Blog

Diari de Girona. València i Andalusia han estat segona i tercera beneficiàries, amb el 23 i el 14% respectivament. Catalunya és la comunitat que més recursos ha rebut de l’Estat per a reforçar la liquiditat de les autonomies des de 2012, quan els mercats van tancar les seves portes al finançament de les comunitats.

Des de llavors fins enguany haurà rebut un total de 112.544,40 milions d’euros, el 31,4% del total, seguida per la Comunitat Valenciana, amb 83.205,8 milions, el 23,2% del total; segons les dades del Ministeri d’Hisenda. La tercera beneficiària ha estat Andalusia, amb un total de 51.313,8 milions des de 2012, el 14,3% del total.

Al llarg d’aquest període de temps, l’Estat ha injectat a les autonomies 358.317,8 milions en diferents instruments per facilitar la liquiditat, el pagament de factures, cobrir el dèficit o saldar venciments de deute.

A més de la facilitat financera (FF), creada per fer costat a les autonomies que compleixen amb el dèficit, i el fons de liquiditat autonòmica (FLA), per a les quals l’incompleixen, existeix en l’actualitat el fons de liquiditat React-UE, que concedeix préstecs per a avançar els recursos que permetin atendre els projectes i actuacions de la Iniciativa REACT-UE, abans de rebre els recursos de la UE. En una primera etapa es va crear també un fons per a pagament a proveïdors i existeix també un fons social.

En aquestes quantitats no s’inclouen ni el fons Covid, constituït per pal·liar els efectes de la crisi sanitària, del qual a Catalunya li han correspost 3.290 milions, ni els 2.160 milions de l’últim repartiment del fons extraordinari de més de 13.000 milions per a les autonomies, inclosos en els Pressupostos de l’Estat de 2021.

A Catalunya, la crisi de la Covid va suposar un impacte de 3.601,8 milions en despeses addicionals i 2.171,5 milions en menors ingressos, una vegada deduïda la injecció amb el fons Covid, segons les xifres que l’executiu català facilita als inversors en les presentacions periòdiques que duu a terme.

Diners per a retornar

La principal partida de les necessitats de finançament per a 2021 per part de la Generalitat correspon al FLA. De més de 13.000 milions que ha sol·licitat enguany per aquest concepte, dels quals entorn al 80% són per a retornar precisament al seu principal creditor, l’Estat, enguany ja ha percebut 11.040 milions i queda pendents el lliurament del quart trimestre.

Suma de fons

Catalunya va tornar a formar part del FLA després d’incomplir el dèficit de 2019 i després de formar part l’any anterior de la facilitat financera (FF), creada per a les comunitats complidores. A més ha rebut aquest any 1.481,1 milions del fons de liquiditat React-UE.

Amb la suma de tots dos fons, amb 12.527 milions, Catalunya es manté en 2021 com la primera beneficiària, amb el 39% dels recursos; seguida per la Comunitat Valenciana, amb 8.263 milions (7.613 del FL i 650 milions de fons React-UE), el 25,9% dels recursos i Andalusia, amb 2.979 milions, de la Facilitat Financera, el 9,3%. La Comunitat Valenciana només va ocupar el primer lloc el 2012, el primer any a patir del qual l’Estat va tenir insuflar oxigen a les arques autonòmiques, amb 13.291 milions amb totes les mesures de millora de liquiditat d’aquest exercici. Li va seguir Catalunya, amb 12.274,8 milions, però a partir de 2013 ja va aconseguir el primer lloc i l’ha retingut fins a l’actualitat.

Fins al 2032

A 30 de juny, el deute total del sector públic català ascendia a 81.505 milions, dels quals el 80,4% corresponien als mecanismes de l’Estat per a facilitar liquiditat a les autonomia, que haurà d’estar retornant fins com a mínim el 2032.

Fa uns dies, l’agència Fitch va elevar dos graus la nota creditícia del deute de la Generalitat, fins a BBB, la qual cosa suposava abandonar el grau de bo escombraries situar-se en nivell de deutor més fiable, precisament pel suport i aval de l’Estat, que s’ha mantingut fins i tot en els moments de relació més tibant amb la convocatòria del referèndum d’octubre de 2017 i altres moments del procés. En els pròxims tres anys, la Generalitat ha d’amortitzar uns 32.000 milions de deute, de la qual la major part té a l’Estat com a principal creditor.

D’altra banda, el Govern aspira a tornar a emetre deute en els mercats. D’aquí ve la importància d’obtenir una bona nota de solvència per part de les agències de qualificació de crèdit. Hisenda va liquidar durant l’any 2014 l’última de les emissions de bons de la Generalitat destinats a particulars i empreses: 781,5 milions d’euros emesos a dos anys al 5%, amb liquidació trimestral d’interessos, adquirits per 32.605 inversors.

Amb aquesta amortització es va posar fi al cicle de finançament a través de famílies i empreses iniciat el 2010 amb el Govern del tripartit. Malgrat criticar-lo, l’executiu de CiU va recórrer a aquest sistema a partir del 2011, fins al tancament dels mercats.

Finalment, les emissions, realçades amb interessos elevats de fins més de 5%, van haver de retornar-se a través del FLA. Des de 2010 fins a maig de 2012, quan es va realitzar l’última d’aquestes emissions, l’import total obtingut per la Generalitat a través de bons per a particulars va aconseguir els 12.726,5 milions.

Emissions

L’emissió amb més inversors va ser la primera, el 2010, per valor de 3.000 milions a 12 mesos al 4,75%, amb 232.893 particulars i empreses. Després es va anar perdent l’entusiasme, fins als 32.605 subscriptors de l’última col·locació.

El 2011, l’emissió a un i dos anys realitzades a la primavera van comptar amb 89.053 i 42.325 inversors; i les de tardor del mateix any, amb 135.242 i 70.859. Al 2012, a més de la de dos anys, va haver-hi una altra a 12 mesos, amb 69.624 inversors.

El tripartit va reprendre aquest tipus de col·locacions iniciades en els anys 80 del segle passat pel Govern de Jordi Pujol.

La primera va ser en 1981, per un import equivalent a 60 milions d’euros (10.000 milions de pessetes de llavors) a quatre anys al 11,75%. Va seguir una altra el 1983 per uns altres 10.000 milions de pessetes també a quatre anys al 14%; una altra el 1985 per 4.242 milions de pessetes (25,5 milions d’euros) a un any a l’11,75% i una altra el 1986 de 20,4 milions d’euros a un interès del 9,50% semestral.