Catalunya, la comunitat que més immigrants regularitzarà
Diari de Girona. La Fundació Ciutadania Global calcula que unes 135.000 persones s’acolliran al procés que va aprovar ahir el Consell de Ministres ●El Govern d‘Espanya habilita 450 oficines per als tràmits
Fins a 751.200 persones intentaran accedir al procés de regularització extraordinària que va aprovar ahir el Consell de Ministres, però només unes 503.000 persones acabaran accedint a aquesta mesura. Així ho estima la Fundació Ciutadania Global, una de les entitats impulsores de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) l’esperit de la qual ha acabat recollint el Governa estatal en el reial decret que, en les pròximes hores, s’ha d’incloure al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). La fundació calcula, d’aquesta manera, que prop del 67% de les sol·licituds que es presentaran entre demà i el pròxim 30 de juny seran acceptades.
Catalunya serà, previsiblement, la comunitat autònoma en la qual més immigrants acabaran accedint a la mesura. Segons es desprèn dels càlculs de Ciutadania Global, que assegura que seran 200.000 les persones que sol·licitaran estabilitzar la seva situació administrativa a Catalunya, i 135.000 les que ho acabaran aconseguint. La seguirà, ja a certa distància, la Comunitat de Madrid, on Ciutadania Global calcula que 135.000 persones intentaran acollir-se a la setena regularització extraordinària des de la restauració de la democràcia, i que unes 90.000 obtindran el permís d’un any de treball i residència que ofereix el Govern.
En tercer lloc es troben Andalusia i la Comunitat Valenciana. En ambdues autonomies, la fundació estima que 90.000 persones intentaran accedir a aquesta regularització i que ho acabaran aconseguint unes 60.000. En total, aquestes quatre comunitats –les més poblades d’Espanya, i les que al mateix temps presenten un major nombre de població estrangera i d’activitat econòmica– concentraran prop del 70% de les sol·licituds de regularització aprovades.
Ja a molta distància es troben Múrcia, on s’espera que s’aprovin 25.000 regularitzacions; el País Basc (20.000), Canàries i Balears (17.500), Castella-la Manxa (16.000), Aragó (14.500), Galícia (12.000) o Castella i Lleó (11.000). Les comunitats en què s’espera un menor nombre de persones regularitzades, més enllà de les ciutats autònomes de Ceuta (650) i Melilla (1.500), són Extremadura (3.000), Cantàbria (3.500), La Rioja (4.000), Astúries (4.500) i Navarra (7.500).
Estimacions i càlculs
Els càlculs, segons indiquen fonts de la Fundació Ciutadania Global, provenen de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i també d’estudis impulsats per la Fundació per Causa que posaven xifres a un fenomen tan difícilment quantificable com són les persones que viuen en situació irregular en un territori determinat. Amb aquestes dades, i tenint en compte que el flux aproximat de persones que entren en situació irregular cada any a Espanya se situa al voltant de les 250.000, la fundació fa una estimació de quantes són les persones que podrien acollirse a la mesura i sosté que aproximadament un terç de les sol·licituds de la regularització acabarà
rebutjada, com es va apuntar també des del Govern ahir.
Allau de sol·licituds
Les mateixes veus assenyalen que, malgrat que es tracta d’estimacions, les xifres coincideixen amb els pronòstics que han anat llançant tant el Govern com les comunitats. Fonts del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, de fet, indicaven en declaracions recollides per El Periódico (del mateix grup editorial que Diari de Girona) que es preveuen unes 750.000 sol·licituds, les mateixes que calcula també la Fundació Ciutadania Global.
«Estem davant d’una de les grans fites de la legislatura», afirma la ministra portaveu, Elma Saiz
Igualment s’aproximen les xifres que aporta la fundació als números que ha anat llançant la Generalitat de Catalunya durant aquests últims mesos. La Conselleria de Drets Socials apuntava ja el passat mes de febrer que es beneficiarien d’aquesta mesura entre 120.000 i 150.000 residents a Catalunya, unes xifres que va recordar ahir la consellera portaveu, Sílvia Paneque.
Les estimacions de la Fundació Ciutadania Global, això sí, queden força lluny de les prediccions més ambicioses d’algunes entitats com Regularització Ja, que han arribat a pronosticar que la mesura podria beneficiar fins a 800.000 persones. De fet, les xifres de l’entitat social preveuen que en aquest procés extraordinari s’acabarà regularitzant menys immigrants que amb l’última mesura similar, impulsada durant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Aleshores, el 2005, es va solucionar la situació administrativa de 576.506 persones, 73.000 més de les que es preveu que ho facin en els pròxims mesos.
L’Administració habilitarà 450 oficines, principalment sucursals de Correus, tot i que també delegacions de la Tresoreria General de la Seguretat Social o oficines d’estrangeria, per tramitar l’allau de sol·licituds que espera. La Seguretat Social incorporarà 550 professionals de reforç, a través de l’empresa pública Tragsa, per gestionar un dispositiu del qual dubten els mateixos empleats d’estrangeria. Fins al punt que el sindicat CCOO ha convocat una vaga a les oficines d’estrangeria a partir de dilluns de la setmana vinent amb la voluntat de denunciar la manca de dotació de personal.
Sis regularitzacions
«Estem davant d’una de les grans fites de la legislatura», va manifestar la ministra portaveu, Elma Saiz, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres celebrat ahir.
Hi ha hagut, sense comptar aquesta, un total de sis regularitzacions; com a referent més recent hi ha la que va impulsar el president José Luis Rodríguez Zapatero ara fa més de dues dècades, el 2005, i de la qual es van beneficiar un total de 576.506 persones, segons xifres divulgades ahir mateix pel Govern. Entre les impulsades per presidents de l’Executiu estatal com és el cas de Felipe González, José María Aznar i el propi Zapatero s’han regularitzat un total d’1,3 milions de migrants, xifra que podria superar els dos milions un cop finalitzi el procés que es posa en marxa en aquesta legislatura liderada per r Pedro Sánchez. «Ja ho van fer altres abans que nosaltres» i «s’han aconseguit beneficis en l’ocupació, en responsabilitat fiscal i en convivència», van ser alguna de les observacions que va deixar anar ahir la ministra portaveu durant la seva compareixença.