Catalunya tardarà més que la majoria d’autonomies a recuperar el PIB precovid
Diari de Girona. La Fundació de les Caixes d’Estalvis preveu, tot i això, que aquest any la comunitat creixerà lleugerament per sobre de la mitjana espanyola.
Després de créixer un 5,5% el 2022, l’economia espanyola frenarà en sec el 2023 i només avançarà un 1,3%, segons les últimes previsions revisades a l’alça per la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas). L’informe «Previsions econòmiques per a les comunitats autònomes 2023», publicat ahir per Funcas, calcula que les Balears (3,3%) i les Canàries (2,2%) lideraran el creixement aquest any i assenyala Catalunya, Madrid, Navarra i el País Basc com les altres autonomies que creixeran lleugerament per sobre de la mitjana (1,4%).
El servei d’estudis de Funcas conclou que a finals del 2023, tant el conjunt de l’economia espanyola com, de manera individual, un total de 10 comunitats autònomes hauran recuperat el nivell prepandèmia del 2019, després de la intensa recessió del 2020. De fet, Castella-la Manxa, Navarra, Múrcia, l’Aragó i Galícia ja van superar aquest llistó el 2022, segons Funcas. La Comunitat de Madrid sosté que, segons les dades de la Comptabilitat Regional Trimestral del seu propi Institut d’Estadística, l’autonomia també va superar aquest llistó l’any passat. Les economies de Catalunya, Extremadura, Castella i Lleó, Cantàbria, Astúries, les Balears i les Canàries encara hauran d’esperar un any més abans de recuperar, el 2024, el nivell del 2019, segons les previsions de Funcas. En particular, Funcas estima que a finals del 2023 l’economia de Catalunya encara estarà a 0,9 punts del nivell prepandèmia. La de Madrid se situarà 0,5 punts per sobre del nivell del 2019, segons els càlculs de Funcas.
L’informe, presentat ahir a Vigo pel director general de Funcas, Carlos Ocaña, i el director de Conjuntura i Estadística de l’entitat, Raymond Torres, assenyala les Balears i les Canàries com les comunitats que més van créixer l’any passat, amb taxes del 12% i el 10% respectivament. L’exercici 2022 «va ser l’any de la recuperació», amb un creixement que el director general de Funcas va qualificar d’«elevadíssim» i que s’ha distribuït territorialment amb diferències que han arribat a ser «significatives» i que «tenen a veure amb l’estructura productiva» de cada comunitat. L’intens avenç dels arxipèlags va contrastar amb els creixements de Castella i Lleó (3,1%), Cantàbria (3,9%) o Extremadura (4%). A Catalunya, el PIB va créixer un 5,4%, una dècima per sota de la mitjana estatal del 5,5%.
«Per al 2023 es vaticina una desacceleració a totes les autonomies», vaticina l’informe. La retallada de les expectatives està relacionada, sobretot, amb la feblesa del consum de les famílies en un context d’elevada inflació i de pujada dels tipus d’interès.
La taxa d’atur continuarà baixant a totes les comunitats autònomes, encara que s’espera que a Madrid i Navarra es mantindrà per sobre del nivell anterior a la pandèmia. En mitjana, es preveu que la taxa d’atur passarà del 12,9% de la població activa el 2022 al 12,3% el 2023. Les taxes més baixes seran per al País Basc (7,9%), Balears (8 ,9%) i Navarra (8,9%), seguides de l’Aragó i la Rioja (9,2%) i de Catalunya, Castella i Lleó i Cantàbria (9,3%).