Catalunya estudia reclamar per la via judicial 1.700 milions a l'Estat que compensin les rebaixes fiscals | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

Catalunya estudia reclamar per la via judicial 1.700 milions a l’Estat que compensin les rebaixes fiscals

  |   Novetats

El Periódico. La Generalitat assegura que l’any passat va executar el 86% de les seves inversions previstes.

La Generalitat ha llistat els «greuges» econòmics de l’Estat respecte a Catalunya, de fins a 20.000 milions d’euros, dels quals no pot disposar segons els seus càlculs, i estudia reclamar judicialment el cobrament dels 1.700 milions d’euros que corresponen als ingressos que el Govern considera que hauria d’haver rebut per compensar les rebaixes fiscals del Govern central.

 Fonts de Palau asseguren que hi ha un «desequilibri vertical» entre l’Estat i les autonomies que «afecta de forma sistemàtica i silenciosa» la provisió de serveis. Ho exemplifiquen en quatre àmbits: la caiguda de la recaptació per les rebaixes fiscals, rebre el 27% i no del 50% de l’IVA que correspondria, el repartiment «injust» dels objectius de dèficit i la «falta» d’inversions.
La consellera d’Economia, Natàlia Mas, ha exigit per carta al Ministeri d’Hisenda la compensació per la caiguda en la recaptació d’impostos i ha assegurat que, en l’última dècada (entre el 2012 i el 2022), els ingressos de l’Estat han crescut un 88,7%, més del doble que els de les comunitats autònomes (40%). Per això fonts de l’Executiu consideren que al doblar l’Estat els seus recursos «hi ha una recentralització», una cosa que no veuen «coherent» al ser les autonomies «les que cobreixen i sostenen la major part de la societat del benestar». De tota manera, admeten que la reversió serà complexa a causa de l’impacte de la campanya electoral i un possible canvi de color polític a la Moncloa.
Canvis fiscals

En els últims anys, en part a causa de l’impacte de la pandèmia de la covid-19 i de la guerra a Ucraïna, el Govern espanyol ha impulsat canvis en la recaptació. D’una banda, rebaixant l’impost especial sobre l’electricitat –del 5,11% al 0,5%– i de l’IVA aplicat a l’electricitat –del 21% al 10% el 2021, i del 10% al 5% el 2022. Per això, i comptant amb l’IVA al gas, les mascaretes i aliments bàsics, el Govern calcula que ha deixat de rebre 1.676 milions d’euros, i per això exigeix que sigui compensat a través de la liquidació del model de finançament que es fa aquest mes de juliol. Així, ha demanat rebre 172 milions aquest mes, 642 milions l’any vinent i 682 el 2025.

De l’altra, el Govern es queixa que l’Estat no està transferint el 50% de l’IVA que li correspondria, si no el 37%, a causa de modificacions en el tribut. «L’’increment derivat de la pujada del tipus se l’ha quedat l’Estat», inquireixen, ja que el tipus general va passar del 16% al 18% el 2010 i del 18% al 21% el 2012. «Així que continuem rebent l’IVA que ens tocaria com si estigués al 16%», diuen, i calculen que la pèrdua acumulada de recaptació en aquest cas se situa en prop de 13.000 milions d’euros entre el 2010 i el 2021.

No obstant, els canvis del Govern estan previstos en la llei del model de finançament, que preveu que els ingressos addicionals derivats de la modificació de l’IVA i impostos especials se’ls quedi íntegrament l’Estat. Però, si bé l’Estat ho ha pogut compensar creant impostos extraordinaris, com el de la banca o les empreses energètiques, les autonomies no tenen aquesta capacitat. I això explica la reclamació política del fons, ja que per la via judicial en aquest cas és pràcticament «impossible».

Quant als objectius de dèficit, la Generalitat critica que per al 2024 l’Estat reservi el 100% del marge assignat per les autoritats europees «mentre demana a les autonomies dèficit zero i un superàvit de dues dècimes als ajuntaments». L’últim dels greuges que xifra el Govern català són les comendes, que fa tot just uns dies va pactar amb el Govern central el protocol per a la transferència de 914 milions d’euros que es dedicaran a infraestructures. «Només s’ha executat el 54% del pressupost des del 2018, mentre que a Madrid ha sigut del 124%», es queixen.