Catalunya és l’autonomia que gestiona més impostos propis
Diari de Girona. La Comunitat de Madrid ha anunciat recentment que vol eliminar els tres impostos que gestiona. Les comunitats autònomes del règim comú (totes excepte el País Basc i Navarra) gestionen aquest any 78 impostos propis i recàrrecs sobre tributs estatals, amb Catalunya al capdavant amb quinze figures impositives, segons dades del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública. Totes les autonomies tenen actualment tributs propis, però això podria canviar en un futur proper, ja que el Govern de la Comunitat de Madrid va anunciar recentment que té intenció d’eliminar els tres impostos que gestiona: el tribut sobre la instal·lació de màquines recreatives en establiments d’hostaleria autoritzats, el de dipòsit de residus i el d’activitats econòmiques.
Per això, l’executiu d’Isabel Díaz Ayuso iniciarà la tramitació d’una reforma legislativa que, si és aprovada a l’Assemblea madrilenya, convertirà Madrid en l’única autonomia a Espanya sense impostos propis i també deixarà d’ingressar 3,4 milions d’euros a l’any. Per contra, Catalunya és, i de llarg, la comunitat autònoma amb més impostos propis. En té un total de tretze, van assegurar fonts del Departament d’Economia de la Generalitat (la diferència pel que fa als quinze registrats pel Ministeri d’Hisenda es deu al fet que comptabilitzen de forma conjunta diversos cànons).
Segons la Generalitat, l’any passat aquestes figures impositives -aleshores eren dotze actius- van reportar un total de 137,3 milions d’euros en termes de recaptació. De fet, fa uns dies la Generalitat va obrir el termini per pagar un nou impost, el que cobrarà per les emissions de CO2 dels vehicles. A més d’aquesta nova figura impositiva, Catalunya compta amb impostos als grans establiments comercials, als habitatges buits, a estades en establiments turístics, als actius no productius de les persones jurídiques -l’anomenat impost als béns de luxe- o a les begudes ensucrades envasades.
També existeixen impostos que graven l’emissió de gasos emesos a l’atmosfera per la indústria, les emissions produïdes per l’aviació comercial, les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, i el llistat també inclou un gravamen de protecció civil, un cànon de l’aigua i cànons sobre residus. En els últims anys la Generalitat ha justificat la creació d’aquests impostos per la insuficiència del sistema de finançament i, en el cas dels de caràcter mediambiental, per combatre les externalitats negatives creades per algunes activitats o indústries.
Segons el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, la següent comunitat amb més tributs propis és Andalusia, amb vuit impostos, encara que alguns no tenen efecte actualment. El Govern andalús va assenyalar que l’any 2020 va recaptar 145 milions d’euros amb aquestes figures impositives. Múrcia manté sis impostos propis: tres de mediambientals (sobre emissions de gasos contaminants a l’atmosfera, sobre abocaments a les aigües litorals i sobre emmagatzematge o dipòsit de residus), un sobre els premis del bingo, el recàrrec sobre el d’activitats econòmiques i el cànon de sanejament, la recaptació conjunta del qual va arribar el 2020 els 55,9 milions d’euros.
Galícia compta el 2021 amb sis tributs propis, amb els quals el passat any va sumar una recaptació de poc més de 80 milions d’euros. Igualment, Astúries té sis figures impositives pròpies, amb les quals va recaptar l’any 2020 una mica més de 118 milions d’euros. Aragó manté cinc impostos propis, tots mediambientals -sobre l’emissió de contaminants a l’atmosfera, les grans àrees de venda, les instal·lacions de transport d’energia elèctrica d’alta tensió, sobre determinats usos i aprofitaments d’aigua embassada i sobre la contaminació de les aigües-, amb els quals recapta, en situacions de normalitat, entorn de cent milions d’euros. També gestiona cinc tributs propis Extremadura, amb els quals l’any 2020 va recaptar gairebé 115 milions d’euros.