesos d’aplicació, segons el registre de l’Incasòl. A la localitat del Garraf, entre el gener i el setembre de l’any passat, els preus dels arrendaments van pujar un 3,37% i, en contrapartida, la xifra de contractes que van ser subscrits en el mateix període es va reduir en un 39,3%.
Això vol dir que van desaparèixer del mercat dos de cada cinc pisos que estaven disponibles el mes de gener anterior. Una cosa semblant es va produir a Cambrils (Baix Camp), on els preus van pujar un 4,99% i el nombre de pisos que van ser llogats va baixar un 14,1%.
«Tot apunta que una bona part dels habitatges que han deixat el mercat del lloguer de llarga durada han passat al sistema de temporada», ha afirmat alguna vegada la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, que està esperant que «hi hagi dades amb una sèrie històrica una mica més llarga per poder assegurar quins són els usos que es donen a aquests habitatges que acaben desapareguent de l’oferta d’arrendament de llarga durada», segons va assenyalar en una visita fa uns dies a una promoció d’habitatges públics a Sabadell.
Sense control de preus
I és que les modalitats de lloguer de durada més curta -els de temporada, els turístics o els d’habitacionsescapen a la regulació de la
L’evolució dels preus ha sigut dispar a les poblacions amb horaris adaptats al sector turístic
llei d’habitatge i no estan obligats a aplicar el mecanisme de control de preus. Per això s’han convertit en una escletxa d’escapament a la qual acudeixen cada cop més propietaris. «Sens dubte, l’establiment de preus màxims ha donat lloc a la retirada d’immobles de l’oferta d’habitatges de lloguer, ja que al propietari, que pot haver fet una forta inversió en un immoble, deixa d’interessar-li la seva explotació en obtenir rendibilitats baixes», observa Joan Carles Amaro, professor del departament d’Economia, Comptabilitat i Finances d’Esade.
Per a José García Montalvo, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), no és tan clar que la fugida es produeixi cap a l’arrendament de temporada. «Els propietaris que han gastat una suma important de diners en un habitatge se’n van al mercat de compravenda, entre altres raons perquè tampoc el lloguer de temporada els ofereix garanties jurídiques en aquests moments», sosté.
De fet, el Consell General d’Economistes ha alertat de la incertesa que poden generar entre els propietaris mesures com la que va ser anunciada recentment pel president del Govern, Pedro Sánchez, d’aplicar l’IVA als pisos turístics situats a zones de saturació turística. «El problema, aquí, és que l’anunci encara és massa inconcret i no se sap, per exemple, què passarà quan una zona saturada deixi de ser-ho. Tot plegat provoca que, al final, la gent tanqui la persiana i intenti evitar complicacions», ha indicat Valentí Pich, president del CGE.
L’impacte en els preus
En tot cas, l’impacte en els preus no ha estat igual a tot arreu. L’evolució a les poblacions incloses a la llista de municipis amb horaris comercials adaptats al sector turístic (que és ara mateix l’únic registre que hi ha a Catalunya per determinar quines ciutats o pobles es consideren oficialment turístics, segons l’Agència Catalana de Turisme) ha estat dispar. De les 87 localitats incloses a la llista, a 39 (que representen un 44,8%) els imports han pujat, mentre que a 33 municipis més (37,9%), els lloguers, en canvi, han baixat. La resta són poblacions on la sèrie de dades registrades a l’Incasòl no està completa.
Quan es comprova l’evolució als municipis tensionats, els preus han baixat en un 58,8% dels municipis i han pujat en el 38,2%. En el primer cas, es troben Salou (Tarragonès), Palafrugell o Sort (Pallars Sobirà), amb descensos que van ser del 5,2% al primer; del 14,9%, al segon, i al tercer, del 0,1% . Els municipis gironins on més han caigut el nombre de contractes de lloguer són Lloret de Mar (43,7%), Sant Feliu de Guíxols (43,1%) i Palamós (37,8%) .