Catalunya i Aragó pacten la candidatura dels Jocs d'hivern | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

26 març
0

Catalunya i Aragó pacten la candidatura dels Jocs d’hivern

Federació d'Hostaleria   |   Novetats

Diari de Girona. La Molina-Masella acolliria les competicions d’esquí alpí, descens i eslàlom. L’aspiració d’impulsar la candidatura de Pirineus Barcelona per als Jocs Olímpics d’hivern del 2030 ha fet un pas decisiu amb l’aprovació del projecte de la comissió tècnica, que es farà oficial aquest dilluns i que serà el que es presenti davant el Comitè Olímpic Internacional. El president del COE, Alejandro Blanco, ha treballat per llimar diferències polítiques i buscar una aposta de consens entre tots els implicats, Catalunya, Aragó, el govern d’Espanya i el COE perquè prevalguin, per sobre de tot, aspectes esportius i socials.

Quan es farien els Jocs?

L’objectiu és albergar la cita olímpica hivernal el 2030, una data per la qual existeixen algunes propostes que també es postulen, com ara Vancouver o Sapporo, ciutats que ja han albergat uns Jocs. El COI veu amb bons ulls que recali a Barcelona, una ciutat que ha demostrat la seva solvència organitzativa i valora que es tracti d’un projecte que posa l’accent en la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient. La pròxima seu dels JJOO d’hivern serà Milà-Cortina D’Ampezzo, que ja té data prevista d’inauguració: el 6 de febrer del 2026.

Com neix el projecte?

La carrera per als Jocs de 2030 va començar formalment el passat 8 de juliol, quan el Parlament va instar el Govern a presentar la candidatura. Una setmana després, Pere Aragonès va enviar una carta al Comitè Olímpic Espanyol per a iniciar converses «per a la possible presentació» de la candidatura. La idea primigènia que Barcelona organitzés uns Jocs d’hivern es remunta al 2010, quan la ciutat va presentar el projecte inicial de la mà de l’alcalde Jordi Hereu.

Quin nom té la candidatura?

El projecte va néixer amb el nom de Barcelona al capdavant. Alejandro Blanco, president del COE, explica que el nom de Barcelona «té molta força», encara que la idea d’incloure Pirinencs sempre va ser present. En la cerca d’un consens, es va optar per ampliar la denominació a Pirineus Barcelona com a referent principal a l’hora de presentar-la al món.

Hi ha seus decidides?

Barcelona i Saragossa tenien un pes fonamental en el projecte inicial, sobretot per acollir les cerimònies d’inauguració i clausura i totes les proves de gel. Però després l’eix s’ha anat desplaçant fins al Pirineu. Segons el pacte actual, a Catalunya se celebrarien les proves d’esquí de muntanya (a Boí Taüll), hoquei gel (Palau Sant Jordi), esquí alpí, descens i eslàlom (La Molina-Masella), i snow i freestyle (Baqueira Beret). A l’Aragó tindrien lloc les modalitats de biatló i esquí de fons, patinatge artístic i de velocitat curta i llarga. La prioritat continua sent treballar amb Sarajevo com a subseu. La capital de Bòsnia albergaria proves com les de skeleton, bobsleigh o salts, i és una opció per no haver de construir les instal·lacions.

Quant costarien els Jocs?

«Costarien uns 1.390 milions d’euros si finalment se celebren al Pirineu català i suposarien uns ingressos de 1.500 milions», sentència el secretari general de Vicepresidència de la Generalitat, Ricard Font, que apunta també beneficis indirectes.

Quins són els objectius?

Darrere de l’impacte que suposa el gran esdeveniment esportiu d’organitzar uns Jocs, els primers Jocs d’hivern mediterranis de la història, i de situar els Pirineus en l’epicentre. La candidatura pretén fer front a alguns dels reptes i necessitats percebuts al Pirineu com la millora de les infraestructures, de telecomunicacions i digitals, els serveis sanitaris, creació d’habitatge social en alguns nuclis pirinencs, la millora del transport públic o la mobilitat.

Quin és el conflicte polític?

Aragó no ha parat de repetir que no comptin amb ells si no són uns Jocs en relació d’igualtat. El passat 28 de gener els dos presidents autonòmics s’havien de veure les cares, però l’aragonès va cancel·lar la trobada per la «nul·la voluntat d’acord» del seu homòleg català. Darrere d’aquests episodis, hi ha anys de desacords i desconfiances entre els dos governs autonòmics i també el desig d’Aragó de no quedar relegada.

Què diuen els opositors?

Entre les raons dels quals rebutgen el projecte, la principal és la construcció d’infraestructures que puguin quedar abandonades, el cost econòmic que suposaria un esdeveniment que no és prioritari per a Catalunya ni per al Pirineu i l’impacte ambiental que podria causar.

Com serà la consulta?

El Parlament va aprovar el dimecres el decret llei del Govern per a donar cobertura legal a una consulta sobre la candidatura que, de seguir les previsions, es durà a terme a principis d’estiu. La modificació de la llei de consultes populars permetrà que la votació se cenyeixi, a partir d’ara i si es requereix, a una part del territori català i no a la seva totalitat. Permetrà circumscriure-la a les comarques de la Vall d’Aran, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Alt Urgell i la Cerdanya.

Quin és el llegat esportiu?

La candidatura Pirineus Barcelona aspira a que aquests Jocs tinguin un impacte que enforteixi les estructures en els esports d’hivern amb programes d’ajuda i de tecnificació. La delegació espanyola preveu portar entre 50 i 60 participants.